Una encesa polèmica lingüística s'ha produït al Canadà perquè un ministre no sap francès i no ha pogut respondre una pregunta en aquest idioma. El ministre d'Immigració, Sean Fraser, ha presentat en anglès les seves propostes en aquesta matèria en una roda de premsa, però quan el diari Le Journal du Québec li ha preguntat en francès ha estat incapaç de respondre la pregunta i d'utilitzar aquest idioma, contravenint la legislació. "No tinc capacitat d'entendre les preguntes. Les pot fer en anglès? És difícil, i demano excuses", ha indicat el ministre. Però el diari li ha recordat que el govern canadenc ha de conèixer les dues llengües oficials. Fraser s'ha limitat a assenyalar que està aprenent francès. La polèmica ha transcendit la roda de premsa i ha provocat la intervenció de les institucions estatals que defensen el francès. El ministre responsable de la llengua francesa, Simon Jolin-Barrette, ha recordat que "els alts dirigents de l'Estat canadenc s'han de poder expressar en francès, que és una de les dues llengües oficials del Canadà". "I al Quebec l'idioma d'integració de les persones immigrants ha de ser el francès", ha afegit.

Per la seva banda, el comissari de les llengües oficials, Raymond Théberge, ha titllat de "preocupant" el monolingüisme en anglès a la roda de premsa del ministre d'Immigració. "Jo crec absolutament que el bilingüisme [coneixement de l'anglès i el francès] és una competència crucial que ha de tenir tot líder [canadenc], particularment pels que formen part de les institucions subjectes a la llei de llengües oficials", ha indicat a Le Journal du Québec. Els independentistes del Bloc Quebequès també han criticat l'actitud proanglesa del govern canadenc. "En un tema tan crucial com el de la immigració, que Justin Trudeau hagi considerat que no era important que el seu ministre es pogués expressar en francès parla molt de la poca importància que atorga a l'única llengua oficial del Quebec", ha indicat. El líder del Bloc, Yves-F. Blanchet, ha reclamat al Canadà que s'aclareixi. "El domini del francès dins de l'aparell liberal/federal és un eslògan que s'agita quan s'acosten les eleccions per agradar als francòfons del Canadà i als quebequesos. Tanmateix, el Canadà no és un país on el francès sigui exigit a l'aparell estatal", ha manifestat.

La llei de llengües oficials del Canadà estableix que l'anglès i el francès tenen caràcter d'idiomes oficials a les institucions federals del país. Això afecta totes les institucions federals, com el Parlament, les societats estatals com ferrocarrils o correus, i els ministeris. "La Llei de llengües oficials no pretén garantir que tots els ciutadans canadencs puguin parlar les dues llengües oficials. Al contrari, la Llei de llengües oficials té com a objectiu garantir que el govern del Canadà pugui oferir serveis als canadencs francòfons i angloparlants en l'idioma que escullin. Les institucions federals han d'oferir els seus serveis en la llengua oficial que escullin sense demora i els serveis han de ser d'igual qualitat, independentment de l'idioma escollit", detalla l'explicació de la norma. Això no té res a veure amb la normativa al Quebec, on el francès és l'únic idioma oficial, i es regeix per la denominada Carta de la llengua francesa.