“La victòria no és més que el fruit d’un càlcul exacte”

Fa més de dos mil anys, el general taoista xinès Sunzi (Sun Tzu en la transcripció antiga) va escriure el que es creu que és el primer tractat sobre la guerra. Al llarg de la història i fins al dia d’avui, els 13 articles de l’Art de la guerra continuen sent la base sobre la qual dirigents militars i líders de tota mena dissenyen les seves tàctiques. Posades en pràctica, les lliçons serveixen per resoldre qualsevol conflicte humà. Segons el mestre Sun, la millor estratègia de guerra és evitar per tots els mitjans la confrontació directa amb l’enemic. La clau de la victòria per a un general és, per tant, dirigir-se a la batalla només amb l’absoluta certesa que triomfarà. A Ucraïna, la invasió russa s’allarga més del que Vladímir Putin pensava. Com en totes les guerres, no és gens fàcil obtenir informació fiable de la zona del conflicte i, tenint en compte el control que el Kremlin exerceix sobre els mitjans, és impossible saber del cert quins són els veritables objectius de Moscou a Ucraïna. Però si fem cas del que ens diu Sunzi i ho apliquem als darrers desenvolupaments militars, veiem que l’exèrcit rus hauria comès diversos errors estratègics.
 

sun tzu
El mestre Sun

“Només et poden vèncer els teus propis errors”

La teoria més generalitzada sobre la invasió és que Putin tenia planejat entrar a Kíiv en tres dies, en una operació llampec per desestabilitzar el govern ucraïnès. Però més de dues setmanes després, les forces russes encara no han aconseguit trepitjar la capital. Segons la intel·ligència britànica i la nord-americana, un comboi de més de seixanta quilòmetres roman aturat als camins fangosos del nord de Kíiv, on, escassos de provisions i de moral, són preses fàcils dels atacs d’Ucraïna. Si seguim la regla d’or de Sunzi, sabrem que aquest problema es deu, com tots els imprevistos en una guerra, a un error de càlcul. Si els comandants militars russos no van saber anticipar amb precisió quant podria durar la campanya i, a partir d’aquí, calcular tota la resta, la lògica de l’Art de la guerra posa en dubte que els russos en puguin sortir victoriosos. De la mateixa manera, un error en el càlcul denota una falta de cohesió en tots els aspectes que s'han de coordinar abans d'emprendre una campanya militar.

“El capritx del príncep”

Per saber l’origen de l’error de càlcul, cal revisar la cadena de comandament de l’exèrcit. Segons el testimoni d’un informador que diu ser funcionari del servei secret rus, la por i la corrupció dins la defensa russa ha arribat a un punt en el qual “ningú enlloc té informació fiable sobre qüestions complexes. Els informes que em passen són corregits pel lideratge per a ser políticament correctes, més positius, menys negatius”. D’aquesta manera, la veritat de la guerra es manipula a tots els nivells per funcionaris corruptes per tal de fer-la favorable de cara a Putin. Aquest és un error garrafal en els ulls de Sunzi, o, com ho diria ell, el primer dels ‘set mals’ en el govern dels exèrcits: “Imposar ordres preses a la Cort segons els capritxos del príncep”, com ara anar a la guerra quan no és favorable per a l'Estat o quan no es tenen els mitjans necessaris.

Al seu torn, aquest fet augura que la moral dels soldats acabarà per col·lapsar del tot molt aviat. La falta de confiança en el teu equip, per molt sever que sigui el control dels mitjans i de la propaganda, acaba per fer impossible la victòria. Ni tan sols tres setmanes després de l’inici de la invasió, Moscou ja ha hagut d’admetre que ha enviat joves reclutes a Ucraïna sense comunicar-ho ni a ells ni a les seves famílies. Segons la versió del Kremlin, Putin ni tan sols ho sabia. Per a Sunzi, és senzillament impossible fer bons càlculs sense tenir fonts fiables d’informació i saber en tot moment què passa al front. Pot ser que la corrupció a tots els nivells acabi descentralitzant el control de la societat russa i que el poder, un cop dinamitat, es relegui als líders locals? Per contra, la propaganda ucraïnesa s’estén per les xarxes socials i s’aprofita de la moral baixa dels russos. Desenes de vídeos de soldats joves capturats per les forces ucraïneses, menjant, plorant i trucant a les seves mares, sí que reflecteixen les lliçons del mestre Sun: “Tracta bé els presoners [...] procura, si és possible, que se sentin millor amb tu que en el seu propi campament o a la seva pròpia pàtria”. 

