L'enviament de tropes a Ucraïna ha dividit les grans potències europees a la cimera urgent d'aquest dilluns a París, convocada pel president francès, Emmanuel Macron. A més de Macron, hi han participat deu líders europeus més: el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; el canceller alemany, Olaf Scholz; els primers ministres d'Itàlia, Giorgia Meloni, de Polònia, Donald Tusk, dels Països Baixos, Dick Schoof, de Dinamarca, Mette Frederiksen i del Regne Unit, Keir Starmer; així com els presidents de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del Consell Europeu, António Costa, i el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte.
Abans de la reunió, Starmer havia assegurat que el Regne Unit està preparat per enviar tropes a Ucraïna per a una "pau duradora", plantejament que ha reiterat a París: "Europa ha d'exercir el seu paper i estic disposat a considerar la possibilitat de desplegar forces britàniques al terreny, juntament amb d'altres, si s'arriba a un acord de pau durador". La idea no ha reeixit entre els líders europeus, a banda de Macron: si al matí el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, ja havia descartat enviar-hi tropes, a la reunió Sánchez ha insistit que és "prematur" tractar el tema perquè "encara hi ha guerra". "Encara estem en guerra a Ucraïna, hi ha soldats defensant la independència i la seguretat del seu país i el model europeu. No s'han donat encara les condicions de pau per pensar-hi", ha afirmat. Així doncs, "quan arribi el moment" d'apuntalar la pau, "caldrà comptar amb la responsabilitat i la solidaritat de tots els aliats".
Consens sobre les converses de pau
Scholz, que ha plegat abans per la campanya de les eleccions alemanyes de diumenge, ha assegurat que és el "moment erroni" per debatre sobre l'enviament de tropes de pau. "Aquests debats em sorprenen, ho admeto. S'està parlant a l'esquena dels ucraïnesos sobre els resultats d'unes converses que no s'han produït, que Ucraïna no ha consentit i en les quals no està convidada", ha assenyalat, abans d'afegir: "És un debat inadequat en un moment erroni i sobre un tema erroni". En una línia semblant, Tusk ha dit que no enviarà soldats polonesos a Ucraïna.
Sobre la reunió d'aquest dimarts entre Rússia i els Estats Units a l'Aràbia Saudita per parlar de la fi de la guerra, sí que hi ha hagut consens entre els líders europeus que la pau ha d'arribar amb la participació d'Ucraïna i la Unió Europea. Així ho ha defensat el president espanyol, que ha recordat que el projecte europeu està "amenaçat" per Rússia i ha alertat contra un "tancament en fals" de les negociacions que porti a "cometre errors del passat", com l'annexió de Crimea. "No és la primera vegada que la Rússia de Putin s'annexiona territoris", ha dit.
Contra una pau imposada a Ucraïna
Per la seva banda, el canceller alemany ha remarcat que no es pot permetre que hi hagi "una pau imposada i que Ucraïna hagi d'acceptar el que es presenti". Les seves prioritats són que Ucraïna ha de poder continuar el camí cap a l'ingrés a la UE, defensar la seva sobirania i tenir un exèrcit fort com a garantia de seguretat, motiu pel qual necessita el suport europeu i estatunidenc. "Aquestes coses no són negociables. És important que ho deixem clar", ha subratllat.
El primer ministre polonès ha sentenciat que "els països europeus són ferms defensors d'una pau duradora a Ucraïna" i ha alertat que "un alto el foc per ell mateix no garantiria l'estabilitat i la seguretat". Així mateix, ha reconegut que la reunió d'aquest dilluns s'ha acordat després de les últimes declaracions de representants estatunidencs sobre el paper per a Europa a les negociacions i ha assegurat que les relacions transatlàntiques han entrat en una "nova etapa". "La reunió informal d'aquest dilluns és només un avançament del que passarà les pròximes setmanes i mesos", ha conclòs.
Debat sobre la despesa en defensa
Von der Leyen i Costa han afirmat que Ucraïna "mereix" una pau que respecti "la seva independència, sobirania i integritat territorial" amb "fortes garanties de seguretat". "Avui a París reafirmem que Ucraïna mereix la pau mitjançant la força. Pau respectuosa de la seva independència, sobirania i integritat territorial, amb fortes garanties de seguretat. (...) Europa aporta la totalitat de la seva ajuda militar a Ucraïna. Alhora, necessitem un augment de la defensa a Europa", han dit. Rutte ha assegurat que Europa està "preparada i disposada" per fer "un pas endavant" i "liderar" les garanties de seguretat per a Ucraïna, així com invertir "molt més" en defensa.
Sobre la despesa, Scholz s'ha mostrat disposat a acceptar que "si un país vol gastar més del 2% en defensa, que no se'l bloquegi segons els criteris de la UE sobre finançament estatal" —una proposta que ha celebrat Tusk—. Sánchez ha parlat sobre el camí per arribar al 2% i ha considerat que cal "articular mecanismes mancomunats" per finançar la despesa, semblants als que es van posar en marxa per afrontar la pandèmia. Justament, aquest dilluns els països de l'eurozona s'han reunit per enraonar d'aquesta qüestió (de manera paral·lela a la cimera de París) i no s'ha arribat a cap acord.