Silenci a Atenes després dels escàndols de corrupció. El primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, ha evitat aquest divendres, una vegada més donar explicacions o fer comentaris sobre l'escàndol de les escoltes a polítics i militars protagonitzat pels serveis secrets grecs, EYP, que es troben sota control seu directe. Tot i no donar explicacions, ha admès “errors”.
Mitsotakis ha fet servir l'astúcia per parlar-ne. El líder conservador ha aprofitat el debat sobre la moció de censura presentada contra el seu govern pel principal partit de l'oposició, el partit d'esquerres Syriza, a conseqüència d'aquest escàndol i per parlar de presumptes irregularitats comeses pel seu predecessor Alexis Tsipras i la seva mala gestió quan va governar el país entre 2015 i 2019.
El primer ministre grec ha admès que en el context de les escoltes hi ha hagut “errors” en el funcionament dels serveis secrets que el govern va intentar tapar acomiadant alguns responsables, canviant les lleis i que ara tot està a les mans de la justícia.
Mitsotakis se'n renta les mans
El primer ministre ha afirmat, de nou, que ell no va ordenar ni tenir coneixement previ de qui va ser escoltat i ha assegurat que el responsable de l'Autoritat per a la Garantia de la Privacitat de les Telecomunicacions, Jristos Rammos, tampoc ha donat noms a la carta que ha fet arribar als líders polítics aquesta setmana.
Tsipras havia revelat prèviament els noms de sis persones, entre els que es roben el líder dels socialdemòcrates grecs, l'eurodiputat Nikos Andrulakis, i també el cap de l'estat major de l'exèrcit Konstantinos Floros, i altres membres de la cúpula militar. Els noms no estaven inclosos en la missiva, però sí que confirmaven la sol·licitud de Tsipras a la citada autoritat d'indagar si havien estat o no objecte d'escoltes, tal com recull l'agència de notícies Efe.
Són legals les escoltes?
En aquest sentit, ha tornat a insistir que les escoltes van ser legals. Aquesta ha estat la resposta que li ha donat a Tsipras, que ha assegurat que havia actuat com a cap d'una organització “paraestatal” que va protagonitzar un "desviament institucional sense precedents".
Tot i les intencions, la moció de censura presentada contra el govern té molt poques opcions d'èxit. El partit governant, Nova Democràcia, compta amb una majoria absoluta al Parlament (156 de 300 escons). Malgrat els intents de Syriza, tot plegat són pessigolles.