La coalició liderada pels Estats Units i el Regne Unit ha dut a terme aquest dissabte una onada de bombardejos a gran escala contra les posicions dels rebels houthis al Iemen, causant desenes de morts. L’operació, ordenada pel president nord-americà Donald Trump, arriba en resposta a l’anunci del grup de reprendre els atacs contra vaixells vinculats a Israel. Es tracta de la major acció militar de Washington a l’Orient Mitjà des del retorn del magnat a la Casa Blanca, en un moment de creixent tensió amb l’Iran, aliat de la milícia insurgent. A més, la designació dels houthis com a organització terrorista per part de Washington ha incrementat la pressió sobre el grup armat.
El nou atac dels Estats Units es produeix després que els houthis anunciessin dimecres la seva intenció de reprendre els atacs contra embarcacions israelianes, fet que va precipitar la ràpida resposta de Washington. Els rebels, considerats una amenaça per a la lliure navegació comercial, han estat atacats a diverses ciutats del Iemen, en una operació que ha deixat almenys 31 morts i més d’un centenar de ferits. Trump ha defensat la intervenció en afirmar que cap “força terrorista impedirà que els vaixells comercials i navals nord-americans naveguin lliurement pel mar Roig”, mentre que ha llançat una advertència directa a l’Iran perquè deixi d’aprovisionar el grup armat. La Casa Blanca va compartir aquest dissabte les imatges del magnat republicà seguint l’operació contra els houthis des de la seva residència de Mar-a-Lago.
President Trump is taking action against the Houthis to defend US shipping assets and deter terrorist threats.
— The White House (@WhiteHouse) March 15, 2025
For too long American economic & national threats have been under assault by the Houthis. Not under this presidency. pic.twitter.com/FLC0E8Xkly
L’origen de la tensió es remunta el novembre de 2023, quan la milícia insurgent va iniciar una campanya d’atacs amb drons i míssils contra Israel i embarcacions mercants al mar Roig, en resposta a la guerra de Gaza. Aquestes accions van cessar temporalment amb l’entrada en vigor de l’alto el foc a la Franja, però la fi de la treva l’1 de març i la reactivació de les ofensives israelianes han propiciat la represa dels atacs houthis contra el trànsit marítim. Segons el grup rebel, aquests atacs es mantindran fins que Israel permeti l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza.
Qui són els houthis?
Els houthis, oficialment coneguts com a Ansar Allah, són una milícia rebel xiïta zaidita sorgida al Iemen als anys 90. El moviment, que es va consolidar a partir de la Joventut Creient liderada per Hussein al-Houthi, s’ha enfrontat durant dècades amb el govern iemenita, que gaudeix del reconeixement internacional. El 2014, els houthis van prendre el control de Sanà i altres regions del nord i l’oest del país, fet que va provocar la intervenció d’una coalició militar liderada per l’Aràbia Saudita i recolzada pels Estats Units el 2015. La guerra al Iemen, que encara continua, ha causat centenars de milers de morts i una greu crisi humanitària.
Amb el pas dels anys, els houthis han guanyat influència a l’Orient Mitjà gràcies al seu discurs antiisraelià i antiamericà, així com per la seva oposició a l’Aràbia Saudita. El grup forma part de l’anomenat Eix de la Resistència, encapçalat per l’Iran i que inclou Hamàs a Gaza i Hezbollah al Líban, entre altres moviments armats. Es calcula que compten amb entre 100.000 i 200.000 combatents i disposen d’un ampli arsenal subministrat en gran part per l’Iran, fet que els converteix en un actor clau en l’equilibri de poders a la regió.