Els kurds de Síria viuen amb preocupació la possibilitat que el grup terrorista Estat Islàmic (EI) aprofiti el caos al país, després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, per llançar atacs terroristes o assaltar les presons kurdes, on estan presos uns 12.000 gihadistes. Els responsables de seguretat a l'Administració Autònoma al Nord i Est de Síria (autoritat de facto) també temen que els integrants de l'EI s'infiltrin a les institucions de l'Estat sirià després que el grup extremista Tahrir al-Xam (HTS) prengués el control a Damasc. A més, els preocupa que les grans quantitats d'armes saquejades després del col·lapse de l'exèrcit sirià arribin a mans de l'EI, i denuncien que els atacs turcs contra les forces els resten esforços en la lluita contra el terrorisme islamista.
El director del centre de premsa de les Forces de Síria Democràtica (FSD, kurdosíries), Farhad Shami, va advertir sobre el control geogràfic de l'EI a la Badiya siriana, una vasta àrea al sud del riu Eufrates i fronterera amb Jordània, on el grup té els seus bastions i ha aconseguit controlar moltes rutes estratègiques. "Crec que l'EI integrarà alguns dels seus membres en institucions oficials o en algunes entitats militars de la nova administració a Síria. Actualment, els líders i membres de l'EI estan lliures a tot el territori sirià, excepte a les zones de l'Administració Autònoma (zona del Kurdistan sirià on operen les FSD)", ha afegit.
L'EI ha portat a terme més de 15 atacs a Síria des de la caiguda del règim d'Assad el 8 de desembre passat, concentrats a la Badiya siriana i el desert de Raqqa i que han causat 60 morts, d'acord amb el periodista especialitzat en grups terroristes Zana Omer. Dimarts, dos membres de la seguretat interna kurda van morir en un atac perpetrat per l'EI contra un lloc de control a la zona de Kasrat, a prop de la ciutat de Raqqa. A l'atac, dut a terme per quatre individus en motos, també va resultar ferit un civil que es trobava al lloc.
La investigadora en terrorisme Lamar Arkandi considera que una part important de l'equip militar robat dels magatzems d'armes després de la caiguda del règim d'Assad podria haver arribat a les mans de l'EI. Els kurds també temen que el president electe dels Estats Units, Donald Trump, retiri les tropes nord-americanes desplegades al nord-est de Síria, que consideren una assegurança contra el retorn de l'EI a la regió, després que intentés fer-ho durant el seu primer mandat. "Qualsevol retirada de les forces nord-americanes o de la coalició internacional del nord i est de Síria crearà un gran caos, si es duu a terme abans que es restableixi l'estabilitat a Síria, ja que són una garantia contra el retorn de l'EI", ha declarat a Efe la viceministra d'Afers Estrangers kurda, Gulistan Ali.
Els kurds, atacats per totes bandes
La diplomàtica kurda també tem un atac de les forces lleials a Turquia, com la facció de l'Exèrcit Nacional Sirià (SNA), contra les ciutats del Kurdistan, ja que, segons la seva opinió, això crearia un "descontrol de seguretat" que les cèl·lules dorments de l'EI aprofitarien per assaltar les presons i alliberar milers de gihadistes detinguts, entre els quals hi ha líders i experts en diversos camps militars. I els nervis estan a flor de pell. A finals de gener de 2022, l'EI va dur a terme un atac a gran escala contra la presó central de Ghweiran a la ciutat de Hasaka, al nord de Síria, on hi havia uns 2.000 gihadistes presos, cosa que va possibilitar la fuita de centenars i va causar la mort de més de 150 membres de les FSD durant els deu dies que va durar l'intent de recuperar el control de la presó.
"Tenim informació sobre la intenció de l'EI de dur a terme atacs contra centres de detenció, i això és un assumpte greu, atès que les FSD estan ocupades repel·lint els atacs turcs i de les faccions mercenàries (en menció a l'SNA) a la zona de Kobani i Menbech", ha afegit Shami. En aquest sentit, Shami també va assenyalar que els atacs turcs i les faccions proturques contra les FSD els retreuen esforços en la lluita contra el terrorisme. "Anteriorment, fèiem operacions diàries contra l'EI, però des que es van reprendre aquests atacs fa vint dies, només hem portat a terme una operació contra l'EI".
