El president Donald Trump ha desfermat una gran polèmica en signar un decret que busca eliminar el dret a la ciutadania per naixement als Estats Units que està garantida a la Constitució nord-americana. Aquesta va ser una de la cinquantena de decrets que el nou president va signar només que va jurar el càrrec, el passat 20 de gener, i que especialment implica un canvi en la gestió interna de la immigració. Aquesta mesura pretén redefinir la interpretació de la 14a Esmena de la Constitució dels Estats Units i que ha d’entrar en vigor el 19 de febrer, 30 dies després de la seva signatura. La guerra judicial no ha fet més que començar, perquè la reacció a aquest decret ha estat immediata, i un total de 24 estats governats per demòcrates, el Districte de Columbia i la ciutat de San Francisco, a més de grups de defensa de les llibertats civils, han presentat una demanda per frenar aquesta ordre per considerar que és anticonstitucional. El decret de Trump vol protegir el significat i el valor de la ciutadania estatunidenca, cosa que implica que vol redefinir la ciutadania per dret de naixement, que garanteix a tots els nascuts als Estats Units obtenir automàticament la ciutadania nord-americana.
Què és el dret de ciutadania de la 14a Esmena?
Coneguda també pel seu nom en llatí, ius soli, la ciutadania per naixement és un dret consagrat en la 14a Esmena de la Constitució, pel qual es concedeix automàticament la ciutadania a qualsevol persona nascuda en el país, fins i tot si els seus pares no són ciutadans nord-americans. Segons diu el text constitucional, “totes les persones nascudes o naturalitzades en Estats Units, i subjectes a la seva jurisdicció, són ciutadans dels Estats Units i de l’estat en el qual resideixen”. Aquest criteri ius soli és la més comuna als països americans, mentre que a Europa, inclosa Espanya, predomina el ius sanguinis (dret de sang), que concedeix la nacionalitat basada en l'ascendència o filiació, sense importar el lloc de naixement. La ius soli pot fomentar el "turisme de parts", mentre que la ius sanguinis tendeix a limitar l'adquisició de la nacionalitat per naixement dels immigrants.
Que implica l’ordre executiva de Trump?
El decret signat per Donald Trump exclou de la ciutadania automàtica a nens i nenes nascuts en els Estats Units que siguin fills de mares en situació il·legal quan el pare no és ciutadà nord-americà ni resident permanent legal. També exclou a mares amb estatus legal temporal (turistes, estudiants etc.) i pares no ciutadans o residents permanents legals. La mesura, per tant, afectaria principalment els immigrants i els seus fills. Així, el Departament d’Estat no emetria passaports a aquests infants i l’Administració de la Seguretat Social no els reconeixeria com a ciutadans. Això implicaria una limitació dels drets bàsics d’aquests nens per accedir a serveis i drets fonamentals que condicionarien el seu futur, com la dificultat per treballar legalment en el país, la negació del dret a vot, la impossibilitat de formar part de jurats o restriccions per desenvolupar certs treballs.
Què diu el decret?
El text del decret publicat que Trump va signar dilluns recull que “la 14a Esmena mai no ha estat interpretada com una extensió universal de la ciutadania a totes les persones nascudes als Estats Units”. I afegeix, que: “la 14a Esmena sempre ha exclòs de la ciutadania per dret de naixement a les persones que van néixer als Estats Units, però (que) no estan subjectes a la seva jurisdicció”. Aquest és el punt clau del decret.
La interpretació de l'Esmena 14 de la Constitució
La frase “subjectes a la jurisdicció” que s’inclou en la 14a Esmena és l'objecte del debat i la interpretació. En general, es refereix a les persones que estan sota l'autoritat legal i el control el govern nord-americà. Això no obstant, existeixen algunes interpretacions i matisos importants. Segons la interpretació tradicional i històrica, aquesta frase s’ha interpretat com que inclou a totes les persones nascudes en territori estatunidenc, amb algunes excepcions específiques. Normalment, s’exclouen d’aquesta jurisdicció als fills de diplomàtics estrangers nascuts als Estats Units, donat que aquests no estan completament subjectes a les lleis del país. També afecta les situacions derivades d’una possible ocupació estrangera en territori estatunidenc.
La interpretació legal predominant sosté que la frase es refereix a estar subjecte a les lleis dels Estats Units, la qual cosa inclouria a quasi tots els nascuts en territori dels Estats Units, independentment de l’estatus migratori dels seus pares. En canvi, en el debat actual que s’ha obert, els partidaris d’una política migratòria més estricta argumenten que els fills d’immigrants indocumentats no haurien de considerar-se “subjectes a la jurisdicció” dels Estats Units, i per tant no haurien de rebre la ciutadania automàtica.
La demanda i l’estratègia de Trump
El debat, més enllà de si els fills d’immigrants il·legals estan o no subjectes a la jurisdicció del país, també se centra en si el president té l'autoritat per canviar un dret constitucional mitjançant un decret, o si es requereix una esmena constitucional aprovada per dos terços del Congrés. "Malgrat els amplis poders d'un president per establir la política d'immigració, tanmateix, l'Ordre d'exclusió de la ciutadania queda molt fora dels límits legals de l'autoritat del president", afirma una demanda de 23 estats, Washington, DC i San Francisco. Aquest cas pot convertir-se en el primer gran enfrontament del Tribunal Suprem, que controlen els republicans. Els estats demandants es presenten a un tribunal federal de Massachusetts, el que significa que qualsevol apel·lació d'una decisió d'aquest tribunal es presentarà a través del Tribunal d'Apel·lacions del Primer Circuit dels EUA, on tots els jutges són designats demòcrates. El procés legal podria portar anys i enfrontarà nombrosos desafiaments als tribunals.
Els experts legals són escèptics sobre la viabilitat constitucional d’aquesta ordre executiva, per això creuen que l'estratègia de Trump és crear dubte sobre aquesta frase de l'Esmena 14 i amb això portar el cas davant la Cort Suprema, i d’aquesta manera vol que la Cort decideixi i prescindir dels vots de tres quartes parts de tots els estats.