Teuchitlán, un municipi de l’estat de Jalisco, situat a 50 quilòmetres de Guadalajara, una de les tres ciutats més grans de Mèxic, s’ha convertit des de principis de març en un nom estigmatitzat, una ciutat maleïda. Els Guerreros Buscadores de Jalisco van informar d’una notícia que va commocionar el país i al món: la troballa, en una finca coneguda com a Rancho Izaguirre, en la zona de La Estanzuela d'aquest municipi, de foses comunes, forns crematoris clandestins, casquets de bales, restes d’ossos humans, incloent-hi cranis cremats; més de 400 parells de sabates, roba, maletes i motxilles, i fins i tot cartes de comiat de les víctimes, que posen en evidència els terribles crims que es van cometre en aquest lloc. El Rancho Izaguirre ja forma part de la llarga història de la crònica negra del país. Rebatejat com “el ranxo de l’horror”, aquest terreny rectangular d’uns 5.000 m², envoltat de murs, amb dues edificacions i una gran porta negra de fusta decorada amb la imatge de dos cavalls, situat en mig de terres de cultiu, hauria estat un “centre de reclutament”, convertit en un “centre d’extermini i tortura”,  del càrtel Jalisco Nueva Generación (CJNG), una de les organitzacions criminals més poderoses i perilloses de Mèxic en l’actualitat.

El que van trobar al Rancho Izaguirre els Guerreros Buscadores de Jalisco, un col·lectiu format per famílies de persones desaparegudes que es dediquen a la recerca de restes humanes en foses clandestines i a les persones amb vida, ha monopolitzat bona part de l'actualitat política i social del país. En un reportatge de la BBC, el mossèn del poble, Jaime Gustavo Nabel, reconeix que "el nom de Teuchitlán és a l'ull de l'huracà del món" i lamenta que s’estigui estigmatitzant al municipi per l’horror que s’ha trobat en la finca de La Estanzuela . "Diuen que som l'Auschwitz mexicà, l'infern a la terra, la ferida oberta de la humanitat, i no, Teuchitlán no és l'assassí ni el culpable d'aquest horror", explica el mossèn.

Fotografia aèria del Rancho Eizaguirre (Efe)
Fotografia aèria del Rancho Izaguirre, al municipi de Teuchitlán, en l'estat de Jalisco (Efe)
Entrada del Rancho Izaguirre
Entrada del Rancho Izaguirre

La xacra de les desaparicions

I és que el cas del ranxo de l’horror a Teuchitlán ha fet supurar les moltes ferides obertes al país per culpa de les desaparicions, una xacra que sempre ha estat present en la societat, però que ara està en el centre del debat i que incomoda la presidenta Claudia Sheinbaum, molt pressionada per l'opinió pública i els mitjans de comunicació, malgrat la seva popularitat. El 27 de gener d’aquest any, el Registre Nacional de Persones Desaparegudes i No Localitzades (RNPDNO) va reconèixer una xifra de 121.651 persones desaparegudes, i el passat 11 de març la Comisió Nacional de Búsqueda (CNB) va informar que la xifra de persones desaparegudes i no localitzades havia augmentat a 123.808 persones. Des que Sheinbaum va assumir el càrrec l'octubre del 2024, s’han reportat 6.626 noves desaparicions, i la tassa diària ha passat de 26 de l’anterior govern a les quasi 63 al dia de l’actual. 

La crisi dels desapareguts a Mèxic és una conseqüència d’una combinació complexa de factors, on l’activitat de la delinqüència, el crim organitzat i el narcotràfic juguen un paper clau, sovint en col·laboració amb els policies, forces de l’estat i funcionaris corruptes. Però la guerra bruta i l’estratègia de militarització de la seguretat pública implementada des del 2006 ha coincidit amb un augment de les desaparicions, fins al punt que en aquests 19 anys  s’ha registrat un creixement exponencial de casos, amb un percentatge d'increment superior al 98%. Un problema que s’ha agreujat, en part, per la descoordinació de les autoritats locals i federals, la manca de recursos i la corrupció, un altre mal endèmic.

El primer gran desafiament de la presidenta

Així, aquesta crisi, agreujada amb el descobriment de Teuchitlán, s’ha convertit en el primer gran desafiament social per a Sheinbaum, que ha anunciat que el pròxim 24 de març presentarà una sèrie de reformes legislatives per augmentar les capacitats de la CNB i “enfortir la recerca”, i generar “una base de dades única al país”. El govern s’esforça a contrarestar les alarmants xifres de desapareguts amb els anuncis de persones localitzades. La CNB ha reportat que entre gener i principis de març s’han localitzat amb vida a 173 persones i s’han identificat altres 134 a través d’anàlisis forenses.

Roba dels desapareguts en el Rancho Eizaguirre
Roba dels desapareguts en el Rancho Izaguirre

No passa dia que Sheinbaum no hagi de respondre preguntes sobre el cas, i ha rebut crítiques des d’un sector de la societat civil per donar bandades en aquest tema. Si bé va qualificar el descobriment del Rancho Izaguirre com a “terrible”, va demanar “esperar els resultats” i va criticar les especulacions primerenques sobre les troballes, qüestionant als qui difonen informació basada en fotografies o testimonis sense suport científic, assenyalant que no es toleraran “veritats a mitges o falsedats”. En la compareixença matinera d’aquest dijous passat, la presidenta va negar que aquest cas sigui “el taló d’Aquil·les” del seu govern. "Jo no considero que sigui el meu taló d'Aquil·les (…) Que surti la veritat del tema de Jalisco i d'aquest predi en particular, sense amagar res i delimitant responsabilitats".

Polèmica per un registre en el 2024

Una de les qüestions que més indigna la societat mexicana és la revelació que va fer el govern de què en setembre del 2024 les autoritats ja havien enregistrat el Rancho Izaguirre. La Guardia Nacional va realitzar un operatiu en el ranxo, on es van enfrontar a homes armats, van arrestar a deu persones, van rescatar a dos segrestats i van trobar un cadàver. La Fiscalia de Jalisco i la Guardia Nacional van informar d’aquesta primera acció en el 2024 a través de les xarxes socials. Ara, la Fiscalía General de la República (FGR) va assumir la investigació del cas després de reconèixer que va haver-hi errors en la investigació que estava a càrrec de la Fiscalia estatal.

Tour pels periodistes i les mares buscadores

El fiscal general Alejandro Gertz Manero va revelar el 19 de març del 2025 que les autoritats locals van cometre múltiples omissions durant la seva investigació inicial al setembre i octubre del 2024, i aquesta revelació ha generat un intens debat sobre l’eficàcia de les investigacions inicials i la possible complicitat de les autoritats locals. Gertz va anunciar l’inici d’una investigació formal sobre el cas per esclarir els antecedents del que va qualificar de “situació crítica”, però, també està rebent crítiques i se l'acusa de realitzar un “operatiu mediàtic” en lloc d’una investigació seriosa, ja que va organitzar un tour pel ranxo amb els mitjans de comunicació, les mares buscadores dels seus éssers estimats i altres col·lectius. Les autoritats van limitar l’entrada dels periodistes només a certes zones del ranxo i no van permetre peguntes als pèrits i moltes mares han denunciat que el lloc havia estat manipulat, netejat i convertit en un “tour turístic” i ho van considerar una burla i un muntatge per minimitzar la gravetat del cas, i això va fer que les famílies trenquessin els protocols i ingressessin a àrees restringides a la recerca de respostes.

Tour obert als periodistes
Tour obert als periodistes en el Rancho Izaguirre
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!