La majoria dels europeus occidentals que han contestat a una enquesta creuen que ara és probable que es produeixi una guerra a gran escala a l'Orient Mitjà entre Israel i l'Iran. En aquest sentit, molts critiquen la conducta d'Israel fins ara i diuen que si aquesta guerra passés, els Estats Units i Europa no haurien de proporcionar-li ajut militar. Una enquesta de YouGov Eurotrack, que recull el The Guardian i feta a França, Alemanya, Espanya, Itàlia, Suècia, Dinamarca i el Regne Unit va trobar que fortes majories als set països, des del 65% a França al 82% a Espanya, sentien que els atacs de Hamàs a Israel el 7 d'octubre del 2023 no estaven justificats. Tot i això, l'opinió més comuna a cada país –des d'un mínim del 43% a Alemanya, un 46% a França, un 47% al Regne Unit, un 57% a Itàlia i un màxim del 65% a Espanya– va ser que els atacs posteriors d'Israel a Gaza tampoc no han estat justificats.
Pluralitats similars, encara que lleugerament més grans –des del 47% a Dinamarca fins al 49% a Alemanya, el 50% a França i el Regne Unit i el 68% a Espanya, consistentment un dels estats membres més propalestins de la UE– van dir que els atacs d'Israel al Líban eren injustificats. Els atacs d'Israel a l'Iran també van ser considerats més comunament injustificats als set països, entre el 45% (Dinamarca) i el 68% (Espanya) dels enquestats, mentre que els atacs de l'Iran a Israel van ser condemnats entre el 58% (França) i el 71% (Espanya).
La UE, dividida pel conflicte a Gaza
La UE ha estat dividida sobre el conflicte a Gaza: països com Espanya i Irlanda van reconèixer formalment un Estat palestí a principis d'aquest any, però d'altres, inclosa Alemanya, argumenten que el suport a la seguretat d'Israel és central per a la política exterior. Quan se li va preguntar sobre els atacs d'Israel a Gaza, que segons les autoritats sanitàries palestines han matat més de 43.000 persones, l'opinió més popular va ser que Israel havia tingut "raó a enviar tropes a Gaza, però ha anat massa lluny i ha matat a massa civils".
Aquesta opinió, tal com recull el mateix diari, va ser sostinguda per una pluralitat una mica menor, d'entre el 25% (Itàlia) i el 39% (Suècia), però més enquestats (entre el 16% i el 26%) van considerar que Israel havia comès un error en usar la força militar contra Hamàs que els que van opinar que havia actuat proporcionalment (10% davant del 19%). De manera similar, quan es va preguntar si Europa i els Estats Units haurien de fer més per ajudar Israel a complir els seus objectius militars o per impedir que el govern de Benjamin Netanyahu emprengui accions militars, pluralitats d'entre el 22% (França) i el 36% (Espanya) van triar això últim. Mentrestant, minories significatives d'entre el 21% (França i el Regne Unit) i el 25% (Itàlia) van dir que sentien que Europa i els EUA “no s'hi haurien d'involucrar en absolut”.
Majories absolutes, que van des del 52% a Dinamarca fins al 58% a França, el 59% a Alemanya i Itàlia, el 61% al Regne Unit i el 65% a Espanya, van dir que pensaven que una guerra en tota regla a la regió que involucrés Israel i Iran era “molt” o “bastant” probable.
Què passaria si hi hagués una guerra?
Si esclatés una guerra d'aquestes característiques, l'opinió més estesa als set països (des del 42% a Dinamarca fins al 47% a la Gran Bretanya, el 51% a Alemanya i el 59% a Itàlia) seria que Europa i els Estats Units no haurien de proporcionar ajuda militar a Israel. Als set països, l'opinió més comuna sobre Palestina i Israel va ser “molt” o “bastant” desfavorable. Només a Itàlia les opinions sobre Palestina van ser remotament semblants, amb un 33% d'opinions negatives i un 30% d'opinions positives.
D'altra banda, constata el rotatiu, el 61% dels alemanys va declarar tenir una visió desfavorable de Palestina, en comparació del 15% que era favorable, mentre que les xifres corresponents a Suècia van ser del 57% i el 20%, i a França, del 42 % desfavorable davant del 25% favorable. Les opinions sobre Israel van ser igualment pobres, amb índexs de favorabilitat neta que van oscil·lar entre menys 15 a França, menys 24 a Alemanya, menys 30 a Suècia i menys 33 a Espanya.