Escòcia tira pel dret. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha anunciat aquest dimarts al Parlament que convocarà una consulta unilateral i no vinculant d'independència per al 19 d'octubre de 2023. Sturgeon ha manifestat que "el mandat democràtic del poble escocès és ben clar" i, davant la negativa del primer ministre del Regne Unit de celebrar aquest referèndum, creu que Escòcia no es pot permetre que la seva democràcia "estigui empresonada" per la manca de voluntat de Johnson de no acceptar la transferència de competències que permetria que els escocesos poguessin convocar una votació vinculant. Així doncs, es farà sense l'autorització de Londres. Justament és aquesta falta de potestat legislativa per albergar una votació d'aquesta mena la que fa que Sturgeon recorri a l'alternativa, que és la d'un referèndum "de caràcter consultiu".

Aquesta declaració de Nicola Sturgeon s'emmarca en la intervenció que tenia programada aquest dimarts davant del Parlament d'Edimburg, en què havia d'explicar l'actualització del full de ruta del país per avançar cap a la independència. En els darrers dies, ja s'especulava que explicaria quines serien les fases a seguir per poder celebrar un nou referèndum el 2023, fins i tot sense el consentiment de Londres "si fos necessari". Aquest mes de juny, Sturgeon ha impulsat la necessitat d'una Escòcia independent perquè sosté que "hi ha un mandat democràtic nítid" en aquest sentit. El dilluns, la primera ministra escocesa ja havia declarat als mitjans que "l'argument per celebrar un referèndum és tan democràtic com independentista". De fet, cal recordar que a les eleccions legislatives del passat maig de 2021, el Partit Nacionalista Escocès (SNP, per les seves sigles en anglès) va obtenir un 47,7% dels vots i es va quedar a un escó de la majoria absoluta, que està en 65 diputats.

El referèndum de 2014

Si bé aquesta nova votació, per ara, tindrà un caràcter "consultiu"; l'any 2014 es va celebrar un referèndum vinculant d'independència al territori escocès, fruit d'un acord entre el seu executiu i el govern del Regne Unit, aleshores liderat per David Cameron. La votació va tenir lloc el 18 de setembre de 2014 i va comptar amb la participació del 84,6% dels electors escocesos. En aquella convocatòria, el 'no' a la independència va ser l'opció guanyadora amb un 55,3% dels vots; en tant que el 'sí' va comptar amb el 44,7% dels suports.

Des d'aleshores, el suport a l'SNP ha anat creixent i diversos sondatges han assenyalat que el 'sí' a la independència seria l'opció guanyadora. En aquest context, Sturgeon es va presentar als comicis de 2021 prometent que s'avançaria en aquesta línia i reiterant el compromís de celebrar un nou referèndum, amb o sense l'acord de Downing Street. Fins al moment, Johnson s'ha tancat en banda i aquest mateix cap de setmana, el secretari d'Estat per a Escòcia, alertava en una entrevista a la BBC que "tot el que està relacionat amb afers constitucionals està reservat al Parlament britànic".

Johnson: "Ara és l'hora de tractar els problemes que importen a la gent"

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha reaccionat a l'anunci de la consulta i ha afirmat que "ara és l'hora de tractar els problemes que realment importen a la gent". "Tant la nostra prioritat com la del govern escocès hauria de ser treballar junts en un enfocament implacable en els problemes que importen a la gent", assenyalen des de l'executiu britànic, deixant clar que són contraris a aquesta votació i que volen esperar al pronunciament del Tribunal Suprem sobre la legalitat d'aquesta consulta que planteja Escòcia.