El controvertit president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha sortit reforçat del cop d'Estat que ahir un grup de militars de l'exèrcit van perpetrar contra el seu govern. De fet, ell mateix ho ha qualificat de "gran regal de Déu". A més de la gran resposta que el poble turc va tenir ahir, fent cas de la seva crida i sortint al carrer per defensar el seu president, Erdogan ja ha deixat clar que aplicarà la seva cara més dura. 

"Aquest aixecament, aquest moviment, és un gran regal de Déu per a nosaltres. Perquè l'exèrcit serà netejat", ha assegurat el mateix cap d'Estat. Després dels 265 morts, d'ambdues bandes, i del miler i mig de ferits que va deixar l'aixecament militar, Erdogan ha promès mà dura i, de fet, ja l'ha començat a executar. Gairebé 3.000 soldats han estat detinguts arran del cop i més de 2.700 jutges del país han estat destituïts. A més, encara s'esperen més purgues. 

"Hauran de pagar un preu molt car per aquesta traïció", ha assegurat Erdogan un cop ja era a Istanbul després d'haver de tornar precipitadament de les seves vacances a causa de l'aixecament. "Si actuen contra els qui els han donat les armes, hauran d'enfrontar-se a les conseqüències".

Pena de mort

El càstig que ja va anunciar Erdogan ha sigut confirmat pel seu primer ministre, Binali Yildirim, d'una manera una mica més explícita. Yildirim ha anunciat la possibilitat de reintroduir la pena de mort després del cop d'Estat fracassat ahir. La constitució turca, ara per ara, no ho permet, però el primer ministre assegura que es podrien fer els "canvis necessaris per prevenir el que ha passat".

Bany de masses d'Erdogan

A la seva arribada a Istanbul, centenars de ciutadans s'han aplegat per rebre el seu president.

El cop d'Estat va portar a milers de ciutadans arreu del país a sortir al carrer i a defensar Erdogan, però també va provocar escenes d'extrema violència entre els militars colpistes i els partidaris del govern. 

Darrere l'aixecament

Erdogan assegura que darrere l'atac hi ha Fethullah Gülen, l'imam turc exiliat ara als Estats Units i enemic del governant partit islamista AKP. De fet, els 2.745 jutges destituïts avui per la Junta Superior de jutges i fiscals del país (HSYK) han estat aparentment apartats del càrrec per ser sospitosos d'estar relacionats amb el predicador Fetullah Gülen.

Al mateix temps, la Junta, presidida pel ministre turc de Justícia, Bekir Bozdag, va destituir cinc dels seus 22 membres, mentre que una ordre de detenció va ser emesa contra nou jutges del Tribunal Suprem del país.

El Govern turc i el president del país, Recep Tayyip Erdogan, asseguren que els anomenats "gülenistes" es troben darrere de l'intent de cop d'Estat. Gülen, però, ho ha negat tot des de Pennsilvània. 

Reforma constitucional

Tot i l'acusació d'Erdogan, una de les seves últimes reformes aprovades pel Parlament podria també estar darrere del malestar que ha acabat en aixecament. La cambra baixa va aprovar recentment una controvertida reforma constitucional que afecta els alts tribunals del país. De fet, els crítics del govern l'acusen de voler-lo fer més presidencialista i de voler controlar més intensament el Poder Judicial.

El partit d'Erdogan, Justícia i Desenvolupament (AKP), ha tingut com a prioritat des d'inici de la legislatura a final de l'any 2015 la modificació de la Carta Magna. AKP tenia majoria absoluta però no suficient per fer una reforma d'aquestes característiques. Finalment, però, Erdogan ho va aconseguir després de trencar amb el primer ministre, reemplaçant Ahmet Davutoglu per Binali Yildirim. 

El passat mes de maig el parlament va aprovar per 376 vots a favor dels 550 possibles, la modificació de la constitució que, a més d'altres mesures, permetia aixecar la immunitat parlamentària temporalment, i facilitar l'empresonament de parlamentaris per causes com el "terrorisme". Una mesura clarament dirigida al partit prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP). Els diputats del partit van denunciar que la reforma no era una qüestió de lluita contra el terrorisme sinó per convertir-se en l'única font de govern.