Continua el diàleg entre els Estats Units i l’Iran a la recerca d’un acord sobre el programa nuclear de la república islàmica. La segona ronda de converses indirectes entre les dues parts ha conclòs a Roma amb una atmosfera “constructiva” i un compromís bilateral de mantenir una tercera trobada el dissabte vinent a Oman, segons fonts oficials iranianes en declaracions a l'agència semioficial de notícies Tasnim. El ministre d'Exteriors de l'Iran, Abbas Araqchi, ha confirmat la data i el lloc de la tercera trobada, que torna a la capital omanita, Masqat, on es van reunir fa una setmana. "Les converses han sigut positives i constructives, fins al punt que hem aconseguit una entesa pel que fa a objectius i principis", ha dit Araqchi, un gat vell en aquest tipus de negociacions.
Araqchi ha explicat que durant les quatre hores de diàleg els representants dels Estats Units i l’Iran han intercanviat idees de manera fluida gràcies a la mediació del ministre d’Exteriors d’Oman, Badr bin Hamad al Busaidi. El ministre també ha revelat que, abans de la tercera ronda de negociacions, s’han organitzat "converses tècniques en l'àmbit d'experts" també a Masqat per preparar el terreny de cara a dissabte que ve. Més enllà de la versió iraniana, Al Busaidi ha confirmat també el començament de la "fase següent" de les negociacions per "segellar un acord just, durador i vinculant". L’entesa, preveu l’omanita, garantirà un Iran "sense armes nuclears ni sancions", però amb "capacitat per desenvolupar energia nuclear amb finalitats pacífiques".
Pla de nou punts
Araqchi s'ha reunit a la capital d'Itàlia amb l'enviat especial dels Estats Units, Steve Witkoff, per presentar-li un pla de nou punts que inclou “serietat, garanties, equilibri, absència d'amenaces, celeritat, eliminació de sancions, rebuig al model libi, contenció dels esvalotadors —com Israel— i facilitació de la inversió, sense concessions". Així ho ha fet saber l’assessor polític del líder suprem Khamenei, Ali Shamjani, que ha fet referència a l'acord del 2003 entre Moammar al-Gaddafi i Occident per desmantellar els programes nuclear, químic i de míssils de Líbia. El govern de l’Iran ha lamentat en diverses ocasions les enormes concessions efectuades per Al-Gaddafi en el seu moment, que van comportar el declivi estratègic del país i el principi de la caiguda del dictador, el qual va morir vuit anys després, durant l'esclat de la Primavera Àrab.
Aquestes converses entre l'Iran i els Estats Units són les primeres des que Donald Trump decidís abandonar unilateralment el 2018 l'anomenat Pla d'Acció Integral Conjunt, durant el seu primer mandat (2017-2021). Es tracta d’un històric acord nuclear signat el 2015 entre Teheran i les potències mundials, és a dir, tots els membres del Consell de Seguretat de l'ONU, inclosa Rússia, Alemanya i la Unió Europea. En concret, l’acord establia el compromís de l’Iran a garantir la naturalesa pacífica del programa a canvi de la retirada de sancions i, per tant, la reincorporació als mercats internacionals. Trump va decidir abandonar el pacte després d'assegurar que no estava obtenint resultats i que l'Iran estava a punt d'aconseguir una arma nuclear, malgrat les constants negatives de Teheran. El moviment del republicà va deixar per terra l’èxit del seu predecessor, Barack Obama.