Escòcia elegirà el seu nou Parlament aquest dijous en unes eleccions en què el Partit Nacional Escocès (SNP) busca la majoria absoluta com a mandat per a un nou referèndum d'independència. El singular sistema electoral i el retorn a la política de l'exministre Alex Salmond marcaran els comicis, que sembla que apunten a una clara victòria independentista. 

Més de quatre milions de persones podran votar i les enquestes suggereixen que l'SNP està ben a prop de la majoria absoluta. Segons un sondeig de The Sunday Times, el bloc de partits proindependentistes —el Nacionalista Escocès (SNP), els Verds i Alba— poden guanyar 79 dels 129 escons. El mateix augura el baròmetre Savanta ComRes, que calcula que només l'SNP en solitari ja aconseguiria 71 diputats. 

Altres escenaris

Segons les enquestes de YouGov, l'SNP d'Sturgeon obtindria un 49% del vot a les circumscripcions i un 39% a les llistes de partit. És a dir, podria aconseguir 67 diputats que li garantirien la majoria i millorar resultats respecte al 2016 (63 diputats). L'intent de Salmond per donar una alternativa a l'independentisme escocès quedaria en un fracàs segons les enquestes, que li donen entorn d'un 3% del vot de partit. Un resultat insuficient per entrar a Holyrood.

Tories i laboristes es mantenen frec a frec en la disputa per ser els líders de l'oposició. Els conservadors van lleugerament per davant amb un suport del 21% en els dos vots, que els donarien 25 escons. En canvi, els laboristes tenen menys força en les llistes de partit i es quedarien amb 21 escons, segons les enquestes.

En l'actualitat, l'SNP és el partit dominant amb 61 escons, després de catorze anys al poder, i governa en minoria, en col·laboració necessària amb els verds. Tot i que algunes enquestes no els donen la majoria absoluta, el que sembla clar és que repetiran i ampliaran victòria. El gran dubte, doncs, és si el Partit Nacional Escocès (SNP) tindrà majoria tot sol o si necessitarà suports.

Dues estratègies independentistes

Una de les principals variables en aquests nous comicis és la gran divisió entre forces polítiques, escindides entre pro-unionistes (Partit Conservador, Laborista i Liberal-Demòcrata) i pro-independentistes (SNP, Partit Verd i la nova formació Alba).

Imatge: Alex Salmond / ACN

Entre els independentistes, les diferències es basen en els mètodes proposats per aconseguir el seu fi: Alex Salmond, que li disputa l'hegemonia a l'SNP, creu que "el moviment nacional a Escòcia és més gran que un únic partit" i busca una majoria parlamentària plural. La formació de Nicola Sturgeon, en canvi, aspira a ser l'única veu independentista, tractant d'aprofitar deliberadament el sistema electoral per ocupar tot l'espai parlamentari.

Un sistema electoral complicat

Els comicis se celebren amb un sistema de vot mixt. Una primera llista tria un únic parlamentari per circumscripció, mentre que una segona llista assigna seients parlamentaris addicionals amb un mètode proporcional i penalitza el partit més votat en el primer repartiment.

Així doncs, es calcula que Sturgeon necessita prop del 50% dels vots en les circumscripcions. Si no, dependrà d'un bon resultat en el vot regional, on Salmond espera tenir més vots.

El marge de maniobra és estret: 73 dels 129 representants són triats per vot directe, i deu d'aquests escons es van decidir en les eleccions del 2016 per una escassa diferència de vots, el 4%.

Segon referèndum 

Aquest cop, Escòcia ja té a punt la proposta de llei per a la seva segona consulta d'independència.

El ministre d'Assumptes Constitucionals del govern escocès i president del Partit Nacional Escocès (SNP per les seves sigles en anglès), Michael Russell, va signar el passat 22 de març el projecte de llei que permetrà a Escòcia celebrar el segon referèndum d'independència. 

"El govern escocès creu que el poble d'Escòcia té dret a decidir com es recupera de la pandèmia i quin tipus de país desitgen construir després de la crisi. El govern creu que hauria d'haver-hi un referèndum d'independència en el pròxim període legislatiu del Parlament escocès una vegada que hagi acabat la crisi de salut pública per la Covid-19", va explicar el ministre en el document on es publica la pregunta, la papereta i la possible data del referèndum.