La Comissió Europea ha proposat set “tercers països segurs” on els membres de la Unió Europea (UE) podran retornar els sol·licitants d'asil. Aquests set països són Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l'Índia, Kosovo, el Marroc i Tunísia. D'aquesta manera, els sol·licitants d'asil que arribin a la UE des d'un d'aquests set països veuran rebutjades les seves sol·licituds, amb una ordre de retorn. Aquesta llista de països s'emmarca en el Pacte Europeu de Migració i Asil, adoptat l'any passat, i la posada en marxa del qual està prevista per a mitjan 2026. Tot i això, la presidenta de la institució europea, Ursula von der Leyen, va confirmar que la intenció és accelerar la implementació d'alguns aspectes de la llei per donar suport a aquells països que estan “ansiosos per avançar la feina”. De fet, alguns estats membres ja compten amb llistes nacionals de països d'origen considerats segurs. D'altres estats com Espanya, no.
Ara aquesta llista haurà de ser ara discutida i votada pel Parlament Europeu i el Consell de la UE perquè pugui ser adoptada formalment. A més dels països proposats per Brussel·les, la llista també inclou tots els països candidats a l'adhesió de la UE, entre els quals hi ha Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia i Turquia. La llista, segons ha detallat l'executiu, es revisarà periòdicament. Aquesta llista “serà dinàmica” i podrà ser “expandida o revisada a mesura que s'avanci”.
Segons ha assenyalat aquest dimecres el portaveu d'Afers Interns de la Comissió Europea, Markus Lammert, "la designació d'un país com a segur no implica una garantia de seguretat per a tots els nacionals d'aquest". Segons la legislació de la UE, els estats membres estan obligats a dur a terme avaluacions individuals de cada sol·licitud d'asil en cada cas concret. Això s'aplica independentment de si la persona prové o no d'un país d'origen segur, i la proposta actual "no modifica aquesta obligació, el que permet és accelerar els procediments per aquells que tinguin sol·licituds d'asil probablement infundades", ha afegit.
Agilitzar les deportacions
La proposta d'aquest reglament té l'objectiu d'"accelerar i agilitzar" la tramitació de les sol·licituds d'asil, però, en cap cas, "retallar drets fonamentals ni drets humans". També substituirà els diferents procediments nacionals i s'aplicarà sobretot als qui migrin per motius econòmics i als que tinguin poques possibilitats d'obtenir l'estatut de refugiat. El procediment durarà màxim sis mesos i s'aplicarà automàticament quan els sol·licitants es considerin perillosos per a la seguretat nacional o hagin enganyat les autoritats. També s'aplicarà quan provinguin de països amb taxes de concessió d'asil inferiors al 20%.
Les noves normes preveuen un control i registre dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries amb l'objectiu d'identificar-los ràpidament i que aquests ja no arribin al procediment d'asil en cas que es consideri que les raons al·legades per aconseguir protecció són infundades. També es faran proves sanitàries i de seguretat als migrants, així com impressions dactilars i es registraran a la base de dades Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d'asil.
Crítiques de les organitzacions civils
Una cinquantena d'organitzacions de la societat civil ja van expressar el seu rebuig quan el Parlament Europeu va anunciar el Pacte Europeu de Migració i Asil, argumentant que es tractava d'un “retrocés en els drets humans”. Aquestes ONG lamentaven que amb el nou pacte es veu amenaçat el “principi de no devolució” i demanaven establir “millors regles per compartir de manera justa la responsabilitat de les persones que arriben a Europa”.