Els dos terratrèmols de més de 7 graus de magnitud i les seves rèpliques han esfondrat més de 6.500 edificis a Turquia, segons les autoritats turques. Es tracta de dades que encara poden augmentar. Contrasta amb casos d'altres terratrèmols de major magnitud com a Xile o el Japó on els danys a les infraestructures han estat menors. Si bé hi ha un bon nombre d'experts que apunten que els terratrèmols del passat dilluns són dels més forts que hi ha hagut a la regió, fet que explica per què els danys materials són tan grans. Tanmateix, gran part dels edificis no complien amb les normatives de seguretat del mateix Parlament turc.
"És clar que el terratrèmol ha estat molt fort, però en la construcció d'un edifici cada aspecte compta. El disseny, la qualitat dels materials, si hi ha hagut errors durant la construcció. Aquests factors són crucials en el cas d'un terratrèmol", exposa Sedat Turkmen, geòleg a la Universitat de Çukurova a Adana, a El Mundo. Un urbanista, que no vol revelar el seu nom per ser crític amb el govern, assenyala que les institucions no compleixen les seves pròpies recomanacions.
Erdogan i el seu passat crític amb les normatives urbanístiques
Recep Tayyip Erdogan, president de Turquia, l'any 1999 quan va haver-hi el terratrèmol d'Izmir, en què van morir 17.000 persones, va ser molt crític amb la normativa urbanística del moment. "Els municipis, les constructores i els supervisors haurien de veure que la seva negligència equival a l'assassinat", va dir aleshores. Després d'aquell terratrèmol el govern turc va aprovar l'any 2004 una nova legislació en què s'obligava els edificis a complir certs estàndards de seguretat que els protegís de terratrèmols.
La legislació s'aplica a les zones del país amb alt risc sísmic. Les noves construccions compten amb amortidors a la base perquè l'edifici rebot lleugerament en el cas d'un sisme. A més, l'estructura interna de les edificacions han de ser resistents.
El problema rau en els edificis construïts abans d'aquesta normativa. La llei contemplava que han de ser examinats i presentar un certificat assegurant que són prou resistents en cas d'un sisme. "Aquest paper s'exigeix per exemple quan llogues o compres un pis, però és com una promesa. Gairebé ningú sap quan va ser examinat ni si realment compleix els requisits per resistir un terratrèmol", apunta l'urbanista. És en aquest desconeixement on radica la perillositat més gran dels edificis de la zona.
Tanmateix, com indica l'urbanista, la responsabilitat no ha de caure tant en els ciutadans com en les autoritats. "La població també oblidem el risc que comporta. Un terratrèmol és un perill que sempre sembla que passarà a altres, no a tu. La feina ha de venir de les autoritats. Elles han de prevenir i conscienciar millor", sentència.