ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Nous objectius i nova estratègia. El servei ucraïnès d'espionatge militar assegura que Rússia vol aplicar a Ucraïna la divisió de Corea. Així ho ha afirmat aquest diumenge el cap de la intel·ligència del país, Kyrylo Budanov, que afegeix que aquest és el propòsit de Moscou després del fracàs del seu pla d'apoderar-se de tot el país. Com que les tropes russes no han pogut derrocar el govern ucraïnès i han patit dures derrotes a Kíiv, "hi ha motius per pensar que Putin contempla un escenari a l'estil coreà, consistent en una línia divisòria entre les regions ocupades i les no ocupades del nostre país". Cal recordar que la divisió de Corea va ser un succés històric que, en el context de la Segona Guerra Mundial i de la guerra freda, va portar a la fragmentació de la península de Corea en dos Estats sobirans: Corea del Nord i Corea del Sud. La frontera entre ambdós països es va fixar en el paral·lel 38 per un acord entre la Unió Soviètica i els Estats Units.
Ara per ara, els esforços del Kremlin es concentren en crear un corredor terrestre amb Crimea (annexionada el 2014). Però Budanov assegura que no ho han pogut fer perquè han topat amb la "indomable i valenta" defensa de l'assetjada ciutat de Mariúpol. Sigui com sigui, l'alt comandament ucraïnès va considerar divendres passat que la primera fase de la seva intervenció a Ucraïna havia conclòs i va assegurar l'objectiu ara és "l'alliberament" del Donbass, on s'ubiquen les autoproclamades repúbliques separatistes de l'est del país.
La independència del Donbass
El reconeixement de la independència d'aquestes repúbliques és una de les condicions que Rússia exigeix a Ucraïna per a un possible acord de pau, tal com es va plasmar en el pacte de quinze punts que va avançar el diari britànic Financial Times. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha deixat reiteradament clar que tota negociació amb el Kremlin ha de portar a "resultats significatius", sota la premissa del respecte a la sobirania i integritat del seu país. De fet, en un missatge recent ha insistit en el fet que la integritat territorial ha d'estar "garantida" i ha advertit que la seva població "no acceptarà cap condició" que no respecti aquesta sobirania.
Al respecte, el líder de l'autoproclamada república popular de Lugansk, Leonid Pàssetxnik, ha plantejat aquest diumenge obertament la possibilitat de declarar un plebiscit sobre la incorporació del territori a Rússia. "Crec que en un futur pròxim es durà a terme un referèndum al territori de la república, en el qual la gent exercirà el seu dret constitucional absolut i expressarà la seva opinió sobre unir-se a la Federació Russa. Per alguna raó, estic segur que aquest serà el cas", ha declarat Pàssetxnik en declaracions recollides per TASS. Rússia, no obstant això, s'ha apressat a rebutjar de moment qualsevol mena d'especulació sobre aquesta possibilitat. "Ara mateix no és el moment adequat per això", ha resolt el cap de la comissió de la Duma sobre Integració Euroasiàtica, Leonid Kalàixnikov. "No podem sembrar la confusió amb tals preguntes quan s'està decidint el destí del front a Ucraïna", ha afegit en declaracions recollides per TASS.
El referèndum de Lugansk
El govern ucraïnès ha respost a les declaracions de Pàssetxnik i ha advertit que "cap país del món" reconeixerà el resultat d'un referèndum com el que pretenen portar a terme a l'autoproclamada república separatista de Lugansk, ja que seria "il·legal". "Cap país del món reconeixerà el canvi per la força de les fronteres internacionalment reconegudes d'Ucraïna", ha afirmat un portaveu del Ministeri d'Exteriors. Una consulta d'aquestes característiques seria "il·legal" i, si tirés endavant, Rússia enfrontaria una "resposta internacional" més contundent que les sancions i que "aprofundiria" en el seu aïllament.
Cal tenir en compte que, de moment, Rússia no busca obertament l'annexió ni de Lugansk ni de Donetsk. Les exigències de Moscou al respecte són únicament el reconeixement de la independència de les repúbliques, tal com ja va fer Putin dies abans de l'inici de la guerra. El president rus va reconèixer el 21 de febrer la independència de les autoproclamades repúbliques de Lugansk i Donetsk. Tres dies després, va llançar una ofensiva militar per "desnazificar" i "desmilitaritzar" Ucraïna amb l'argument que l'exèrcit cometia un "genocidi" de la població prorussa en el Donbass. Així, l'objectiu del Kremlin és "l'alliberament complet" del Donbass, on les forces prorusses i l'exèrcit ucraïnès s'enfronten des del 2014.
Imatge principal: Fotografia d'arxiu de la zona desmilitaritzada de Corea, l'any 2005 / Wikimedia Commons