Els Estats Units i Corea del Nord es troben en una situació de màxima tensió després de diversos episodis bèl·lics que han convertit el que fins ara era un risc latent en un perill real i "imminent" de guerra.
A aquesta situació s'hi ha arribat arran dels conflictes que es descriuen a continuació:
1. Primer míssil llançat durant el mandat de Trump
Durant la trobada de Donald Trump, president nord-americà, i Shinzo Abe, líder japonès, el passat 12 de febrer, Kim Jong-un, líder nord-coreà, va llançar un míssil de curt recorregut al mar.
Aquest llançament va suposar el primer des que Trump era president, i es va decretar que el míssil no era intercontinental, per la qual cosa no va interpretar-se com una amenaça per als Estats Units.
Tot i això, els nord-coreans des de l’octubre del 2016 no enviaven cap míssil, així que es va percebre com l’inici d’una nova etapa.
2. Prova amb quatre míssils de cop
El 6 de març, poc més d’un mes després del primer llançament descrit, Kim Jong-un va realitzar una nova prova balística similar a l’anterior, de rang mitjà i també al mar, però en aquest cas usant quatre míssils.
3. Demostració de força i poder
Amb motiu del 105 aniversari del naixement de Kim Il-sung, fundador del país, es va dur a terme a Pyongyang, capital de Corea del Nord, una desfilada de l’exèrcit nacional en què es van mostrar míssils mai vistos abans: el Pukguksong-1 i el Pukguksong-2, d’abast intercontinental i capaços de ser enviats des d'un submarí i plataformes mòbils.
Aquesta demostració de força, realitzada el 15 d’abril, va ser percebuda com una amenaça per als Estats Units, que abans d'aquesta ja sabien del desenvolupament de míssils intercontinentals, així que van procedir a situar un portaavions nuclear de la U.S. Army a la península de Corea.
4. Resposta a l’ONU
Just després de la desfilada militar realitzada a Pyongyang, el règim opac va intentar efectuar un nou llançament balístic, que va fracassar. Com a resposta, l’ONU va instar-los que abandonessin els seus exercicis atòmics, però dues hores després de l’advertència de l’ens internacional, Corea va llançar un nou míssil que, de nou, no va generar efectes, ja que va explotar abans del previst, representant un nou intent de demostració de poder fallit.
Camp de treball de Buckchang, Corea del Nord, des d'on es va llançar el míssil. Font: Google Maps.
5. Ciberatac global
En plena escalada de tensió entre els dos països, el 13 de maig es va viure un atac informàtic a escala internacional, que va afectar tant països com empreses privades d’arreu.
En un primer moment, l’atac va ser atribuït a hackers individuals, desvinculant-lo del conflicte a la península de Corea.
Tot i això, The New York Times, després de consultar investigadors nord-americans, va decretar que el codi usat en l’atac global era semblant al dels atacs informàtics que sol dur a terme el règim de Corea del Nord, així doncs l’ombra de sospita i desconfiança sobre el país de Kim Jong-un va seguir creixent.
6. Nou míssil
Tot i l’atac cibernètic i la seva vinculació amb Corea del Nord, el país asiàtic va seguir endavant amb la seva estratègia balística i de demostracions de força.
El 21 de maig es va realitzar una nova prova nuclear, aquest cop des de la ciutat de Bukchang, amb un míssil d’abast mitjà que va acabar al mar del Japó,
Aquest nou llançament, aparentment ‘innocu’, no va agradar a la Xina, aliada de Jong-un, qui va mostrar el seu desacord amb l’acció presa.
7. Mort de l’estudiant nord-americà empresonat a Pyongyang
En un context marcat per la pèrdua d’aliats i l’acostament dels EUA a les fronteres de Corea del Nord, Otto Warmbier, estudiant nord-americà que va ser empresonat a Pyongyang i alliberat en coma, va morir el 19 de juny.
Tot i la polèmica del cas, se’n desconeixen els detalls, però la mort del jove estudiant va generar una onada d’indignació popular, i l’opinió pública es va situar a favor de l’estratègia de Trump de seguir endavant en l’escalada de tensió contra el règim asiàtic.
8. Míssil al Mar del Japó
Durant el 4 de juliol, els coreans van efectuar una nova prova nuclear, llançant un míssil intercontinental des de l'aeroport de Panghyon, al nord-oest del país.
Aeroport militar de Panghyon. Font: Google Maps.
Davant aquesta nova prova, Trump va escriure al seu Twitter: “Corea del Nord acaba de llançar un altre míssil. Aquest tipus no té res millor a fer amb la seva vida?”.
Tot i l’aparent calma de Trump, l’endemà de la prova nord-coreana, els Estats Units i Corea del Sud van realitzar un assaig amb diferents míssils a prop de les fronteres de Kim Jong-un.
