L'electorat dels EUA no va votar el passat 5 de novembre ni pensant en Taiwan, ni en Ucraïna, ni tampoc en Gaza. Els ciutadans nord-americans van triar el president Donald Trump sense tenir massa en compte els esdeveniments internacionals. L'economia, la inflació o els drets de la dona eren els punts clau de l'electorat. En política exterior, hi ha una línia de continuïtat basada en una excel·lent definició de l'interès nacional, que no és un altre que l'interès dels Estats Units en una conjuntura donada. En aquest sentit, des de l'administració Obama, s'ha dirigit cap a l'Àsia, malgrat que la mirada domèstica és cada vegada més popular. El president Trump, durant el seu primer mandat, va reforçar l'esperit aïllacionista i va estrènyer el cinturó als europeus perquè fossin responsables de la seguretat nacional. Un fet que no ha canviat.
Els conflictes que Trump vol acabar aquest 2025
A partir del 20 de gener, els assumptes exteriors dels Estats Units entren en un nou període d'incertesa amb el retorn de Donald Trump. Durant la legislatura anterior, el magnat republicà va sortir de l'acord nuclear amb l'Iran, va declarar el seu suport a Israel traslladant la seva ambaixada a Jerusalem i va mediar perquè diversos països àrabs normalitzessin les seves relacions amb l'Estat hebreu. Així mateix, va declarar una guerra comercial i tecnològica a la Xina i va qüestionar les seves relacions amb l'OTAN. Ara, aspira a acabar la guerra a Ucraïna en un sol dia.
Donald Trump torna el 20 de gener a la Casa Blanca després de guanyar les eleccions del 2024 i ho farà amb un món en flames i ple de conflictes. El seu retorn també marca l'inici d'un període d'incertesa en la política exterior dels Estats Units, amb promeses de fer "Estats Units de nou" i de l'"America First", així com de redibuixar els seus acords internacionals. Durant el primer mandat, Trump va remodelar els fonaments de l'ordre global occidental amb la sortida de l'acord nuclear amb l'Iran, l'inici d'una guerra comercial i tecnològica contra la Xina i els qüestionaments dels compromisos nord-americans amb l'OTAN. Ara, les amenaces de retallar l'ajuda a Ucraïna –en plena guerra amb Rússia– i de repensar la relació amb els socis europeus poden aprofundir les tensions.
La situació al Pròxim Orient
La regió ha estat i promet continuar sent un focus calent de la geopolítica en els pròxims anys. Durant la primera Presidència (2017-2021), Donald Trump va apostar per tensionar la relació dels Estats Units amb l'Iran amb una estratègia de confrontació directa. Ara, segons un article de France 24, veus aliades al president electe suggereixen que Trump podria aprofitar l'afebliment iranià després de la caiguda de Bashar al-Assad a Síria i l'enderrocament de la cúpula de Hezbollah al Líban per atacar posicions nuclears a l'Iran per evitar que Teheran continuï desenvolupant el seu programa nuclear.
En la seva primera estada a la Casa Blanca, Trump va adoptar una política marcadament proisraeliana. Una de les seves decisions més controvertides va ser el reconeixement oficial de Jerusalem com a capital d'Israel el desembre del 2017, seguida pel trasllat de l'ambaixada dels Estats Units de Tel-Aviv a Jerusalem el maig del 2018. Ara, el republicà ha dit que si Hamàs no allibera els ostatges a Gaza abans de la seva presa de possessió, es podria deslligar "un infern" a l'Orient Mitjà. Durant un míting a Pensilvània, Trump va criticar Biden per dir-li a Netanyahu que s'abstingués d'atacar Hamàs i l'Iran. Mentrestant, a la convenció republicana, Trump va dir que qualsevol grup que tingués ostatges nord-americans pagaria “un preu molt alt” si no els tornava. Es creu que almenys set nord-americans encara estan captius per Hamàs, tot i que tres d'aquests podrien estar morts. Si fos reelegit, va afegir Trump aleshores, posaria fi a "totes i cadascuna de les crisis internacionals" que, segons ell, s'havien creat sota l'administració Biden.
Pel que fa a Síria, hi ha moltes incògnites sobre el que farà Trump, especialment després de la caiguda de Bashar al-Assad i quan encara els Estats Units mantenen el grup islamista radical Tahrir al-Xam dins de la llista d'organitzacions terroristes (grup que va liderar la caiguda del règim sirià). Amb base a la seva primera Administració, Trump podria continuar la retirada de tropes del país, així com va fer amb gran part després de la caiguda de l'autoanomenat Estat Islàmic. Això podria posar en risc les milícies kurdes de les Unitats de Protecció del Poble Kurd (YPG), que van rebre entrenament, armament i suport aeri dels Estats Units en la seva lluita contra ISIS prèviament.
Ucraïna: l'altra gran incògnita
Durant la campanya electoral, el republicà va dir més d'una vegada que ell pot acabar la guerra a Ucraïna en un sol dia. A principis del 2024, va passar mesos pressionant els legisladors republicans perquè frenessin un paquet multimilionari d'ajudes a l'exèrcit de Kíiv al Congrés i, finalment, els republicans van donar llum verda a l'enviament de fons. La postura de Trump respecte a la guerra ha estat ambigua, i ha buscat marcar distàncies amb l'Administració de Joe Biden. I, generalment, reiterant que Moscou mai no hagués envaït el país veí si ell hagués estat president.
Els Estats Units han proporcionat a Ucraïna desenes de milers de milions de dòlars en assistència militar i financera (més que qualsevol altre aliat) des que Rússia va llançar la seva guerra a gran escala contra Ucraïna el febrer del 2022. Aquesta assistència ha proporcionat a Ucraïna un salvavides per al seu exèrcit molt més petit, però el president Volodímir Zelenski ha dit durant tot el conflicte que el suport dels Estats Units i Occident ha estat massa poc i massa tard per canviar el rumb a favor d'Ucraïna. Moscou diu que vol la pau, però ha fixat condicions que Kíiv considera inacceptables. Zelenski també ha subratllat la necessitat d'una resolució justa de la guerra. Ara, Ucraïna, amb la boca petita, diu que potser caldrà parar i negociar. El que Trump vol tant sí com no, al marge de la situació sobre el terreny, és que els països europeus destinin més recursos financers cap a Ucraïna, especialment en el marc de l'OTAN, destaca un article de la mateixa publicació. Pel que fa al suport militar a Ucraïna, el mandatari electe ha mantingut que vol rebaixar les quantitats de diners enviades a les tropes de Zelenski.
Què passarà amb la Xina?
Abans de tornar a la Casa Blanca, Trump ha subratllat la intenció d'establir un aranzel del 60% a la importació de productes xinesos, seguint les petjades del seu primer mandat, tal com destaca el portal France 24. Segons ell, una estratègia per enfortir l'economia nacional, però que té ressons mundials perquè es tracta de les dues principals economies globals.
Un dels pilars de la política de Trump cap a Beijing va ser la guerra comercial. El 2018, el republicà va establir aranzels per valor de 50.000 milions de dòlars a productes d'importació xinesa, basant-se en una suposada trama de competència deslleial i presumpte robatori de propietat intel·lectual. Ara, segons sembla, els analistes sostenen que el republicà podria buscar un enfortiment amb acords comercials amb altres aliats regionals com el Japó, Corea del Sud o Austràlia per contrarestar la influència de Beijing.