“L’art de la guerra és l’art de l’engany”

Segons els experts i aficionats de l’armament militar, Rússia no s’ha endinsat a Ucraïna amb el material necessari per aguantar una guerra llarga. El que seria més necessari, tenint en compte el terreny i l’època de l’any, és mobilitzar l’equipament per construir i reparar els camins castigats per la raspútitsa, però sembla que tampoc no ho havien anticipat. Tal com ja va dir el mestre Sun, “només cal un error per perdre-ho tot [...] Si [el general] recluta tropes en un moment inoportú, si les fa sortir quan no ho haurien de sortir, si no es té un coneixement exacte dels llocs a on les ha de conduir, si els fa realitzar campaments desavantatjosos, si els fatiga sense objectiu, si els fa tornar sense necessitat", l'únic segur és la derrota.

"Mai cap guerra llarga va beneficiar cap país: 100 victòries en 100 batalles és simplement ridícul,” adverteix Sunzi. Certament, és difícil d’imaginar com Putin podria allargar la guerra fins a la primavera de manera viable. D’una banda, Rússia hauria de replantejar tota la seva estratègia per assegurar-se, aquest cop sí, que les vies de subministrament són adequades (però recordem el mestre Sun: “Els que posseeixen els veritables principis de l'art militar no ho intenten dues vegades”). D’altra banda, l’arribada de la primavera complicaria encara més el terreny, fet que els ucraïnesos ja han anticipat i han sabut utilitzar per a la seva defensa, quan han inundat els camps al nord de la capital amb les aigües del riu Irpin. 

Per últim, alerta Sunzi, ”no es poden mantenir les tropes gaire temps a camp obert sense causar un gran perjudici a l’Estat”. Certament, Rússia podria estar a les portes d’una profunda crisi econòmica que, juntament amb el malestar generalitzat als carrers de Moscou, podria posar en perill el futur del règim de Putin. Allargar una guerra mai no és recomanable, diu Sunzi, sinó que denota una clara manca d’organització. Tard o d’hora “les arques del príncep al qual serveixes s'esgotaran, les teves armes oxidades no podran servir-te per a res, el vigor dels teus soldats disminuirà, el seu valor i les seves forces desapareixeran, les provisions es consumiran i potser tu mateix et veuràs reduït als extrems més enutjosos”.

“Fer néixer la força en el si mateix de la feblesa”

Els ucraïnesos, àvids deixebles del mestre Sun, sembla que han sabut treure profit de l’error dels russos al nord de Kíiv. En comptes d’atacar el comboi quilomètric amb una emboscada o un bombardeig, les forces ucraïneses han preferit estalviar-se el material bèl·lic i tenir cura de destruir tots els vehicles que transportin subministrament al comboi. Des d’una posició on l’enemic és més fort, predica Sunzi, “evita tant com puguis arribar a les mans amb ell; la prudència i la fermesa d'un petit nombre de persones poden aconseguir cansar i dominar fins i tot a un exèrcit nombrós”. Si són pacients, els ucraïnesos podran veure com el comboi rus es queda sense subministrament i com els soldats tornen a peu, totalment enfonsats, sense malgastar ni una bala. “Un general hàbil mai es veu reduït a tals extrems; sense lliurar batalles, coneix l'art d'humiliar els seus enemics; sense vessar una gota de sang, sense ni tan sols treure l'espasa, conquista les ciutats”, escriu Sunzi.