Centenars de milers de persones han sortit al carrer aquest dissabte a França per mostrar el seu rebuig a l'auge lepenista, amb més de 200 manifestacions simultànies arreu del país que han estat convocades pels sindicats, associacions i tot l'arc de l'esquerra francesa. Amb aquestes marxes de protesta han volgut mostrar el seu rebuig a la victòria electoral del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen en les recents eleccions europees. També han volgut escenificar d'aquesta forma una imatge d'unitat de cara a les imminents eleccions legislatives anticipades, per a les quals les principals esquerres del país s'han agrupat en un Front Popular amb el qual plantar cara a l'extrema dreta lepenista —als qui les enquestes encara situen com a primera força— i evitar així que puguin arribar al poder.

A París, la manifestació ha comptat amb unes 75.000 persones, segons la policia —mentre que el sindicat CGT ho xifra en 250.000—. Ha sortit cap a les 14.30 de la plaça de la República en direcció cap a la plaça de la Nació. Les autoritats han assenyalat que abans que comencés la desfilada a la capital, fins a les 13.00 locals (11.00 GMT) s'havien comptabilitzat unes 50.000 persones en la resta de França. Els serveis d'informació de les forces policials, que han desplegat 21.000 agents per tota França per a garantir l'ordre durant les protestes, havien calculat que podrien participar fins a 350.000 manifestants en tot el país.

mani frança paris esquerra efe
Manifestació a París contra l'auge lepenista / EFE

"Hem d'evitar aquesta catàstrofe organitzada per Emmanuel Macron i Marine Le Pen", ha subratllat Sophie Binet, secretària general de la Confederació General del Treball (CGT), un dels cinc sindicats que han convocat la mobilització. Binet, que ha participat en la capçalera de la marxa parisenca, ha expressat la seva esperança perquè "des del dilluns observem una forta dinàmica d'unió", en al·lusió al Front Popular que conformen La França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon, principal partit d'esquerres ara mateix a l'Assemblea Nacional, el Partit Socialista (PS) d'expresidents com François Mitterrand o François Hollande, els Ecologistes-Verds i el Partit Comunista (PCF).

Els principals responsables polítics han anat per darrere, i entre ells l'actual líder dels socialistes, Olivier Faure, que ha insistit en el missatge de mantenir la unitat "fins a la victòria" en uns comicis que es desenvoluparan a dues voltes el 30 de juny i el 7 de juliol. Faure ha subratllat que "només hi ha una força que pot fer front al Reagrupament Nacional, i aquesta força és el Front Popular", perquè els sondejos —ha assenyalat— auguren l'"enfonsament" del Renaixement (RE) del president Emmanuel Macron.

mani frança paris esquerra efe 3
Sophie Binet, secretària general de la CGT, a la manifestació de París / EFE

Macron va decidir convocar eleccions legislatives anticipades diumenge passat, davant dels resultats de les europees, en les quals el seu partit va obtenir únicament un 14,6% dels vots i va patir una contundent derrota davant Le Pen, que va aconseguir el 31,4% dels sufragis. Els sondejos que s'han realitzat després preludien una nova victòria —amb més del 30% dels vots— del partit de Le Pen, que aspira a aconseguir el Govern i vol que el primer ministre sigui el president del partit, Jordan Bardella. En segona posició aniria el Front Popular amb entre el 25 i el 28% dels vots. Els de Macron quedarien relegats al tercer lloc amb menys del 20%.

Missatge d'unitat per a les legislatives

Aquesta jornada per a intentar mobilitzar a l'electorat i mostrar unitat arriba en un context en el qual han sorgit les primeres friccions en el si del recentment creat Front Popular, en saber-se que els 'insubmisos' han exclòs d'investidura a cinc dels seus diputats sortints que s'havien significat per les seves topades amb el líder i fundador del partit, Jean-Luc Mélenchon. Alhora, aquesta formació ha investit de nou al diputat Adrien Quatennens, un dels lloctinents de Mélenchon, que el 2022 va ser condemnat a quatre mesos de presó per pegar a la seva dona. Tot això ha suscitat crítiques d'alguns membres de LFI i d'altres responsables de la coalició d'esquerres.

mani frança paris esquerra efe 2
Manifestació a París contra l'auge de l'extrema dreta / EFE

En paral·lel, aquest dissabte l'expresident francès (2012-2017) i exlíder dels socialistes François Hollande ha anunciat es presentarà a les eleccions en nom del seu partit com a candidat a un escó de diputat en el departament de Corrèze, que va ser un feu electoral seu. Hollande, que el dijous ja va donar el seu suport a la constitució del Front Popular, des de Corrèze aquesta tarda ha explicat que ho fa perquè considera que "la situació és greu" perquè "mai l'extrema dreta ha estat tan a prop" d'arribar al poder des del final de la Segona Guerra Mundial. L'anunci també ha aixecat polseguera, en tant que Hollande és una figura molt criticada per sectors de l'esquerra per les retallades durant el seu mandat i pels seus postulats sovint conservadors.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!