Els caps de la diplomàcia dels Estats Units i de Rússia, Marco Rubio i Serguei Lavrov, respectivament, han parlat aquest dissabte per telèfon i han acordat mantenir-se en contacte de manera regular per preparar la cimera entre els presidents Donald Trump i Vladímir Putin de cara a posar fi a la guerra a Ucraïna. Així ho han confirmat els governs d'ambdós països, si bé encara no han donat una data per a aquesta possible trobada ni més detalls. Trump va afirmar aquesta setmana que podria celebrar-se a l'Aràbia Saudita.
Segons ha indicat el Ministeri d'Exteriors rus en un comunicat, la trucada es va realitzar per iniciativa de Washington i en ella ambdós ministres "van reafirmar la seva disposició a col·laborar per restablir un diàleg interestatal basat en el respecte mutu, en línia amb el to marcat pels presidents" en la seva conversa de dimecres. A més, Moscou va assenyalar que "ambdues parts van expressar la seva voluntat de cooperar en qüestions internacionals actuals, inclosa la resolució del conflicte a Ucraïna, la situació a Palestina i, en general, a l'Orient Mitjà, així com en altres qüestions regionals". Per la seva part, el Departament d'Estat dels EUA va explicar en un altre comunicat que, durant la trucada, Rubio va reafirmar el "compromís" expressat per Trump per trobar una solució al conflicte a Ucraïna.
L'anunci d'aquesta nova conversa s'ha produït poc abans que el diplomàtic nord-americà Marco Rubio arribés a Jerusalem, com a part d'una gira que també el portarà a l'Aràbia Saudita, on és previst que es reuneixi amb funcionaris russos per iniciar negociacions sobre Ucraïna, segons ha informat aquest dissabte la cadena CNN esmentant fonts coneixedores. A més de Rubio, s'espera que en aquestes converses participin l'assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Mike Waltz, i l'enviat per a l'Orient Mitjà, Steve Witkoff. Segons la CNN, la delegació russa podria incloure alts càrrecs polítics, d'intel·ligència i econòmics, entre ells Kirill Dmitriev, el funcionari que va exercir un paper clau en el recent intercanvi de presoners entre ambdós països: el del professor nord-americà Marc Fogel, detingut a Rússia des de 2021, pel presumpte ciberdelinqüent rus Alexander Vinnik.
Negociacions impulsades per Trump
La conversa telefònica entre Trump i Putin anunciada aquest dimecres va ser el primer contacte directe públic entre els presidents dels EUA i Rússia des de febrer de 2022, quan Putin va parlar amb el llavors mandatari Joe Biden abans de l'inici de la invasió a Ucraïna. Després de la trucada, Trump va anunciar que havia arribat a un acord amb Putin perquè ambdós països iniciïn "negociacions immediatament" amb l'objectiu de posar fi a la guerra a Ucraïna. També va trucar al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, per explicar la postura russa. El mandatari nord-americà, que mai no ha amagat la seva bona relació amb Putin, i sempre ha criticat durament l'enviament d'ajuda militar i econòmica a Kíev, en la seva línia d'"Amèrica primer", ha titllat la guerra a Ucraïna de sense sentit i ha instat a parar-la perquè deixi de vessar-se sang.
En els dies posteriors, el mandatari va trencar amb la postura mantinguda pel Govern de Biden en afirmar que l'aspiració d'Ucraïna a unir-se a l'OTAN no és "pràctica" i va assegurar que és "poc probable" que el país recuperi tot el territori ocupat per Rússia des del 2014: la península de Crimea i els oblast de Donetsk, Luhansk, Kherson, Zaporíjia. Aquesta postura ha inquietat Kíev i ha despertat crítiques d'alguns mandataris europeus, com els ministres de Defensa d'Alemanya i Bèlgica, o el president del Consell Europeu, Antonio Costa, que consideren aquestes declaracions de Trump com a "concessions públiques" a Moscou abans fins i tot d'iniciar negociacions. El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha assegurat que en cap cas aquesta via no seria "una traïció" a Kíev.
En declaracions aquesta setmana, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha dit que és "crucial" que Kíev estigui "molt implicada en qualsevol cosa que passi sobre Ucraïna". "Hem de garantir que l'eventual acord de pau sigui permanent i que Putin tingui clar que no pot mai més intentar ocupar territori d'Ucraïna", ha remarcat Rutte. Des de l'òrbita més pròxima a Rússia, Xina, també expectant, ha celebrat les converses entre Trump i Putin i s'ha proposat per tenir "un rol constructiu". "La negociació és l'única sortida", ha consolidat el portaveu d'Exteriors xinès, Guo Jiakun.
Inquietud a Europa: la UE reclama no ser obviada
A més, l'Administració de Trump ha defensat que Europa no ha de participar en les negociacions. Si bé el vicepresident J.D. Vance ha deixat la porta oberta, el representant de la Casa Blanca per a Ucraïna i Rússia, el general Keith Kellogg, ha descartat aquest dissabte que Europa se sent a la taula de negociació per a la pau a Ucraïna. Preguntat per això en la Conferència de Seguretat de Munic sobre la presència de representants de la Unió Europea (UE) o dels països membres en les negociacions que impulsen els Estats Units per resoldre el conflicte amb Rússia, Kellogg s'ha declarat partidari de "l'escola del realisme", per afegir: "Això no passarà".
La negociació bilateral obviant a Europa ha despertat les crítiques dels dirigents europeus, que volen un paper important, ja que el conflicte incumbeix a la seguretat d'Europa i Ucraïna és estat candidat a pertànyer a la UE. L'alta representant europea per a la política exterior, Kaja Kallas, ha exigit la implicació del govern ucraïnès i d'Europa en les negociacions. Kallas va alertar aquest dijous de què qualsevol acord de pau sobre Ucraïna que no tingui en compte el club comunitari "fracassarà", i també va advertir que "qualsevol solució ràpida" al conflicte és un "tracte brut". Zelenski, per la seva part, ha instat aquest dissabte a crear un exèrcit europeu per defensar al continent de les possibles amenaces expansionistes per part de Rússia i per obligar els Estats Units a respectar Europa i comptar amb ella a l'hora de prendre decisions geopolítiques. "Ha arribat el moment de crear les Forces Armades d'Europa", ha afirmat el mandatari ucraïnès en la Conferència de Seguretat de Munic, en la que ha centrat el seu discurs a demanar els líders europeus que prenguin les decisions necessàries perquè "el futur d'Europa depengui sol dels europeus". També s'ha posicionat a favor d'un seient per a Europa en les negociacions: "Cap decisió sobre Ucraïna sense Ucraïna; cap decisió sobre Europa sense Europa".