Després que el passat dijous els britànics decidissin en referèndum marxar de la Unió Europea, tot i el vot contrari dels escocesos, la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ja ha començat a buscar els possibles camins per no haver de deixar la UE. Els escocesos van votar en un 62% a favor de mantenir les relacions amb Brussel·les.

Sturgeon ja ha demanat trobar-se amb els líders europeus. De fet, aquest mateix dimecres tindrà lloc una trobada amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz. També el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha dit que té la "porta molt oberta" per rebre-la. Qui ha dit que no s'hi reunirà és el president del Consell Europeu, Donald Tusk, que considera que no és el moment adequat.

Segon referèndum d’independència

La primera opció que ja ha platejat Sturgeon, després de la marxa del Regne Unit del bloc comunitari, és la celebració d’un segon referèndum d’independència. El setembre de l'any 2014 els escocesos ja van votar en un referèndum pactat amb Londres, tot i que aquella vegada el ‘no’ es va imposar en un 55%. Aquesta opció, però, no garantiria que pogués quedar-se a la UE, ja que com a Estat nou, probablement hauria de tornar a aplicar-hi.

Durant la campanya del Brèxit, tal com és coneguda la marxa del Regne Unit de la UE, Sturgeon ja va anunciar que tornaria a posar sobre la taula un segon referèndum “si les condicions canviaven”, és a dir, si els escocesos eren obligats a marxar en contra la seva voluntat. De moment, però, les enquestes no acaben de garantir que si es repetís el referèndum, els nacionalistes el poguessin guanyar.

Utilitzar el precedent de Groenlàndia

Una altra de les opcions, però, podria ser utilitzar el precedent de Groenlàndia i Dinamarca. De fet, seria fer servir el procés groenlandès però a la inversa. Groenlàndia va entrar a la Comissió Econòmica Europea (CEE), que més tard es va convertir en la Unió Europea, com a territori de Dinamarca l’any 1973. Aquell mateix any també hi van entrar el Regne Unit i Irlanda.

Els groenlandesos, però, no volien estar dins la UE i l’any 1982, després d’aconseguir més autonomia de Dinamarca, van celebrar un referèndum per abandonar la CEE. La marxa efectiva, però, no es va produir fins a l’any 1985. L’illa és l’únic territori que s’ha separat de la Unió Europea, tot i seguir formant part d’un Estat membre –Dinamarca–, per bé que sí que manté l’estatus d’associat.

Així doncs, els escocesos podrien fer-ho servir com a precedent que ja hi ha hagut un país, Dinamarca, on una part del regne està dins el grup europeu, metre que l’altra part no en forma part. Una opció a la qual també es podria apuntar Gibraltar, que també va votar molt majoritàriament a favor de la UE. El seu ministre principal ja ha dit que intentarà evitar quedar fora del bloc comunitari.

Tot i això, cal recordar que cada Estat té una casuística diferent, i que res garanteix tampoc que els britànics acceptessin que Escòcia es quedés a dins la UE i la resta del Regne Unit, fora. A més, tant per situació geogràfica com per poders autonòmics, la situació de Groenlàndia i la d'Escòcia és diferent.

La història groenlandesa

Groenlàndia, colònia danesa des del 1914, es va convertir en un territori del regne de Dinamarca el 1953. Pocs anys més tard, el 1979, ja van firmar un pacte amb Dinamarca per obtenir l’autonomia. Va ser aleshores quan van celebrar el referèndum i van decidir abandonar el bloc comunitari.

Fins a l’any 2008, però, Groenlàndia no va aprovar l’ampliació del seu estatus d’autonomia mitjançant un referèndum. Groenlàndia no tenia ni competències en l’administració judicial, ni en els recursos naturals ni tampoc tenien reconegut el groenlandès com a llengua oficial, fins aquell moment.

Actualment Groenlàndia és autònoma, però segueix formant part del Regne de Dinamarca, i de fet, és el govern de Copenhaguen qui té les competències en defensa i representació exterior de la zona. A més, té dos seients al parlament danès i comparteixen reina amb Dinamarca.