La realitat és que la fràgil pausa de dos mesos a les hostilitats entre Israel i Hamàs s'ha acabat. En aquest sentit, sembla molt improbable que s'assoleixi aviat un acord que posi fi als nous atacs d'Israel. Les autoritats israelianes han deixat clar que els atacs només són el començament d'una ofensiva potencialment molt més àmplia que continuarà fins que Hamàs alliberi els 59 ostatges israelians que encara estan retinguts a Gaza, dels quals més de la meitat es creu que ja són morts. Això inevitablement implicaria un nombre considerable de víctimes civils allà, més desplaçaments massius i encara més destrucció.
La crisi humanitària a Gaza només es va alleujar parcialment gràcies a l'arribada massiva d'ajuda durant l'alto el foc, que va entrar en vigor a mitjan gener. Fa dues setmanes, Israel va imposar un bloqueig total al territori, al·legant que Hamàs estava utilitzant l'ajuda per al seu propi benefici i havia violat l'acord. Hamàs ho va negar. Les agències d'ajuda humanitària i els comerços de Gaza disposen actualment de subministraments bàsics per a unes tres setmanes, segons funcionaris humanitaris, però la nova violència en dificultarà considerablement la distribució.
Hamàs dona per "sentenciats de mort" els ostatges
Aquest atac ja ha tingut les primeres conseqüències. Un membre de Hamàs ha afirmat que els atacs són una "sentència de mort" per als ostatges. L'Agència France-Presse recull que aquest membre de l'organització terrorista ha dit que Israel ha decidit sacrificar els seus ostatges rellançant operacions militars massives a la Franja de Gaza. "La decisió de Netanyahu de reprendre la guerra és una decisió de sacrificar els ostatges i imposar-los una sentència de mort", ha dit el membre de Hamàs Izzat al-Rishq en un comunicat, afegint que el primer ministre israelià estava usant els combats com un "bot salvavides" polític per distreure.
Què suposa per a l'alto el foc?
La nova ofensiva es produeix 16 dies després que finalitzés la primera de les tres fases de l'alto el foc acordat al gener. Se suposava que aquestes tres fases conduirien a la fi definitiva de la guerra, la retirada total d'Israel de Gaza i l'alliberament de tots els ostatges israelians retinguts per Hamàs des del seu atac sorpresa contra Israel el 7 d'octubre del 2023, que va desencadenar el conflicte. Aquest atac va causar la mort de 1.200 persones, la majoria civils. La posterior ofensiva israeliana ha causat la mort de més de 48.700 persones, també la majoria civils.
Les converses indirectes per evitar tornar a les armes s'han estancat. Israel ha proposat estendre la primera fase de l'alto el foc de 30 a 60 dies per permetre l'alliberament de més ostatges a canvi de presoners palestins. Hamàs s'hi ha negat. El govern israelià argumenta que Hamàs ha trencat l'acord original d'alto el foc en negar-se a alliberar nous ostatges. Hamàs afirma que Israel ha trencat l'acord en incomplir el seu compromís previ de passar a la segona fase programada, durant la qual s'havien de produir nous alliberaments d'ostatges.
Per què passa això ara?
El govern israelià fa setmanes que amenaça de llançar una ofensiva. Les autoritats israelianes afirmen que atacar els líders de Hamàs, que han ressorgit les últimes setmanes per reprendre el control de Gaza, provocarà l'alliberament de més ostatges. Moltes famílies d'ostatges a Israel ho neguen. En termes pràctics, Israel ara compta amb capacitats que no tenia ara fa sis setmanes. S'han reabastit les reserves de munició, en part gràcies als lliuraments dels Estats Units, i s'han identificat nous objectius potencials entre els líders de Hamàs. S'han reparat els avions i altres equips. Les tropes han descansat.