Continua el conflicte ja relativament estès a l'Orient Mitjà. Després d'un primer atac militar a gran escala ahir en una missió conjunta amb el Regne Unit, Estats Units ha llançat aquest divendres un nou bombardeig contra els rebels houthis del Iemen, segons ha confirmat el Comando Central dels Estats Units (CENTCOM, per les seves sigles en anglès). Els atacs executats la matinada d'aquest divendres han tingut un menor abast que els llançats el dia anterior i han estat dirigits a un radar utilitzat pels rebels. L'atac ha estat desplegat des del destructor naval estatunidenc USS Carney (DDG 64) a les 3.45 de la matinada del 13 de gener hora de Sanà (00.45 GMT) en el qual s'han emprat míssils d'atac terrestre Tomahawk, ha explicat el CENTCOM. El comando detalla que aquesta ha estat "una acció de seguiment contra un objectiu militar específic", dissenyada per degradar la capacitat dels houthis per atacar vaixells mercants al mar Roig, tal com fa setmanes que el grup islamista xiïta porta a terme com a represàlia per l'ofensiva d'Israel sobre la Franja de Gaza.
Prèviament, les forces militars estatunidenques i britàniques van llançar ahir 73 bombardejos contra les posicions militars dels houthis en diverses províncies del Iemen, deixant cinc baixes en les files rebels, d'acord amb els insurgents. També ahir, després d'aquest atac estatunidenc, els rebels houthis van protagonitzar un nou atac amb almenys un míssil balístic a un vaixell comercial al mar Roig. El lloctinent Douglas Sims, director d'operacions de l'Estat Major Conjunt estatunidenc, ha detallat aquest divendres en una conferència de premsa que en l'acció del dijous es van llançar atacs a 28 enclavaments, secundada per 10 països. "Això estava exclusivament dissenyat per anar contra les capacitats que estan impedint la llibertat internacional de navegació", va afegir Sims, que va dir que Washington està "bastant confiat" que van fer una bona feina.
"Volem que cessin els seus atacs"
CENTCOM no ha explicat si el segon dia d'accions militars contra els rebels ha estat llançat en solitari pels EUA, o ha comptat amb el suport d'altres nacions com es va donar amb els operatius d'ahir; però ha assenyalat que els operatius militars del dijous i el divendres estan completament separades de les mesures preses per la coalició militar conformada per més de 20 nacions sota el nom de ‘Operation Prosperity Guardian’ (Operació Guardià de la Prosperitat), impulsada a finals de desembre. Per part seva, el portaveu del Consell de Seguretat de la Casa Blanca, John Kirby, ha afirmat que els EUA no busquen una guerra a Iemen contra els houthis. Segons Kirby, la intenció del president, Joe Biden, és rebaixar la tensió a la regió. “Volem que cessin els seus atacs”. De fet, el mandatari estatunidenc va advertir ahir en un comunicat que no dubtarà "a ordenar mesures addicionals per protegir la nostra gent i el lliure flux del comerç internacional segons sigui necessari".
Punt calent al mar Roig
Les accions estatunidenques tenen l'objectiu de detenir els atacs contra vaixells comercials en el mar Roig, que segons la milícia rebel del Iemen es realitzen des de fa setmanes en suport a Palestina, en el marc de la darrera revifada del conflicte palestino-israelià. El mar Roig ha tornat a convertir-se en un dels punts candents de la política mundial, ja que els rebels houthis del Iemen, grup paramilitar islamista amb presumptes vincles amb l'Iran —també són majoritàriament de la branca xiïta de l'Islam—, van declarar la guerra a Israel com a resposta a l'ofensiva bèl·lica de l'estat sionista sobre Gaza i fa setmanes que es dediquen a atacar tots els vaixells que passen pel Mar Roig que siguin propietat d'empreses israelianes o que comerciïn amb Israel o es dirigeixin als seus ports. Uns atacs que han posat en escac el comerç mundial, ja aquesta ruta en camí cap al canal de Suez és de les més transitades del món —aplega entre el 10% i el 15% del comerç mundial— i la que permet connectar Orient i Occident sense necessitat de vorejar tota Àfrica pel cap de Bona Esperança, ruta molt més llarga i, per tant, més costosa. Davant l'hostilitat houthi, les principals companyies mercantils —Maersk, Hapag-Lloyd, MSC o CMA CGM— van deixar d'operar al mar Roig o van condicionar la seva acció, amb les conseqüències econòmiques que això implica, i els Estats Units no han trigat a intervenir i posar el seu ordre a la regió per la via militar.