Ha estat aquest dimarts quan hem sabut que la Unió Europea recomanarà als ciutadans tenir provisions per si hi ha una guerra o una crisi climàtica. Concretament, la Comissió Europea presentarà aquest dimecres la seva estratègia de preparació davant de grans crisis i amenaces —que poden anar d'un accident nuclear a una guerra, atacs a infraestructures crítiques o pandèmies, entre altres—. La vicepresidenta de la CE de Drets i Habilitats Socials, Feines de Qualitat i Preparació, la socialdemòcrata romanesa Roxana Mînzatu, i la comissària europea de Preparació i Gestió de Crisi i Igualtat, la socialdemòcrata belga Hadja Lahbib, informaran en roda de premsa sobre l'estratègia, un cop aprovada pel col·legi de comissaris del bloc comunitari. Ara bé, què en sabem del kit de supervivència que la UE recomana en cas d'emergència?
Anem per parts. L'objectiu de l'estratègia que es presentarà aquest dimecres és que la UE estigui preparada per donar suport als estats membre en casos de crisi greu, des d'accidents a gran escala fins a energia nuclear, catàstrofes naturals, actes de terrorisme i, fins i tot, guerres. Es tracta d'anticipar-se i reaccionar amb rapidesa, així com de tenir en compte l'experiència que els estats membre han adquirit en sectors determinats. Si bé les autoritats nacionals, regionals i locals continuen sent les principals responsables per respondre davant les crisis, Lahbib ha dit aquest dimarts, des d'Anvers (Bèlgica), que els estats membre “ja no poden fer front sols a successos com grans inundacions, incendis forestals o atacs híbrids”. “La UE vol estudiar com pot aportar valor afegit, ajudant a millorar la coordinació i l'intercanvi d'informació, per exemple”, ha explicat la comissària.
Recursos per subsistir 72 hores
A finals de l'any passat, l'expresident finlandès Sauli Niinistö va acabar d'elaborar un informe sobre com reforçar la disposició civil i militar de la UE. Aquell informe ja posava l'accent en la importància que els ciutadans estiguessin preparats davant d'amenaces, i ara Brussel·les ha decidit incloure en l'estratègia que totes les llars tinguin reserves d'aigua, medicaments, bateries i aliments per subsistir 72 hores sense ajuda externa en cas de crisi. Segons un esborrany del text al qual ha tingut accés El País, es remarca que “en un context d'augment dels riscos naturals i antropogènics, i de deteriorament de les perspectives de seguretat per a Europa —en referència a l'amenaça russa, principalment—, és urgent que la UE i els estats membre reforcin la seva preparació”.
Diversos països europeus ja havien pres decisions en aquesta línia durant els últims mesos. És el cas de les guies que els països nòrdics han publicat de cara a una possible escalada militar. Finlàndia va llançar un lloc web sobre “Preparació per a emergències i crisis”, que recull com de clau és que totes les llars comptin amb suficients reserves de productes essencials per subsistir almenys tres dies —com aigua, aliments no caducs, medicines i diners en efectiu—. Per la seva banda, Suècia va actualitzar el fulletó “En cas de crisi o de guerra”, entre altres.
El kit de supervivència de França
L'últim cas ha estat el de França, on s'ha preparat un manual de supervivència que s'enviarà a totes les llars franceses a l'estiu, segons ha avançat recentment la cadena Europe 1. Té una vintena de pàgines, que es divideixen en tres parts. La primera es titula “Protegint-se”, amb consells pràctics i un kit de supervivència amb imatges que fa temps que fomenta el govern francès. S'inclouen sis litres d'aigua embotellada, una desena de llaunes de menjar, disposar de piles i d'una llanterna, així com paracetamol, compreses i sèrum fisiològic, entre altres.
La segona part s'anomena “Què cal fer en cas d'alerta?” i recull números d'emergència, així com el procediment a seguir en funció del tipus de crisi en curs. “Impliqueu-vos” és la tercera part, que pretén que la gent formi part de la resposta a la possible crisi. Quan Europe 1 es va fer ressò de la notícia, s'estudiaven dos possibles títols: hi havia una opció més neutra i educativa, “Manual d'instrucció de crisi”, però també estava sobre la taula la possibilitat d'un títol més mobilitzador i aglutinador.
