Espanya és el tercer estat de la Unió Europea amb la taxa més baixa d'absorció d'ajudes comunitàries després d'Itàlia i Croàcia, segons l'informe del Tribunal de Comptes de la UE sobre els comptes del 2020. A finals de l'any passat, l'estat espanyol només va absorbir entorn del 45% dels fons ja compromesos. En general, els auditors remarquen que els fons estructurals i d'inversió s'estan absorbint a un ritme més lent del previst. Amb la creació dels fons de recuperació, el Tribunal de Comptes avisa que per al 2021-2027 gairebé es duplicarà la despesa respecte al període financer anterior i alerten del "risc que es retardi l'execució dels fons de gestió compartida".

 

País Valencià 

Segons lamenta el Tribunal de Comptes Europeu, els seus auditors han detectat grans diferències entre els estats i la seva absorció. Mentre Itàlia, Croàcia i Espanya tan sols han absorbit un 45% dels fons compromesos, Finlàndia, per contra, a finals del 2020 ja havia absorbit un 79% de la seva assignació. La diferència és llavors, d'un 25%. 

Entre el territori espanyol també hi ha grans diferències. Per exemple, la Generalitat Valenciana ha anunciat que ja ha executat un 95% dels fons europeus del període 2014-20. Pels propers 2 anys, el País Valencià té assignats 1.254 milions d'euros dels fons React EU. 

Errors en els pagaments


Els comptes del 2020 auditats pel Tribunal de Comptes de la UE presenten una "imatge fidel" i sense errors en els ingressos, però els pagaments continuen "afectats per massa errors". Els auditors estimen que hi ha un nivell d'error del 4% en el pagament de despeses subvencionables en projectes finançats per la UE. És a dir, un import que no s'hauria d'haver pagat perquè no és conforme a les normes de finançament.

Segons el Tribunal de Comptes, les irregularitats més habituals són l'incompliment de les normes sobre ajudes d'estat, la falta de documents justificatius i els errors administratius. L'any passat es van detectar sis casos de presumpte frau que l'OLAF, Oficina Europea de la Lluita contra el Frau, està investigant.

Problema de Polònia

Un dels països que pot veure afectat el seu accés a aquests fons europeus és Polònia. De moment, després de la sentència del seu Tribunal Constitucional que nega la primacia del dret de la Unió sobre el domèstic, no es produirà cap actuació al respecte. Així, Brussel·les no tallarà els fons europeus fins que el Tribunal de Justícia es pronunciï sobre la legalitat d'aquesta mesura, tal com ha explicat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. 

Davant aquest hipotètic bloqueig, el primer ministre del país ha respost amb unes contundents amenaces.  Mateusz Morawiecki ha assegurat que si la Comissió Europea tira endavant la suspensió al seu govern en cas que no compleixi les exigències en matèria de reformes i Estat de Dret, podria desfermar la "tercera guerra mundial". 

A la imatge principal, Pedro Sánchez i Ursula von der Leyen / Efe