En tan sols uns pocs mesos, el moviment independentista escocès ha enfrontat diversos obstacles que a Catalunya ja coneixem prou bé. A mesura que el moviment acumula més suport que mai-- en gran part per les crisis que assolen en aquests moments el Regne Unit--, assistim a la judicialització de la política per part d'un Estat que no vol negociar un segon referèndum. Això es va fer evident en la decisió Suprem britànic de desmentir que els escocesos tinguin el dret a autodeterminar-se sense l'aprovació de Londres. Amb més o menys sorpresa, han pogut comprovar que, efectivament, no formen part d'una Unió voluntària. En aquests moments, el moviment es troba en una cruïlla: han de triar entre seguir apostant per la via 'legal' que els obliga a negociar amb el govern britànic, o aventurar-se en els camins desconeguts de la desobediència, la confrontació i la mobilització popular. Si bé són molts els que demanen un referèndum plebiscitari al govern nacionalista de Nicola Sturgeon (SNP), altres l'acusen de no tenir cap pla efectiu que no impliqui guanyar-se abans l'aprovació de Londres.

Els tories, contra l'autodeterminació (de gènere)

Enmig de tot aquest debat, el govern central del conservador Rishi Sunak ha donat el que sembla ser un cop sobre la taula i ha evitat, per primera vegada en la història, que una llei arribi a les mans del monarca per fer-la efectiva, tot invocant la secció 35 de l'esmentat tractat de devolució. Curiosament, la llei vetada equivaldria a la nostra 'llei trans', que ha d'implementar l'autodeterminació de gènere tan criticada per la dreta, i que actualment també divideix els mateixos membres de l'SNP, com a Espanya va dividir el govern del PSOE i Unidas Podemos. Per esbrinar la motivació darrere aquest veto i quin recorregut tindrà, ElNacional.cat s'entrevista de nou amb un dels experts més destacats en Dret escocès, el doctor Nick McKerrell, professor de la Universitat Caledoniana de Glasgow.

Abans de tot, podria explicar què comporta invocar la secció 35 de la llei de devolució escocesa?

L'article de la llei que va crear el Parlament Escocès el 1998 inclou una secció, la 35, per la qual qualsevol llei que s'aprovi a Holyrood, en circumstàncies específiques, pot ser bloquejada pel govern del Regne Unit sense anar als tribunals. No és gens estrany que hi hagi una disputa entre un govern regional i central-- a Catalunya teniu experiència amb això. El que és diferent és que es tracta d'un veto absolut, mentre que amb altres desavinences, la més recent sobre la convocatòria del referèndum, el govern del Regne Unit ha hagut de passar pels tribunals per desafiar la legislació escocesa.

L'article 35 impedeix que una llei passi a la seva fase final, és a dir, el consentiment reial, segons la qual el Rei dona el permís (simbòlic) per aprovar-la. El que és inusual és que la intervenció de l'Estat britànic sigui 'política'. Ho dic en el sentit més ampli d'aquesta paraula, perquè no comporta un recorregut en els tribunals.

El veto del govern britànic és una decisió política.

Llavors no és que hi hagi tot un procés a seguir, sinó que l'han vetat automàticament?

Exactament. I no només això: mai s'havia invocat, així que no hi ha cap precedent ni explicació de com funciona. Ara bé, la redacció de l'apartat 35 és bastant significativa, perquè es refereix a coses com "violar el dret internacional" o "assumptes de defensa" o la "seguretat nacional". Coses que, de totes maneres, ja són assumptes reservats a Westminster.  El govern del Regne Unit va publicar ahir les raons del veto, i ara sabem que al·leguen que la llei trans d'Escòcia "té un efecte en àrees de dret reservades a la resta del Regne Unit". Més concretament, els àmbits dels quals parla són les lleis d'igualtat, que són competència de Westminster i les mateixes arreu del Regne Unit.

Per tant, el govern central creu que la legislació proposada pel parlament escocès modificaria qüestions sobre les quals només la cambra legislativa a Londres té competència per fer. A més, afegeixen que aquesta modificació tindria "un efecte advers" sobre les competències reservades, tal com estableix l'apartat 35. Crec que l'explicació que ha donat el govern britànic no és gaire sòlida. D'altra banda, tot i que la secció 35 no contempla cap procediment als tribunals, el govern escocès pot utilitzar el sistema jurídic escocès per desafiar-ho mitjançant un procediment legal anomenat revisió judicial, que ja han dit que faran.

