El referèndum pactat de Nova Caledònia, que s'havia de celebrar el 12 de desembre, ha embarrancat enmig d'un fort malestar dels independentistes, que es queixen de maniobres del president de França, Emmanuel Macron. A conseqüència de les tensions, el FLNKS canac ha anunciat que no participarà en el referèndum, amb la qual cosa deixaria de tenir sentit per resoldre el conflicte polític.
El conflicte ha esclatat després dels contactes entre els independentistes canacs i el ministre francès d'Ultramar, Sébastien Lecornu, que segons els primers mostren una voluntat partidista del govern francès. D'una banda, França està totalment decidida a celebrar el referèndum i alhora vol fer que coincideixi amb l'inici de la campanya per a les eleccions presidencials franceses. "Això té l'únic objectiu de soldar l'Acord de Nouméa al seu quinquenni en detriment de la consulta sobre el futur de Nova Caledònia", han indicat els independentistes en un comunicat.
"Aquesta actitud privarà els caledonians d'una consulta que havia de transcórrer amb una campanya electoral equitativa, amb les condicions acceptades per tots els grups polítics implicats", afegeix. Si es manté la dada del 12 de desembre, són partidaris de no participar en el referèndum, i reclamen que s'ajorni a després de les presidencials franceses, previstes per l'abril de l'any vinent.
Tercer referèndum
El govern de Macron va anunciar la celebració del referèndum després d'una reunió del Consell de Ministres el passat mes de juliol. La consulta seria la tercera d'aquestes característiques celebrada seguint l'acord entre francesos i canacs, que preveu 3 referèndums. Els dos primers els va guanyar l'unionisme.
Quan es va convocar el referèndum al juliol, el portaveu del govern francès, Gabriel Attal, va parlar clarament de l'"autodeterminació de Nova Caledònia". "El govern francès es mobilitzarà per garantir el bon funcionament del referèndum, que serà el tercer previst en els acords de Nouméa, amb resultats respectats per tothom i incontestables", va indicar.
La primera de les consultes va tenir lloc el 1987, i la segona el 2018, amb el 56,7% dels votants que van apostar per la permanència a França.
No obstant això, l'acord plantejava la possibilitat de celebrar un total de 3 consultes si així ho avalaven els legisladors de l'arxipèlag. El 'no' de 2018 va ser particularment decebedor per al poble Kanak, la població indígena de Nova Caledònia.
Contactes amb Catalunya
En la preparació del referèndum, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va signar un acord de col·laboració interparlamentària amb el president de la cambra neocaledoniana, Roch Wamytan, el passat mes de juny. L'acte va tenir per objectiu enfortir els vincles d’amistat i germanor entre Catalunya i Nova Caledònia i la cooperació entre totes dues cambres "en tots els àmbits d’interès comú".