En els darrers anys de procés sobiranista els termes 'independència' i 'República' s'han barrejat molt a Catalunya. De fet, ho han fet tant que els partits independentistes els han utilitzat com a sinònims. I no és d'estranyar ja que sempre -i la mateixa pregunta del referèndum de l'1-O n'és un exemple- s'ha donat per fet que el nou Estat català tindria forma de República.
Que la independència Catalunya no tingui una (aparent) alternativa a fer-ho a través d'una república, en clara contraposició a la monarquia borbònica, no vol dir que la resta d'independències respecte de països monàrquics siguin iguals. I, curiosament, un exemple és Escòcia, país que, tot i tenir molts vincles amb el Principat pel seu procés d'alliberament nacional, no comparteix l'anhel republicà.
I és que la major part del moviment independentista escocès no és republicà, sinó monàrquic i partidari de mantenir la reina Elisabet II com a sobirana del país. Així ho explica a ElNacional.cat l'historiador escocès Murray Pittock, vicedegà de la Universitat de Glasgow, que explica que la gran majoria dins de l'SNP (Partit Nacionalista Escocès) opta per mantenir la monarquia. Per altra banda, Alba, el nou partit creat per l'exprimer ministre Alex Salmond, encara no té una política concreta sobre aquest tema però "quan aquest era primer ministre era molt pròxim a la Reina i donava suport a la Corona".
Així doncs, els únics independentistes escocesos clarament republicans són els Verds, els quals només tenen sis diputats d'un total de 129 al Parlament d'Escòcia, mentre que el partit de l'actual primera ministra, Nicola Sturgeon, en té 63.
Pel que fa al suport social a la monarquia en terres escoceses, Murray assegura que "cada vegada és menor, tot i que la Reina és encara molt popular". "Només un terç dels votants escocesos voldrien una República i la resta donarien el seu vistiplau a una monarquia com l'holandesa o les escandinaves", afirma.
Per què els escocesos són monàrquics?
Però per què la majoria d'independentistes escocesos continuen volent mantenir la monarquia britànica? Les raons són diverses i demostren la gran diferència que hi ha amb el cas català en aquest aspecte.
Ho desglossa per a aquest diari Francis Ghilès, investigador sènior associat del CIDOB i exassessor de governs com el britànic, el francès i el nord-americà. "La família reial anglesa és molt més intel·ligent políticament, això és el més important", aclareix sobre les diferències amb la monarquia espanyola, clarament repudiada per una gran majoria de la societat catalana.
"En general, han donat suport a la democràcia", defensa, posant d'exemple el cas del del Eduard VIII, que va ser apartat, segons explica, per la proximitat de la seva dona (que estava divorciada) amb els nazis. El va succeir Jordi VI, el pare de l'actual Reina, que "era un demòcrata convençut". "Hi ha una diferència brutal entre la intel·ligència dels reis i les reines d'una i altra monarquia", apunta.
Altres factors que explicarien aquesta popularitat són els vincles i lligams que hi ha. Un dels que explica Ghilès és que la mare d'Elisabet, Elisabet Bowes-Lyon, era escocesa, tot i que l'ubicació exacta del seu naixement sempre ha estat motiu de controvèrsia. En qualsevol cas altres membres de la família reial sí que tenen orígens escocesos, fet que ha provocat que "hi hagi tanta cultura escocesa" en el món aristòcrata britànic.
A diferència dels reis espanyols, que han convertit les seves visites a Catalunya en operacions clandestines per evitar les protestes dels independentistes, Ghilès exposa que la família reial britànica fa unes tres estades l'any a Escòcia.
"No és només un protocol, és part de la seva ànima. Tant Elisabet com el duc d'Edimburg (que ha mort recentment) tenen un amor especial cap a Escòcia, es tracta d'un sentiment molt fort i els escocesos ho saben molt bé", argumenta. De fet, aquest vincle ja es remunta a temps de la reina Victòria, que va manar construir el castell de Balmoral, situat al comtat escocès d'Aberdeenshire.
Què passa amb la moneda i l'Exèrcit?
Aquests són temes que no estan tan clars. Segurament la moneda és una de les febleses més fortes de l'argumentari nacionalista escocès, ja que sembla no tenir una solució clara. La primera ministra Sturgeon ja ha anunciat que el seu govern optaria per mantenir la lliure esterlina un mínim de cinc anys i ha rebutjat adoptar l'euro, moneda que, segons recorda Pittock, només seria acceptada pel 13% dels escocesos.
Pel que fa a l'exèrcit, l'SNP preveu la creació d'unes forces armades escoceses "lleugerament més grans que l'exèrcit irlandès, però sense que allotgi armes nuclears mentre sigui membre no nuclear de l'OTAN", subratlla Pittock. "Els soldats escocesos que actualment serveixen a les forces britàniques tindrien l'oportunitat d'unir-s'hi o quedar-se a l'Exèrcit britànic", afegeix.
Sobre aquest aspecte, Ghilès també el situa com una gran diferència respecte el conflicte entre Catalunya i Espanya, ja que recorda que els escocesos tenen una important presència tant a l'exèrcit com al cos diplomàtic britànic, també a les cúpules d'aquests àmbits.