L'Enxaneta ja és a l'espai. Després de dos intents fallits, aquest dilluns el cosmòdrom rus de Baikonur ha llançat el satèl·lit català. Enxaneta és el nom amb què s'ha batejat el nanosatèl·lit de la Generalitat, escollit amb un 20% dels vots dels infants i seguidors de l'Info K. El nanosatèl·lit s'ha posat en òrbita en el marc de l'Estratègia NewSpace del Govern català.
Un llançament que s'ha fet esperar
El coet s'havia d'enlairar aquest dissabte a les 7.07 (hora catalana) des del cosmòdrom rus de Baikonur, a Kazakhstan, però mitja hora abans del llançament aquest es va retardar 24 hores a causa d'un "problema tècnic".
Hores després, una comissió d'experts de Roscosmos va decidir posposar l'enlairament del coet un dia més, segons un comunicat de l'entitat.
El primer de dos satèl·lits
El nanosatèl·lit català, batejat com a Enxaneta, és el primer dels dos petits satèl·lits que planeja posar en òrbita el Govern per millorar la connectivitat de Catalunya i l'observació de la Terra. El llançament de l'aparell s'emmarca en l'estratègia New Space de Catalunya, que busca impulsar el sector aeroespacial.
1.200 nous llocs de treball
La Generalitat confia que aquest sector en creixement generarà 1.200 llocs de treball en els propers 4 anys i 280 milions d'euros de facturació.
Tant l'Enxaneta com un segon aparell que serà llançat a la fi d'aquest any o principis del 2022 han estat desenvolupats per les empreses Open Cosmos i Sateliot —a través d'un contracte licitat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)— i la seva gestió i control es realitzaran des de l'estació terrestre situada en l'Observatori Astronòmic del Montsec, a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà).
Juntament amb l'Enxaneta, que orbitarà a baixa altura, a uns 500 quilòmetres de distància de la Terra, el coet rus posa en òrbita 37 satèl·lits més de 17 països, entre els quals l'aparell sud-coreà CAS500-1.
En una entrevista al programa Preguntes Freqüents de TV3 aquest dissabte, el secretari de Polítiques Digitals del Govern, David Ferrer, reivindicava el paper de Catalunya en l'anomenada economia de l'espai, que "fins ara estava dominada per les grans superpotències mundials". "El NewSpace no requereix aquestes grans inversions, no està orientat a investigar l'espai profund ni llançar astronautes a la Lluna. El NewSpace és una gran oportunitat econòmica".
Una nova oportunitat econòmica
Segons defensava el responsable de la NASA catalana, l'economia de l'espai "és comparable als inicis d'Internet". "Les companyies que es van arriscar a ser pioneres en el sector d'Internet són les que ara el dominen", afegia.