Finlàndia va ben encaminada per ser un nou país membre de l'OTAN, però Suècia sembla que no s'està trobant amb la mateixa sort. Hongria no ha ratificat encara l'adhesió de Suècia a l'OTAN per les seves crítiques repetides a l'estat de dret al país centreeuropeu, que el Govern de l'ultranacionalista Viktor Orbán considera falses i "una falta de respecte". Així ho ha assegurat el secretari d'Estat de Comunicació Internacional, Zoltán Kovács, afirmant que "en el cas de Suècia, hi ha una àmplia quantitat de queixes que cal abordar abans que es ratifiqui l'admissió del país".

Segons Kovács, diversos polítics suecs mantenen una actitud hostil davant d'Hongria, ja que critiquen el país des d'una postura de "superioritat moral" i amb "manca de respecte". El Parlament hongarès, on el partit d'Orbán, el Fidesz, compta amb una majoria de dos terços, ha ratificat aquest dilluns l'adhesió de Finlàndia a l'OTAN, després d'ajornar durant vuit mesos la decisió. De moment, però, no se sap quan es votarà sobre Suècia. Hongria i Turquia són els dos únics països dels trenta membres de l'OTAN que fins dilluns no havien ratificat l'entrada de Suècia i Finlàndia. I com ha quedat palès, l'entrada de Suècia encara no està aprovada. 

Kovács ha assegurat que és comprensible que els dos països nòrdics vulguin entrar a l'OTAN "per assegurar les seves posicions al nou entorn geopolític". Malgrat tot, el polític ha afegit al seu article publicat al bloc HungaryToday que polítics suecs han "colpejat" Hongria "utilitzant la seva influència política per perjudicar els interessos hongaresos".

Hongria també té un problema amb Suècia

El problema amb Suècia no és nou, tot i que ara s'ha escenificat encara més. Kovács cita diverses crítiques per part de polítics suecs sobre la deriva de l'estat de dret al país centreeuropeu, entre d'altres, demanant que s'aturi el desemborsament dels fons europeus a Hongria, tal com ho va fer anteriorment l'actual ministra sueca d'assumptes europeus, Jessika Roswall. En altres aspectes, Kovács ha titllat de "racisme evident" que la crema d'un Alcorà a Suècia –que és una de les causes per les quals Turquia no ratifica l'entrada del país a l'OTAN– s'hagi defensat com una "expressió de llibertat".

Brussel·les manté congelats 22.000 milions d'euros en fons de cohesió que corresponen a Hongria, fins que hagi garantit que els programes per utilitzar-los respecten els valors i les regles comunitaris en matèria d'independència judicial, lleis educatives, llibertat acadèmica i dret a l'asil i la corrupció.

Turquia encara no ha ratificat l'ingrés de Finlàndia

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va anunciar fa uns dies que donava llum verda a l'ingrés de Finlàndia a l'OTAN, mentre que les negociacions d'adhesió amb Suècia continuaran. El mandatari turc ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa a Ankara juntament amb el seu homòleg finlandès, Sauli Niinistö. Erdogan ha indicat que ratificarà l'entrada de Finlàndia abans de les pròximes eleccions que se celebressin al maig. De moment, però, és l'únic país que encara no ho ha fet. 

Per altra banda, el suport turc a Suècia no està definit perquè, segons Erdogan, no han fet un pas positiu en relació amb una llista de "terroristes" que Ankara vol extradir.

 

Imatge principal: primer ministre hongarès, Viktor Orbán / Efe