En molts països criticar de manera lliure el govern o qualsevol cosa a través de les xarxes socials és quelcom que està estès i acceptat. No és tan fàcil fer-ho a la Xina, on a internet hi ha una forta censura. Malgrat tot, això no sembla que hagi impedit als residents de Guangzhou descarregar la seva frustració contra les polítiques de covid zero. La ciutat, de 19 milions de persones, es va convertir en l'epicentre d'un brot de coronavirus en l'àmbit nacional, un fet que va venir acompanyat de confinaments. 

“Vam haver de tancar a l'abril, i després novament al novembre”, va publicar un resident a Weibo, la versió restringida de Twitter de la Xina, dilluns, abans d'esquitxar la publicació amb blasfèmies que incloïen referències a les mares dels funcionaris. “El govern no ha proporcionat subsidis, creus que el meu lloguer no costa diners?”, recull la CNN. Altres usuaris van deixar publicacions amb instruccions que es tradueixen vagament com "ves-te'n a l'infern", mentre que alguns van acusar les autoritats de "dir ximpleries", encara que en una redacció menys educada.

Per què eviten la censura xinesa aquests missatges?

A la Xina, les protestes no són gens freqüents. Ni a través de les xarxes socials, ni de manera massiva als carrers per la forta repressió i control que hi ha. D'aquesta manera, les publicacions acolorides són notables no només perquè representen la creixent frustració pública amb la implacable política de zero covid de la Xina, que utilitza bloquejos ràpids, proves massives, rastreig de contactes extens i quarantenes per posar fi a les infeccions tan aviat com sorgeixen, sinó perquè romanen visibles. 

Per què és gairebé impossible que hi hagi protestes a la Xina contra Xi Jinping?
 

Normalment, l'exèrcit de censors del govern eliminaria ràpidament crítiques tan dures a les polítiques del govern, però aquestes publicacions han estat intactes durant dies. I això és, molt probablement, perquè estan escrits en un llenguatge que pocs censors entendran.

El mateix portal destaca que aquestes publicacions estan escrites en cantonès, que es va originar a la província de Guangdong, que envolta Guangzhou, i ho parlen desenes de milions de persones a tot el sud de la Xina. Pot ser difícil de desxifrar per als parlants de mandarí, l'idioma oficial de la Xina i el favorit del govern, especialment en les formes d'argot escrites i, sovint, complexes.

I aquest sembla només l'últim exemple de com els xinesos recorren al cantonès, una llengua irreverent que ofereix riques possibilitats per a la sàtira, per expressar el seu descontentament amb el seu govern sense cridar l'atenció dels censors que tot ho veuen.

Què hauria de passar per veure protestes a la Xina?

"La Xina té una capacitat brutal per controlar immigrants i també estrangers i fer-los tornar al país o bé represaliar als familiars que tenen allà. Queden obligats a tornar, basant-se en amenaces. Fins i tot, els xinesos que estan fora se senten violats. Es fa difícil pensar que a curt termini pugui passar alguna cosa. El règim és molt rígid", destacava el professor en història i cultura de la Xina moderna i contemporània de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Manel Ollé, en conversa amb ElNacional.cat, fa uns dies. Cal insistir, ressaltava, que hi ha videovigilància absoluta.

Ollé creia, però, que si la Xina entrés en una crisi econòmica molt forta, possiblement es podria veure alguna cosa. "Normalment, ha estat en temes socials, perquè es perdia la feina o les terres", exposa. D'aquesta manera, posava èmfasi en el fet que "perquè hi hagi una protesta que vagi més enllà d'això, de demostració simbòlica, més enllà d'això hauria de tenir unes causes socials, un agreujament econòmic molt important".  I és que "el ciutadà xinès sap que està vigilat".

 

Imatge principal: ciutadans de Pequin, la capital xinesa, amb una mascareta / Efe