El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha carregat aquest dimecres contra la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, de reclamar que Turquia "alliberi immediatament" l'antic copresident del Partit Democràtic dels Pobles (HDP), el kurd Selahattin Demirtas.
"El Tribunal Europeu no pot decidir en nom dels nostres tribunals", ha manifestat, abans d'indicar que l'acta "té dues cares". "Aquesta decisió és purament política i sabem els motius que hi ha darrere", mentre comparava la posició sobre Demirtas amb la d'avalar el 2009 la il·legalització de Batasuna. Erdogan s'ha escudat en la decisió del govern espanyol sobre el partit basc, que el Tribunal Europeu va validar en el seu dia.
L'exemple d'Espanya
"Hi ha una decisió anterior del TEDH sobre el partit Batasuna a Espanya i en aquesta decisió no es tolera ni tan sols parlar a favor del terror. Aquest individu, Demirtas, és responsable de l'assassinat de moltes persones en les protestes de Kobani i (el TEDH) exigeix el seu alliberament. Això és tenir una doble moral, és hipocresia", ha manifestat.
Erdogan ha indicat que "si el TEDH vol comptar amb el respecte de Turquia, ha de qüestionar les seves inconsistències", i ha descrit a Demirtas com "un terrorista amb disfressa de polític" i l'ha responsabilitzat de "la mort de desenes de persones innocents".
La gran sala del TEDH va fallar dimarts que les autoritats turques han violat la llibertat d'expressió, el dret a la llibertat i la seguretat, i el dret a una decisió ràpida sobre la legalitat de la detenció i el dret a unes eleccions lliures, en el procés contra Demirtas, un dels principals líders opositors kurds del país.
Va destacar que els jutges van determinar, amb 15 vots a favor i dos en contra, que "l'Estat ha de prendre totes les mesures necessàries per garantir l'alliberament immediat del demandant", una decisió que ha estat immediatament aplaudida des del partit kurd.
"El tribunal ha determinat en particular que les interferències amb l'exercici del dret a la llibertat d'expressió del demandant, principalment la retirada de la seva immunitat parlamentària com a resultat de l'esmena constitucional del 20 de maig del 2016, la seva detenció inicial i continuada abans del judici i els procediments penals contra ell per delictes de terrorisme a partir dels seus discursos polítics, no se cenyeixen a la llei segons l'article 10 de la Convenció (Europea de Drets Humans)", va assenyalar en el seu comunicat.