Després de tenses negociacions, aquesta setmana la nova Comissió Europea ha rebut la llum verda de l'Eurocambra. El nou Executiu liderat per Ursula von der Leyen comencen aquesta nova etapa de la Unió Europea de forma oficial aquest diumenge. La nova Comissió s'escora més a la dreta que anteriorment, mentre el context internacional s'endureix amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, el conflicte a Ucraïna cronificat i tensions comercials amb la Xina. Davant d'aquest context difícil per la UE, que es pot esperar de la nova Comissió?

Dels 26 comissaris que conformen la nova CE, 14 són del Partit Popular Europeu (PPE) -a més de Von der Leyen- i, per primera vegada, hi haurà un vicepresident d’ultradreta a l’executiu comunitari, l’italià Raffaele Fitto. És a dir, l'Executiu que afronta aquesta nova etapa europea està marcadament alineat amb les polítiques de dretes, en un context internacional on proliferen mandataris de dreta i extrema dreta. 

Prioritat: defensa 

Si bé pot ser d'hora per valorar quins camins prendrà aquest nou Executiu, la mateixa Von der Leyen ha deixat clar quina serà una de les seves prioritats: la defensa. Així ho va demostrar en el seu discurs després que rebre la llum verda de l'Eurocambra. Aquesta prioritat està estretament lligada als avenços del Kremlin en el terreny de batalla a Ucraïna. "Rússia gasta un 9% del seu PIB en defensa, Europa un 1,9%. Alguna cosa està malament en l’equació", va sentenciar l’alemanya davant l’Eurocambra, segons recorda l'ACN. 

A més, l'elecció de Trump suposen, a priori, bones notícies per Moscou, ja que el republicà s'ha mostrat repetidament alineat amb Vladímir Putin, president rus. De fet, entre les seves promeses de campanya s'inclouen retirar el suport militar Ucraïna. Això no només deixa a Kíiv en una situació de gran vulnerabilitat davant la maquinària militar russa, sinó que estén el pànic per possibles agressions del Kremlin als veïns europeus. 

Qui serà l’encarregada de defensar i mantenir el compromís de la UE amb Ucraïna serà l’exprimera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, una de les veus que més s’ha posicionat a favor de Kíiv des de l’inici de la invasió russa. "La nostra despesa en defensa ha d’augmentar, necessitem un mercat únic de defensa, reforçar la base industrial del sector i millorar la nostra mobilitat militar", ha subratllat l’alemanya davant els eurodiputats. 

Aranzels a la Xina 

Els focus de tensió internacional per la UE no es limiten als Estats Units i Rússia. Darrerament, la relació amb la Xina s'ha ressentit. Pequín va rebre amb indicació els aranzels addicional del bloc europeu sobre els seus vehicles elèctrics. El govern xinès ha respost amb foc creuat que afecta per ara a la carn de porc, el brandi i els lactis, segons apunta Euronews. 

Comprant l'agenda de l'extrema dreta en matèria de migració

En matèria de migració, un tema de fort debat des que Von der Leyen va proposar replicar a tota la UE els centres de deportació de migrants que el govern d'extrema dreta de Giorgia Meloni té a Albània, la presidenta va avançar que abordaria la qüestió des d’una perspectiva “ferma però justa”.

"Que garanteixi la sobirania i solidaritat, amb normes més estrictes, però amb garanties més segures pels drets individuals", va afirmar Von der Leyen en la presentació de les prioritats del nou govern de la UE.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!