Donald Tusk, expresident del Consell Europeu i líder del partit liberal Plataforma Cívica (PO), podrà intentar la formació d'un govern de coalició a Polònia juntament amb la resta de partits d'oposició, després que el partit ultradretà Llei i Justícia (PiS), que governa actualment, hagi perdut la majoria absoluta, tot i mantenir-se com la formació amb més suports en les eleccions al Parlament polonès. Amb el 90 % escrutat el PiS ha obtingut un 36,4 % dels vots, que suposen 196 dels 460 escons, lluny dels 231 que marquen la majoria absoluta i dels 235 que havia aconseguit en els comicis del 2019. El segueix la formació liberal Plataforma Cívica (PO), amb un 29,7 % dels vots i 158 escons; la coalició centrista Tercera Via (TD), amb un 14,5 % dels sufragis i 61 diputats; els progressistes de Nova Esquerra (NL), amb un 8,4 % dels vots i 30 escons; i el grup ultranacionalista Confederació, un 7,2% de suports i 15 diputats. 

Així, la suma d'escons obtinguts per PO, TD i NL és de 249, una xifra que els permetria formar executiu i relegar el PiS a l'oposició. Val a recordar que aquests partits ja són coalicions en si mateixos, de manera que suposaria formar una aliança de més de 10 partits, que malgrat les discrepàncies en diversos àmbits, podrien trobar un punt comú per mantenir fora del poder l'actual primer ministre, Mateusz Morawiecki. En aquest sentit, Ryszard Terlecki, líder del PiS al Parlament polonès, el Sejm, ha apuntat en una entrevista al diari Wpolityce que "l'oposició tindrà un problema" perquè, fins ara "els unia l'odi al PiS i ara hauran de pactar un programa comú". A més, ha advertit que si la seva formació es converteix en l'oposició, no ho posaran fàcil. "No serem una oposició amable", ha afirmat. D'altra banda, ha afirmat que intentaran formar govern, tot i que ha reconegut que és difícil. 

El viceprimer ministre, Jarosław Kaczyński, líder del PiS, va afirmar després de conèixer els sondeigs a peu d'urna que els pròxims dies seran de "lluita i tensió". Unes declaracions similars a les del ministre d'Educació, Przemysław Czarnek,  que ha assegurat que "la guerra està a punt de començar". Es tracta d'unes paraules que fan referència a les negociacions que es poden obrir en els pròxims dies, i que, en el cas del PiS, sovint tenen a veure amb l'intent d'aconseguir trànsfugues. Amb tot, la perspectiva de la ultradreta és difícil, perquè encara que pactés amb Confederació —que de moment ha negat la possibilitat de donar-li suport—, encara necessitaria una vintena més de diputats, una xifra que sembla improbable d'aconseguir sense el suport oficial d'una altra formació. L'actitud bel·ligerant del partit ultraconservador vers la resta de formacions al llarg de l'última legislatura també fa complicada la possibilitat d'apropar posicions amb l'oposició. 

Donald Tusk, que va ser primer ministre entre 2007 i 2014, podria tornar a ostentar el càrrec, fet que aproparia Polònia a posicions més europeistes. De moment no ha fet declaracions, però segons informa EFE, el portaveu del partit, Borys Budka, ha afirmat que esperaran als resultats definitius per iniciar la ronda de negociacions. 

La primera decisió, en mans del president

La decisió inicial ara estarà en mans del president polonès, Andrzej Duda, que en els pròxims 30 dies haurà de convocar el nou parlament i en els quinze dies següents, designar un candidat a primer ministre, que haurà d'aconseguir els suports necessaris de la cambra baixa. El dubte és si el president proposarà Morawiecki, com el candidat del partit més votat, encara que la seva investidura pugui ser fallida, o si encarregarà la formació de govern a Donald Tusk o un altre candidat de l'oposició. En cas que hi hagi una investidura fallida, serà el mateix Parlament qui designi un segon candidat. En cas que també fracassi, Duda hauria de convocar unes noves eleccions, que podrien celebrar-se a finals d'any.