Les protestes a Nova Caledònia ha seguit escalant malgrat que les autoritats van imposar el toc de queda i van prohibir les reunions públiques a la capital davant. Centenars de ciutadans fa dies que surten al carrer d'aquest territori francès a protestar contra els canvis previstos a la constitució que permetran que les persones franceses que fa deu anys que són a l'illa tinguin dret a vot. Tot plegat ha resultat en una persona morta i 130 de detingudes, però el canvi constitucional s'ha aprovat a París.
Les protestes estan promogudes per l'independentisme que s'oposa a la reforma del cens electoral del territori aprovada dimarts per l'Assemblea Nacional francesa. Amb el canvi podran votar a Nova Caledònia persones arribades des de la metròpoli els últims anys, cosa que diluirà el pes electoral dels independentistes, majoritàriament indígenes de l'illa. Tanmateix, formacions independentistes han fet una crida a la calma com FLNKS, que malgrat estar en contra de la reforma de la llei vol destensar la situació de violència.
França vol més influència al pacífic
Nova Caledònia és país conformat per diverses illes a l'Oceà pacífic. Actualment, es troba sota control francès i ha realitzat diversos referèndums qüestionant si el territori hauria de ser independent. El darrer va tenir lloc l'any 2021 i, amb un gran abstencionisme, es va decidir romandre sota el control de França. Això no ha apagat el moviment independentista, el qual es troba amb un Executiu francès més interessat que mai a mantenir la seva influència en aquesta regió.
Emmanuel Macron, president francès, ha mostrat en diverses ocasions el seu interès a tenir més control sobre el pacífic, regió on els darrers anys tant la Xina o els Estats Units (EUA). Això contrasta amb l'Acord de Noumea de 1998, on França es va comprometre a donar gradualment més poder polític al territori insular del Pacífic de prop de 300.000 persones.
París ha qualificat la situació d'"insurreccional" i s'ha anunciat l'enviament de quatre esquadrons d'antidisturbis per reforçar la dotació policial. Dilluns a Noumea, la capital d'aquest territori insular situat a 17.000 quilòmetres de la metròpoli i habitat per unes 270.000 persones, els manifestants van incendiar automòbils, habitatges i fàbriques, van saquejar comerços i es van enfrontar amb armes a les forces de l'ordre, segons fonts EFE.