Els Estats Units estan obtenint suports internacionals per prohibir la importació de petroli rus, com a mesura addicional a fi d'augmentar el cost per a Rússia de la invasió d'Ucraïna, mentre busca alternatives per garantir la seguretat energètica. En el marc d'aquests contactes, el president nord-americà, Joe Biden, va sostenir aquest dilluns una nova videotrucada amb diversos governants europeus: el mandatari francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre britànic, Boris Johnson. "Els líders van afirmar la seva determinació per continuar elevant els costos per a Rússia de la seva invasió injustificada i sense provocació a Ucraïna", va indicar la Casa Blanca en un breu comunicat.
Així mateix, va agregar la nota, les dirigents van subratllar el seu "compromís per continuar oferint assistència de seguretat, econòmica i humanitària a Ucraïna". Aquest cap de setmana, el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, va assegurar que Washington està tenint converses "molt actives" amb la Unió Europea (UE) per prohibir la importació de petroli procedent de Rússia, en un pas més per asfixiar l'economia russa en represàlia per la guerra a Ucraïna. El mateix president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, es va mostrar aquest dilluns a favor que la comunitat internacional aprovi cancel·lar les compres de petroli rus. "El pots anomenar embargament o un acte moral quan et negues a donar diners a terroristes", va dir Zelenski en un videomissatge.
Nerviosisme per l'alça en el preu del petroli
Aquests plans d'un possible embargament petrolier a Rússia, un dels principals exportadors mundials, han contribuït a disparar encara més el preu del barril del cru als mercats internacionals. Així mateix, han generat especial preocupació en les potencies europees, com és el cas d'Alemanya, més reticents a la mesura, ja que són molt més dependents que els EUA del petroli de Moscou.
Dins dels EUA, aquestes converses es produeixen en un moment econòmic delicat amb una inflació no vista en quatre dècades i amb el consegüent nerviosisme en l'Administració de Biden, que tem una pressió més gran sobre les butxaques de les ciutadanes nord-americanes en un any d'eleccions legislatives, el novembre vinent. Com a conseqüència, Washington ha començat a sondejar altres grans productores de petroli per avaluar la possibilitat que compensin el potencial bloqueig del cru rus amb aportacions addicionals i ajudar a estabilitzar els preus internacionals.
Entre els contactats i, com a senyal de l'extraordinari panorama geopolític desencadenat per la invasió russa, figuren l'Aràbia Saudita i Veneçuela. Encara que Riad és un aliat tradicional de Washington, el Govern de Biden havia provat de mantenir les distàncies amb el regne després de l'assassinat el 2018 del periodista saudita Jamal Khashoggi, col·laborador del diari The Washington Post, en el consolat del seu país a Istanbul (Turquia) per agents saudites, alguns de propers al príncep hereu, Mohamed bin Salmán.
Des de la Casa Blanca, la portaveu del Govern nord-americà, Jen Psaki, va subratllar que a tots els interessa reduir l'impacte de la invasió russa al mercat mundial del petroli. Més sorprenent ha estat el viatge d'una delegació d'alt nivell de funcionàries nord-americanes a Caracas aquest cap de setmana per reunir-se amb membres del Govern del president Nicolás Maduro, confirmat aquest dilluns per Psaki.
"El propòsit del viatge (a Veneçuela) era discutir diferents temes, entre ells sens dubte la seguretat energètica", va assenyalar la portaveu presidencial, sobre qui seria la primera visita d'alts càrrecs nord-americans a Veneçuela en anys. Els EUA, sota la Presidència de Donald Trump (2017-2021), van imposar dures sancions econòmiques el 2019 contra Veneçuela, entre elles a l'exportacions de petroli, el principal motor econòmic veneçolà, que Biden ha mantingut des de la seva arribada a la Casa Blanca el gener de 2021.
Reforç del flanc aquest de l'OTAN
En paral·lel, el Pentàgon va anunciar aquest dilluns l'enviament de 500 membres de personal militar nord-americans addicionals a països del flanc est de l'OTAN, davant de la invasió russa d'Ucraïna, que es va produir fa una setmana i mitja. El portaveu del Departament de Defensa nord-americana, John Kirby, va dir en una roda de premsa que aquestes militars "estan sent posicionades per respondre a l'ambient de seguretat actual causat per la invasió no provocada de Rússia a Ucraïna".
El passat 24 de febrer, a l'inici de la invasió russa, el president dels EUA, Joe Biden, va ordenar el desplegament de 7.000 de militars nord-americanes addicionals a Alemanya per reforçar el flanc oriental de l'OTAN, que es van unir a les 6.800 soldades desplaçades pels EUA durant les setmanes anteriors a Europa (en països com Romania, Alemanya o Polònia). Tot això mentre la crisi humanitària creada per la invasió d'Ucraïna augmenta dia a dia amb els bombardejos i el nombre de refugiades supera ja els 1,73 milions, més de la meitat d'elles a Polònia, segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).