Tot apuntava que s'obriria una nova etapa pel país d'Orient Pròxim i que s'apropava la fi d'una era a Turquia, tal com pronosticaven els sondejos, que donàven la victòria al líder de l'oposició, Kemal Kiliçdaroglu, però finalment, el president Erdogan ha guanyat la primera volta de les eleccions presidencials, amb un 90% dels vot escrutat - segons dades de l'agència progovernamental Analodu -. A hores d'ara, Erdogan va al capdavant amb un 49,9% dels vots escrutats, mentre que Kiliçdaroglu té el 44,3% dels vots. La segona volta, si finalment cap candidat obté la majoria absoluta de més del 50% dels vots necessària per ser president, i sembla que finalment serà així, serà el 28 de maig.
Els col·legis electorals a Turquia han tancat aquest diumenge a les 17.00h, hora local, després de nou hores de votació, en uns comicis que han transcorregut amb una alta participació i sense gaire incidents. El país islàmic ha escollit en aquestes eleccions generals els 600 diputats del Parlament i al president, amb uns sondejos que apuntaven a la derrota, per un marge escàs, de l'actual president, l'islamista conservador Recep Tayyip Erdogan, que fa vint anys que és al poder. Erdogan, que durant els seus mandats ha implementat polítiques per concentrar més poder a l'Executiu, les quals l'oposició ha qualificat d'autoritàries, s'ha enfrontat a una coalició de sis partits opositors liderada pel socialdemòcrata moderat Kemal Kiliçdaroglu.
🗳️ Eleccions a Turquia 2023: podria Erdogan perdre el poder?
🗳️ Les 5 claus per entendre les eleccions presidencials a Turquia
Els comicis han transcorregut amb normalitat i sense gaire incidents, tot i que la Junta Electoral Central ha informat que un membre d'una mesa electoral ha mort i l'oposició ha denunciat algunes irregularitats i una suposada manipulació de vots, segons ha recollit EFE. Per aquesta cita electoral de vital importància pel futur del país islàmic, la participació ha estat més elevada que en comicis anteriors, amb una participació de fins al 90% a Istanbul, segons ha afirmat la presidenta del partit socialdemòcrata CHP, Canan Kaftancioglu. A les eleccions de 2018, la participació va ser del 86%. Cinc milions de joves, el 8% de l'electorat, voten per primera vegada en aquests comicis, i segons els estudis demoscòpics, ho han fet majoritàriament en favor de l'oposició.
Jon Iñarritu (Bildu) i Isa Chacón (CUP), retinguts per la policia turca
El diputat d'EH Bildu al Congrés, Jon Iñarritu, i una secretaria nacional de la CUP, Isa Chacón, que estaven a la ciutat de Siirt com a observadors internacionals dels comicis, han estat retinguts per la policia turca unes hores, segons han confirmat el compte oficial del People's Democratic Party europeu (HDP) a les xarxes i la portaveu del partit, Eulàlia Reguant, la tarda d'aquest diumenge. Segons ha afirmat Reguant, Chacón està acompanyada d'un advocat kurd i aquest matí ha estat detinguda per no portar la credencial d'observadora internacional. El HDP ha denunciat que "els parlamentaris internacionals no haurien de ser qüestionats i la policia del règim està fent pràctiques arbitràries".
Els sondejos donaven la victòria a l'oposició
Els sondejos electorals previs apuntaven a una ajustada victòria del líder de la coalició de partits opositors, el socialdemòcrata Kemal Kiliçdaroglu, i una derrota del president Erdogan, tot i que destacaven que era possible que cap dels dos candidats aconseguís en aquesta primera volta de les presidencials la majoria absoluta necessària per evitar una segona volta, que seria dins de dues setmanes. Al tercer candidat, el nacionalista Sinan Ogan, no s'esperava que obtingués més d'un 3% dels vots. El president Erdogan va afirmar divendres que acceptaria qualsevol resultat "democràticament".
Quant als comicis pel Parlament, les enquestes veien improbable que la coalició del partit islamista AKP d'Erdogan amb el partit ultranacionalista MHP pogués renovar la majoria absoluta que tenia fins ara, tot i que a l'aliança opositora socialdemòcrata del CHP de Kiliçdaroglu amb el partit nacionalista IYI tampoc no li pronosticaven que superés el 51% dels escons. Amb aquest escenari parlamentari, el vot del partit d'esquerres HDP seria fonamental.
Campanya electoral tensa i marcada pel terratrèmol de febrer
Segons l'expert Efrat Aviv, investigador del Departament d'Història de la Universitat Bar-Ilan, el tema principal d'aquestes eleccions ha estat el debat de si Turquia ha de continuar amb el govern del conservador islamista Erdogan, que porta dues dècades al poder entre acusacions d'un creixent autoritarisme, o si s'ha d'obrir una nova etapa pel país amb l'elecció del socialdemòcrata moderat Kiliçderoğlu, funcionari jubilat de 74 anys, al capdavant de l'oposició de sis partits, i considerat com a un líder poc carismàtic, però vist com a conciliador i amb una creixent popularitat.
També ha marcat la campanya electoral el terratrèmol que va patir Turquia el febrer de 2023 i en el qual van morir 50.000 persones. Erdogan, que ha estat al capdavant del país durant l'època d'auge de la construcció que ha impulsat el creixement econòmic, ha promès reconstruir les zones devastades pel sinistre, mentre que l'oposició li retreu que els edificis que van caure havien estat construïts per contractistes amb licitacions fraudulentes. Ara mateix, Turquia afronta una inflació acusada i una taxa d'atur en augment.
Quan ha anat a dipositar el seu vot, Erdogan ha demanat "un millor futur" per Turquia i la democràcia turca. També ha afirmat que els habitants de les zones afectades pel terratrèmol han pogut votar amb normalitat. El president ha seguit els resultats dels comicis des d'Istanbul. Quant al líder opositor, Kiliçderoğlu ha votat entre crits de "Kemal, president" i ha fet una crida a la concòrdia. "La primavera arribarà", ha clamat el socialdemòcrata.
La fi d'una era o més Erdogan: cap a on s'encamina Turquia?
Erdogan, que fa vint anys que és al govern, ha implementat polítiques per reforçar el poder de l'executiu i encaminar el país cap a un model presidencialista en el qual ha anat acumulant poder, en detriment del Parlament, front una oposició que li retreu una deriva autoritària. El president turc estat acusat de reprimir la dissidència i silenciar periodistes, activistes i opositors, especialment arran de l'intent de cop d'estat del 2016, amb una dura campanya amb la qual van empresonar milers de persones. De fet, el candidat de l'oposició en els comicis d'avui, Kiliçderoğlu, va adquirir molt reconeixement precisament per una marxa de quasi un mes el 2017 per demanar justícia al país, per la qual alguns l'han arribat a denominar el "Gandhi turc". Per l'expert Efrat Aviv, si hi hagués finalment una victòria de Kiliçderoğlu por portar a una Turquia "més estable" i amb unes relacions amb Israel i Occident "més tranquil·les i amb una retòrica més relaxada". Tot i això, quant a la relació amb Israel, no s'esperaria un canvi de política accentuat: el líder socialdemòcrata va afirmar que "Turquia sempre ha d'estar al costat de Palestina, ja que el contrari seria una traïció a l'Islam".