Hi ha risc que el govern britànic torni a emprar aquest mecanisme?

No ho descarto, però la redacció de la secció 35 és molt clara quant a la mena de situacions que permeten invocar-la, i crec que les justificacions del govern britànic no estan a l'altura, fins i tot hi ha polítics britànics que ho reconeixen. Ara, el govern escocès pot intentar anul·lar el veto mitjançant la revisió judicial i argumentar que el govern central ha actuat més enllà de les seves competències. Així realment que no tracta qüestions constitucionals, com ho va ser el cas del referèndum. Això té més a veure sobre si el govern britànic ha exercit el poder que se li ha conferit de manera correcta i legal. Crec que el govern escocès té possibilitats de guanyar la revisió judicial, però el problema és que l'altra part pot recórrer fins al Tribunal Suprem, i no serà un procés ràpid.

Legalment, podria ser un error de càlcul per part del govern conservador.

És significatiu que Sunak hagi triat aquest moment tan delicat en les relacions entre Escòcia i el Regne Unit per vetar una llei?

No crec que tingui res a veure amb la legalitat de l'assumpte, perquè si fos així, senzillament remetrien la llei als tribunals. Efectivament, crec que és una decisió política, no tant per la qüestió nacional, potser en part, però més amb la qüestió de les "guerres culturals" [conflicte ideològic entre grups socials]. Els conservadors creuen que poden instrumentalitzar l'odi contra les persones trans en benefici propi, sobretot tenint en compte que l'SNP també està dividit en aquesta qüestió. De fet, van patir una gran rebel·lió interna en relació amb aquesta llei, així que Sunak probablement ho veu com una oportunitat política. Tot plegat és una mica cínic, perquè estan carregant contra un grup minoritzat de la societat. El que no aconsegueixo entendre és perquè ho han fet, sabent que el govern escocès ho portaria als jutjats i que, un cop arribi als tribunals, estarà fora del seu control. Legalment, podria ser un error de càlcul per part del govern conservador.

El que em diu recorda a la recent tendència de la dreta espanyola de rescatar vells debats socials... Vostè per què creu que els tories han decidit anar a la confrontació, conscients que perdran als tribunals?

Gran part de les "històries de por" sobre les persones trans que el govern conservador dissemina tenen a veure amb el fet que ara els interessa posicionar-se com a 'defensors de les dones'. És bastant ridícul. Tot plegat està envoltat d'un cert grau de cinisme per la naturalesa del tema que s'està tractant. Vull dir, com dius, la gent normal no té gaires coneixements sobre la qüestió i l'assetjament afecta la comunitat trans. Però, en general, la gent no té sentiments especialment forts envers el tema, per això és fàcil inflar el debat.

El govern britànic ha triat l'opció nuclear.

Podria ser que també estiguin posant a prova el mecanisme i que vulguin establir un precedent per saber què passaria si ho tornessin a fer?

És una possibilitat, però, de nou, ara està fora del seu control. Aquesta estratègia hauria tingut més sentit si haguessin utilitzat el Tribunal Suprem, perquè llavors són ells els que controlen el procés. Però han triat aquesta via-- jo l'anomeno l'opció nuclear-- que en realitat no està dissenyada per fer-la servir mai. És una mena de dissuasió per evitar que el Parlament escocès interfereixi en assumptes de seguretat nacional.

Creu que s'està judicialitzant el conflicte amb l'Estat britànic?

En un cert sentit, sí. No obstant això, en aquest cas hi ha una lleugera diferència: el govern del Regne Unit no es remet als tribunals, és el govern escocès el que ho fa en el seu sistema judicial. Però hi ha una distinció a Escòcia, perquè, històricament, sempre ha tingut un sistema legal independent, des que va passar a formar part del Regne Unit. Tenim una tradició diferent.

Considera que el veto per part del govern central reforça l'independentisme?

Sí, però també hi ha una feblesa. El problema de l'SNP és que l'autodeterminació de gènere els divideix com a partit. Molts dels seus membres que han protagonitzat campanyes en contra d'ampliar els drets de les persones trans no s'han posicionat sobre el veto del govern britànic, encara que per a ells es tracti d'un atac flagrant a la democràcia.