Quan arriba el canvi d’hora i els dies es fan més curts, amb menys hores de Sol, tots ho notem i ens afecta al nostre dia a dia: sortim menys a les tardes, fem més activitats a casa i menys a l’aire lliure, tenim més son i anem a dormir més aviat, sopem també més d’hora… I això que seguim tenint hores de Sol cada dia. Com seria si de sobte, ens haguéssim d’acostumar a viure sense ni un raig de Sol durant setmanes eternes? Doncs aquesta és la realitat de milers de persones que viuen en zones com el nord de Suècia, Noruega, Rússia o Alaska, per posar alguns exemples, que ja s’han endinsat en el que es coneix com a la “nit polar”, “polar night” en anglès.

Però, que vol dir "llarga", en aquest cas? Doncs concretament estem parlant que el Sol, en el lloc més colpejat per aquesta nit eterna, desapareix durant 65 dies seguits: es pon a mitjans novembre i no tornarà a sortir fins al 23 de gener del 2023, dos mesos llargs, però als quals els seus habitants ja estan més que acostumats: el seu estat d’ànim no depèn tant de la llum del Sol, com es diu que passa als països mediterranis, i han après a superar aquesta nit inacabable, tot i que també presenti moments durs. Això sí, quan torna a sortir el Sol després de 65 dies, ho celebren amb festes i alegries.

Festes per acomiadar i donar la benvinguda al Sol

La nit polar és l’equivalent al que és coneix com a Sol de mitjanit als països del cercle polar àrtic. Si durant els mesos d’estiu, el Sol es pot veure durant les 24 hores del dia, durant els mesos d’hivern desapareix, i tot i que hi ha estones on hi ha una mica de claror, aquesta és molt lleu. El fenomen de la nit polar ve provocat per la inclinació de l’eix de la terra, en què l’absència de llum Solar dura més de 24 hores. De fet ,durant aquesta, el Sol no aconsegueix arribar a una alçada suficient per aparèixer per damunt de l’horitzó en les regions més properes als pols: el resultat són setmanes i fins i tot mesos de foscor. Evidentment, això té efectes sobre el seu estat d’ànim, però és la seva realitat i hi estan acostumats. El fred, com la nit, també és polar durant aquesta època, amb una temperatura de fins a 20ºC negatius durant el mes de gener, i, per tant, la vida diària es trasllada al interior de les cases i els carrers són deserts.

Un dels millors exemples de la nit polar és Barrow, un poble d’Alaska, on cada any acomiaden el Sol durant la segona quinzena de novembre amb una festa i el tornen a rebre a finals de gener també amb una gran celebració. Entre els dos mesos que passen entre aquests dos esdeveniments, la vida segueix en peus, senzillament es trasllada a l’interior de les cases, on les trobades socials s’allarguen durant fins i tot dies per evitar sortir a l’exterior. Cal tenir en compte que, si bé no surt el Sol, no hi ha una foscor total durant tot el dia, ja que hi ha l’enllumenat encès i el cel pren els tons blaus i liles de la posta de Sol, tot i que aquesta sigui un miratge. 

Els defensors de la nit polar

Tot i que aquesta és una realitat que pateixen uns pocs habitants del planeta, perquè afecta a zones que no estan especialment poblades, cada cop hi ha més gent que coneix el fenomen de primera mà gràcies a les xarxes socials. Sobretot a través de plataformes de vídeo com ara YouTube i especialment TikTok, els residents al cercle polar comparteixen el seu dia a dia, que a molts els hi sembla un infern, però per ells és la seva realitat, totalment normalitzada. Un dels vídeos més populars sobre aquest fenomen és el de la Cecília, una noia que viu a una illa de l’arxipèlag de Svalbard, a Noruega. En ells, explica els seu dia a dia, amb curiositats sobre la nit polar, com ara el fet que a la seva zona, tot i les hores de foscor, l'índex de criminalitat és molt baix i a la policia local només hi tenen una cel·la, que sempre està buida. O, fins i tot, ensenya com visiten el seu jardí nevat ossos polars, a qui pràcticament considera de la família. 

“Sé que la idea de la nit polar sona a cosa depriment per a la majoria, però a mi m’encanta. Estem quatre mesos sense veure el Sol i per mi, és una de les èpoques més acollidores de l’any. El nostre poble es converteix una pel·lícula de Nadal. Les nostres vides segueixen sent normals, continuem amb els passejos diaris amb els nostres gossos i fem activitats amb els amics, com ara donar la benvinguda al Pare Noel. Quan arriba Nadal decorem les llars, mirem pel·lícules, aurores boreals, i neva moltíssim. Si us he de ser sincera, m’encanta la nit polar”, explica la noia, tot i que als comentaris dels vídeos hi ha moltíssima gent que no la compren i asseguren que, si ells haguessin de passar per això, estarien ben deprimits. 

La importància del llum en el nostre estat d’ànim 

És un fet que la llum solar és un component molt important per l’estat d’ànim de les persones, ja que és el que provoca la serotonina, popularment coneguda com a l'hormona de la felicitat. Ho demostren desenes d’estudis sobre la seva importància i també ho corroboren els psicòlegs, ja que en les persones que pateixen alguna depressió, els nivells de serotonina són més baixos i una manera de fer-la augmentar és exposar els pacients a la llum del Sol, cosa que durant la llarga nit polar al nord del planeta és pràcticament impossible. 

La psicòloga Neus Villalonga detalla a aquest diari que aquesta té un component tan important en l’estat d’ànim que en les zones del planeta amb menys hores de llum, tot i tenir un nivell més elevat de qualitat de vida i un estat del benestar més potent, a la vegada també tenen unes taxes de suïcidi més altes: “Això està comprovat que està estretament relacionat amb la manca d’hores de Sol”. En canvi, als països mediterranis, tot i que també hi ha uns nivells alts de depressió, la taxa de suïcidis no és tan alta. Per exemple, una de les regions del món amb una taxa més alta de suïcidis és Groenlàndia, on a dia 25 de novembre, només tenen 5 hores de Sol al dia. Allà, durant el 2021 i segons un estudi de Nordic Welfare Center, se suïcida una de cada mil persones a l’any.

Afectats pel trastorn afectiu estacional

En aquest sentit, Villalonga també destaca el fet que moltes persones, amb el canvi d’horari d’estiu a hivern experimenten el que es coneix com a “trastorn efectiu estacional”, és a dir, un període de depressió durant els mesos més freds per la manca de llum del Sol, que els afecta a la serotonina, però també a la melatonina, l’hormona que regula la son, fet que provoca cansament, esgotament i també tristesa. Per això, la psicòloga entén que per a una població que prefereix l’horari d’estiu al d’hivern i que desitjaria tenir sempre el màxim d’hores de Sol possibles, seria molt complicat afrontar aquesta nit eterna que experimenten any rere any a aquestes regions, tot i que en el seu cas, han conviscut sempre amb aquest període “d’hibernació” i forma part de la seva vida. Si només amb la pèrdua d’unes hores al dia ja notem efectes en el nostre estat d’ànim, perdre-les totes suposaria un canvi radical a la nostra vida al qual no estem avesats.