"Sense els kurds serà impossible aconseguir una Síria democràtica"
El comandant general de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), Mazloum Abdi, ha acusat Turquia d'intentar "canviar la demografia" a Síria forçant el desplaçament dels kurds que viuen a prop de la seva frontera. En una entrevista a l'ACN i altres mitjans catalans, Abdi avisa que Ankara prepara un atac contra Kobane, una ciutat de majoria kurda i fronterera amb Turquia. Arran de la caiguda de Bashar al-Assad, el territori autònom del nord i l'est de Síria, controlat per les FDS, espera negociar amb el govern interí a Damasc una nova constitució que reconegui la seva autonomia i drets. Però abans volen que s'aturin els atacs turcs i dels seus grups militars aliats. "Sense els kurds serà impossible aconseguir una Síria democràtica", diu.
Abdi reclama suport d'Occident "a la causa kurda dins d'una Síria unida". "Això no vol dir que els kurds s'hagin de separar de Síria", puntualitza el cap militar de les FDS, les forces liderades pels kurds que controlen l'Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria (AANES), també coneguda com a Rojava.
Des del 2014, l'Aanes s'ha instaurat al territori nord i est de Síria com un projecte de govern descentralitzat i compartit entre les diferents comunitats (kurds, àrabs, cristians i assiris) que defensa la protecció de les minories i els drets de les dones. Rojava assegura que vol integrar-se en la Síria post-Assad, però reclama a Damasc el reconeixement de la seva autonomia. Primer, però han d'afrontar l'amenaça de Turquia, de qui esperen una ofensiva imminent a Kobane. "Els turcs estan desafiant la comunitat internacional amb el seu objectiu d'ocupar totes les ciutats kurdes de la frontera", adverteix Abdi, i afegeix: "Turquia tindrà un rol negatiu a Síria".
El diputat d’ERC Ruben Wagensberg i l’exdiputat de la CUP Carles Riera fan una crida “internacional” a donar “suport a Rojava” davant “l’amenaça turca i gihadista” contra els kurds. Tots dos han viatjat aquesta setmana al Kurdistan occidental, al nord de Síria, per reunir-se amb alts càrrecs de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (Aanes). En declaracions a l’ACN, Wagensberg ha expressat “el suport de Catalunya” a Rojava: “Qui va derrotar ISIS i que té una proposta única i singular de coexistència i convivència, no pot quedar al marge de la solució política”. “El seu model no només és vàlid per a Síria, sinó per resoldre conflictes a la regió”, ha afegit Riera.
Què és el Kurdistan?
El Kurdistan és una regió sense accés al mar situada a Àsia Menor, al nord del Pròxim Orient i al sud de la Transcaucàsia. Històricament reclamat pel poble kurd, l'ètnia que l'habita, el seu territori està repartit entre quatre Estats actuals: Turquia, Iraq, Iran i Síria, als quals cal afegir un petit enclavament a Armènia.
“El que passa amb el Kurdistan és que són el poble més gran, gairebé uns 30 milions de persones, sense nació pròpia i estan dividits en quatre regions diferents”, explicava el director de continguts i analista de El Orden Mundial, Blas Moreno, en una entrevista fa uns anys a Revista Mirall. “Que s’arribin a independitzar les quatre regions i que es puguin unir en algun moment donat és molt complicat”. “Els kurds no reclamen la independència, la rebutgen”, exposa l’expert en el Kurdistan Quim Arrufat a la mateixa revista. “El poble kurd no demana la independència, demana un canvi. Quin és aquest canvi? Abandonar l’actual República de Turquia per construir-ne una altra que no vulneri ni drets ni llibertats dels individus i autonomia democràtica per la zona kurda. Es demana que s’acabi amb el nacionalisme, amb una nació uniformitzada, demana reconèixer l’existència d’àrabs, armenis, grecs de les diferents regions. Però abans que això passi, estan disposats a aniquilar-los com a poble”.
“No hi ha un consens clar sobre la independència del Kurdistan. Alguns la volen i altres no. Tot i que crec que es pot dir que ni el PKK ni els seus seguidors volen la independència. El que volen és algunes regions autònomes dins de Turquia, Síria, i l'Iraq. Es diu el ‘sistema cantó’, és similar a un govern federal. Ara bé, els que donen suport al KDP (Kurdistan Democratic Party) sí que volen la independència de la regió. Volen un Kurdistan unit, però crec que ara mateix un Kurdistan independent seria massa complex”, ressaltava l’advocada i periodista Beybin Somuk, en aquest mateix article.
Imatge principal: dues dones caminen per Raqqa / ACN