El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha declarat aquest dimarts Rússia "responsable" de l'enverinament i assassinat del dissident Alexander Litvinenko, que va morir l'any 2006 enverinat amb poloni 210. La justícia europea ha sentenciat que les autoritats russes no han aportat cap explicació suficientment "satisfactòria" ni "convincent" sobre els fets per exonerar-se. 

El tribunal d'Estrasburg també ha considerat que l'Estat rus no ha dut a terme cap investigació "efectiva" sobre la mort del seu antic espia. Per aquest seguit de factors, la sentència conclou que l'assassinat de Litvinenko "és imputable a Rússia". 

La justícia europea ha filat encara més prim i ha conclòs que els ciutadans russos Andrei Logovoy i Dimitri Kovtun, excompanys i amics de Litvinenko, van ser els que van portar a terme l'assassinat. Una tesi que les autoritats britàniques, país on va ser assassinat el dissident rus, comparteixen. Pel tribunal, "hi ha forts indicis" que els dos antics amics de Litvinenko van actuar sota ordres del Kremlin.

La sentència de la Sala Tercera del Tribunal europeu ha comptat amb el vot contrari del jutge rus, Dimitri Dedov. Però ni tan sols això ha deturat la sentència, en la qual es recull que Rússia haurà d'indemnitzar amb 100.000 euros per danys morals i 22.500 per despeses i honoraris la viuda de Litvinenko, Maria Anna Carter. 

Història d'un enverinament 

Litvinenko va ser un espia rus i coronel del KGB que va passar a tinent coronel del nou servei d'intel·ligència rus, l'FSB, quan va caure la Unió Soviètica. Tot i la lleialtat mostrada al seu estat durant molts anys, la crítica als seus superiors i en especial a Vladímir Putin li va costar l'exili. L'any 2001 Litvinenko va obtenir l'asil al Regne Unit. 

Cinc anys més tard, l'any 2006, es va reunir fins a tres vegades amb Andrei Logovoy i Dimitri Kovtun. Segons les investigacions britàniques, en les tres reunions es van trobar restes de poloni 210. La primera va ser en un sopar a un restaurant, després de la qual l'exespia del KGB ja va tenir vòmits. La segona va ser a la trobada entre Litvinenko i Lugovoi, i en la tercera van quedar tots tres per prendre un te al bar de l'hotel on s'allotjaven. Al cap de poc l'exespia rus va morir per enverinament. 

Les autoritats britàniques van recórrer a aquestes proves per acusar Logovoy i Kovtun d'assassinat i van sol·licitar a Rússia la seva extradició. Cap dels dos va acabar sent extradit. Lugovoi va acabar sent diputat de la Duma i va aconseguir immunitat parlamentària i la sol·licitud d'extradició de Kovtun va ser denegada pel Kremlin.

 

Imatge principal: Alexander Litvinenko, exespia rus, a l’hospital pocs dies abans de morir enverinat per poloni 210