Aquest 27 d’agost, si no es torcen les previsions, la carrera de la conquesta espacial de la humanitat farà un altre pas important amb el llançament del Falcon 9 de Space X que portarà la càpsula Crew Dragon de la missió Polaris Dawn, que havia de llançar-se el 26 d’agost i ho farà finalment amb un dia més tard. El retard de 24 hores es va decidir per donar més temps als equips per completar verificacions prèvies al vol que farà història en la cursa de la conquesta espacial de la humanitat, perquè es tracta de la primera missió completament civil i que inclourà el primer passeig espacial comercial que s’haurà fet mai. Però, què és Polaris Dawn?, qui la finança i quins objectius té? Polaris Dawn és una ambiciosa missió espacial privada organitzada per SpaceX, l’empresa del magnat Elon Musk, que tindrà una durada aproximada de cinc dies en òrbita i està liderada pel multimilionari Jared Isaacman.
The @PolarisProgram’s Polaris Dawn mission will be the first crew to perform a spacewalk from Dragon, fly higher in Earth’s orbit than anyone since the Apollo program, test laser-based @Starlink communications, and conduct research to help provide insight on human health during… pic.twitter.com/RW387QWShY
— SpaceX (@SpaceX) August 22, 2024
La tripulació de Polaris
La tripulació està formada per quatre persones i inclou Isaacman com a comandant, Scott Poteet, expilot de la Força Aèria dels Estats Units com a pilot de la missió, i les enginyeres de SpaceX Sarah Gillis i Anna Menon com a especialistes. Gillis treballa com a enginyera principal d’operacions espacials de SpaceX i Menon és oficial mèdica. Isaacman és l'únic que té experiència prèvia a l'espai, ja que va participar en la missió Inspiration4 de SpaceX el 2021. Els altres tres membres experimentaran el primer viatge espacial i han estat els últims dos anys entrenant-se intensivament per aquesta missió i han passat una quarantena al Centre Espacial Kennedy preparant-se pel llançament.
La primera caminada comercial
Polaris Dawn és la primera de tres missions planificades dins del Programa Polaris d'Isaacman. Utilitzarà una càpsula Crew Dragon de SpaceX llançada per un coet Falcon 9 per arribar a prop de 500 milles (aproximadament uns 700 quilòmetres sobre la terra), on Isaacman i Gillis intentaran realitzar el primer passeig espacial privat de la història, un dels objectius de la missió. Els dos membres de la tripulació sortiran de la càpsula Crew Dragon durant aproximadament 20 minuts, connectats per cordes de seguretat. Els astronautes s’han preparat per realitzar aquesta maniobra, que requereix un procés de “respiració prèvia” quasi immediatament després d’arribar a l’espai, un procés similar al que realitzen els busos per evitar la malaltia de la descompressió, amb l’objectiu de purgar el nitrogen a la sang dels tripulants abans d’exposar-se al buit de l’espai. La caminada està prevista pel tercer dia de la missió i a diferència de les caminades espacials a l'Estació Espacial Internacional, la càpsula Crew Dragon no té una resclosa d'aire. Per tant, tota la càpsula estarà exposada al buit espacial durant la caminada, cosa que representa un desafiament addicional i únic per a aquesta missió.
Els nous vestits de SpaceX
Els quatre tripulants, a més, utilitzaran uns nous vestits espacials dissenyats per Space X per futures missions de llarga durada. Aquests vestits són una evolució dels vestits intravehiculars (IVA) que SpaceX ja feia servir, però adaptats per a activitats extravehiculars (EVA) i estan dissenyats per oferir més mobilitat que els vestits IVA convencionals. Funcionaran amb oxigen pur a una pressió de 5,1 lliures per polzada quadrada (35 kPa). Incorporen nous teixits innovadors d’aïllament tèrmic per la protecció contra temperatures extremes de l’espai i incorporen pantalles de visualització als cascos que proporcionen informació i mètriques del vestit durant el seu ús. Els cascos estan impresos en 3D, igual que els vestits IVA anteriors. Aquests vestits són un pas cap a un disseny escalable que podria permetre la creació de milers de vestits per a futurs colons a la Lluna i Mart. Seran provats durant la missió per obtenir dades que ajudin a millorar-ne el disseny futur. La caminada espacial de Polaris Dawn serà la primera prova real d'aquests nous vestits al buit de l'espai, marcant una fita important en el desenvolupament de tecnologia espacial per part d'una empresa privada.
Altres reptes
La missió Polaris Dawn planteja altres fites històriques a més de la primera caminada espacial comercial i privada. La missió arribarà a una òrbita altament el·líptica de fins a 1.400 km d'altitud, més de tres vegades superior a la de l'Estació Espacial Internacional. Això suposa assolir la major altitud orbital per a una missió tripulada des del programa Apolo. Al passar per part del cinturó de Van Allen, a 870 milles de la superfície de la Terra, permetrà estudiar els efectes de la radiació espacial al cos humà.
Provar la xarxa Starlink
Un altre dels reptes de la missió és provar noves tecnologies, com les comunicacions làser amb la xarxa de satèl·lits Starlink de SpaceX. Starlink és el servei d’internet satel·litari que és desenvolupat per Space X amb l'objectiu de brindar un servei d'internet de banda ampla, baixa latència i cobertura mundial a baix cost. SpaceX va començar a llançar satèl·lits Starlink el 2019 i la missió Polaris Dawn permetrà avaluar el rendiment de les comunicacions làser entre la nau Crew Dragon i la xarxa de satèl·lits Starlink, i provar la capacitat de transmissió de dades a alta velocitat en òrbita, a més de validar la tecnologia per al seu possible ús en futures missions espacials de llarga durada.
A més, la missió també té un vessant altruista i solidari, donat que busca recaptar fons per fons per al St. Jude Children's Research Hospital, continuant la tasca filantròpica iniciada en missions anteriors, i inclou una col·laboració amb la marca Doritos per portar un snack especial a l'espai com a part d'una campanya benèfica. En definitiva, Polaris Dawn representa un pas important en la comercialització de l'espai i busca expandir les capacitats dels vols espacials privats.