Aquest nou enfrontament va estar marcat també per la postura de Vladímir Putin, president de Rússia, i Xi Jigping, líder xinès, que van demanar a les parts que apostessin pel diàleg, consell que, com s’ha vist, va ser explícitament desatès.
9. “Submergir els EUA en un mar de foc”
Un mes després d’haver-se viscut un dels episodis més tensos del conflicte, el 6 d’agost el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar sancions a Corea del Nord per valor de 1.000 milions d’euros.
Davant d'això, els nord-coreans no van romandre passius, i van situar el focus d’atenció sobre Trump i els Estats Units, afirmant que “el dia en què els EUA s’atreveixin a provocar la nostra nació amb armes nuclears o amb sancions, el territori nord-americà serà submergit en un inimaginable mar de foc”.
10. Amenaça a Guam i inici de la fase més tensa del conflicte
El 9 d’agost, tres dies després que Corea amenacés els Estats Units amb l'“inimaginable mar de foc”, Trump va respondre el règim asiàtic que si Corea ataca, “es trobarà amb foc i fúria”.
Davant això, Kim Jong-un va llançar una amenaça més punyent encara que l’anterior: atacar l’illa de Guam.
Aquesta regió, situada a l’Oceà Pacífic i a 3.000 km Pyongyang, és part dels Estats Units, i hi conté bases militars, així com 4.300 soldats nord-americans.
Distància entre Pyongyang, capital de Corea del Nord, i Guam, illa dels Estats Units. Font: Google Maps.
L’amenaça de Jong-un no va agradar gens el Pentàgon, qui va decretar amb total seguretat que “les accions de Corea del Nord seguiran sent molt superades per les nostres i perdran tota carrera armamentística o conflicte que iniciïn”.
Amb aquesta situació, Kim Jong-un va respondre amb certa cautela, instant Washington a “desactivar la tensió i prevenir un perillós conflicte militar”.
11. Míssil sobrevolant el Japó
Un cop semblava que s’havia rebaixat la tensió en el conflicte, el 29 d’agost Corea del Nord va efectuar un nou llançament balístic que va sobrevolar el Japó i va acabar explotant a l’Oceà Pacífic.
Davant aquest fet, el primer ministre japonès, Shinzo Abe, va mostrar la seva preocupació, afirmant que el fet representava una “amenaça greu i sense precedents”.
A la preocupació dels japonesos va sumar-se Trump, qui va ressaltar el seu suport al líder japonès i envers Corea del Nord va afirmar que “totes les opcions són sobre la taula”, així com la necessitat d’”augmentar la pressió” sobre Pyongyang.
Així mateix, Rússia va mostrar la seva “extremada preocupació” davant els fets, i la Xina va afirmar que la crisi es trobava en un “punt crític”.
12. Perill de “convertir-se en un conflicte a gran escala”
L’1 de setembre, 5 dies després que Corea enviés el míssil al Pacífic sobrevolant el Japó, el Kremlin (govern rus) va emetre un comunicat en el qual Putin alertava del perill imminent d’un “conflicte a gran escala” entre els Estats Units i Corea del Nord, instant les parts a recórrer al diàleg i a rebaixar la tensió, en nivells màxims, existents entre els dos països armats amb míssils nuclears.
13. Rearmament sense límits de Corea del Sud
L'endemà que Putin alertés sobre el risc d’un conflicte a “gran escala”, Estats Units i Corea del Sud van acordar revisar el patró balístic que estableix un límit d’abastament de míssils, obrint la porta així a un reforçament il·limitat de Corea del Sud per fer front a un hipotètic atac nord-coreà.
14. Prova nuclear més potent fins al moment
L’últim episodi viscut en aquesta escalada de tensió, retrets i assaigs nuclears ha estat el llançament per part de Corea del Nord d’una bomba d’hidrogen, la sisena i més potent prova nuclear duta a terme fins ara per part de Kim Jong-un.
Kim Jong-un, líder de Corea del Nord, inspeccionant la bomba d'hidrogen. Foto: KCNA.
La bomba, que segons Pyongyang té un “alt poder de destrucció”, podria ser equipada en un míssil intercontinental amb un abast de 10.000 km de distància, capaç d’arribar al bell mig dels Estats Units i poder afectar qualsevol punt d’Europa.
Àrea d'abast d'un possible atac intercontinental nord-coreà.
Aquesta última prova nuclear ha coincidit amb l’inici de la Cimera dels BRICS, en la qual la Xina i Rússia, aliades de Corea del Nord, reforçaran la seva petició d’apostar pel diàleg i el consens per tal de resoldre aquest conflicte que podria derivar en el més gran conflicte nuclear de la història.