L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat aquest dimecres la moció de censura presentada pel Nou Front Popular contra el primer ministre Michel Barnier, convertint-se així en l'executiu més efímer de la cinquena república. La iniciativa ha arribat fins als 331 vots per fer fora al conservador com a resposta a l’intent d’aprovar la llei de finançament de la Seguretat Social sense votació a la cambra baixa, mitjançant la invocació de l’article 49.3 de la Constitució francesa. La iniciativa ha arribat al suport necessari gràcies a una aliança excepcional entre els grups d'esquerra i extrema dreta. Amb aquesta votació, Barnier queda en funcions i França s'endinsa en un període d'incertesa política, amb la mirada posada en el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, per veure quin serà el seu pròxim moviment.
Durant la sessió, que ha culminat amb la confirmació de la moció de censura, la líder del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, ha dit que la pitjor manera de fer política “seria no aturar aquest pressupost, aquest govern". La política ha afegit que "el pressupost que rebutgem és el contrari a una política pensada". "Només has donat una resposta: impostos, impostos, sempre impostos", ha sentenciat la líder de la ultradreta francesa, en referència al projecte de llei de pressupost de seguretat social presentat per Barnier. Boris Vallaud, el líder del Partit Socialista, que forma part de la coalició d'esquerra del Nou Front Popular, ha assenyalat que la moció de censura implica que "els socialistes han d'actuar responsablement per a contribuir a la formació d'un nou govern". D’altra banda, el líder d’Els Republicans, Laurent Wauquiez, s’ha oposat a la iniciativa perquè "només hi ha dues opcions possibles: l'elecció de la responsabilitat o l'elecció del caos".
La moció de censura arriba després que Barnier invoqués aquest dilluns l’article 49.3 per aprovar el projecte de llei de finançament de la Seguretat Social sense votació a l’Assemblea Nacional. Tant l’esquerra com la dreta van anunciar immediatament la seva intenció de presentar una moció de censura contra el primer ministre. La diputada de la França Insubmisa Mathilde Panot, va denunciar el "caos polític" i va dir que "no és possible que en una democràcia governin els que han perdut les eleccions", en al·lusió als comicis legislatius del juliol, en què el Nou Front Popular d'esquerres va sortir com el bloc més votat. Per la seva part, Marine Le Pen ja havia anunciat que, al marge de la moció que ha presentat la seva formació, donaria suport a altres iniciatives, "vinguin d'on vinguin". I això és el que ha passat finalment, Le Pen ha votat a favor de la moció presentada per la coalició d’esquerres. Així mateix, durant la sessió d'aquest dimecres, Le Pen ha assegurat que la seva bancada política votarà per a aprovar una "llei especial" per evitar el col·lapse del govern i garantir que hi hagi un pressupost pel 2025.
Després de la caiguda del govern de Barnier, Macron es dirigirà als francesos aquest dijous a les 20 hores. Ara, el president té diverses opcions a sobre la taula. Per la dreta, podria tornar a presentar a Barnier com a primer ministre o a un altre polític conservador. Per l’esquerra, el president francès podria escollir a algú com l’exprimer ministre socialista Bernard Cazeneuve, el qual ja va estar a la llista de candidats al setembre. També hi ha rumors sobre Sébastian Lecornu, l'actual ministre de Defensa, o François Bayrou, una figura respectada al centre polític francès. Si cap de les opcions prospera, Barnier seguirà en funcions fins al juliol del 2025, moment en què es podrà dissoldre l’Assemblea Nacional i convocar eleccions, un any després de les últimes.
Una llarga llista d'intents de moció de censura
Des de l’inici de la cinquena república francesa, l’any 1958, s’han sotmès a votació un total de 67 mocions de censura. De totes maneres, fins a la proposta d'aquest dimecres, només una havia prosperat. Va ser el 1962, quan l’Assemblea va derrocar el govern de Georges Pompidou, sota la presidència de Charles de Gaulle. El motiu va ser l’anunci d’una “revolució institucional” en què la prefectura de l’Estat seria escollida pel vot popular i no per les cambres franceses. Durant el període d’Emmanuel Macron, des de 2017, els cinc primers ministres del president s’han enfrontat a dotze mocions de censura, sent Barnier el primer desbancat.