Mentre Israel continua la seva ofensiva al Líban amb bombardejos que han deixat almenys 15 morts aquest dissabte, també ha multiplicat durant les darreres hores les seves operacions a la Franja de Gaza, amb una ofensiva contra la localitat de Yabalia, al nord de l’enclavament palestí, que acull el principal campament de refugiats de la franja i on els metges palestins han denunciat la mort d’almenys quatre persones en un bombardeig de l’exèrcit jueu; i la mort d'un matrimoni i els seus sis fills en el bombardeig d'un habitatge a Nuseirat. Però el govern de Benjamin Netanyahu té un altre front obert, arran dels atacs de les Forces de Seguretat d’Israel (FDI) contra emplaçaments de la Força Interina de les Nacions Unides en el Líban (FINUL), en els que ja han resultat ferits cinc soldats. Als quatre cascos blaus dels contingents indonesi i ceilandès ferits el passat dijous i divendres, es va sumar el d’un altre soldat de la pau, del que no ha transcendit la nacionalitat, per trets de bala aquest dissabte. Els Estats Units han reconegut que estan molt preocupats per aquests atacs i han demanat a Israel que garanteixi la seguretat dels contingents de Nacions Unies i dels soldats de les Forces Armades Libaneses, després de la mort de dos dels seus integrants.
Preocupació del Pentàgon
El secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha parlat amb el seu homòleg israelià, Yoav Gallant, per traslladar-li la seva “profunda preocupació per les informacions dels atacs contra posicions de les forces de pau de l'ONU en el Líban, així com les morts de dos soldats libanesos”, ha indicat el Pentàgon en un comunicat. "El secretari ha emfatitzat la importància de garantir la seguretat de les forces de FINUL i de les Forces Armades libaneses i la necessitat de passar de les operacions militars al Líban a un camí de diplomàcia com més aviat millor i de manera factible", ha afegit. El president dels Estats Units, Joe Biden, ja va demanar a Israel aquest divendres que no ataqui la Força Interina de les Nacions Unides al Líban (FINUL). Tot i això, el secretari de defensa nord-americà ha reafirmat el “compromís inviolable i durador” del seu país “amb la seguretat d’Israel”, en mig de crides internacionals com els del president de França, Emmanuel Macron, i també d’Espanya, per part de Pedro Sánchez, de no enviar armes a Israel per la seva utilització a Gaza.
Israel es justifica
Gallant, per la seva part, s’ha justificat davant Austin al·legant que les milícies de Hezbollah estan usant les posicions de la força de pau de l'ONU com a cobertura en els seus atacs contra les forces israelianes i posant en perill les vides dels seus efectius. El ministre de defensa jueu ha assegurat que els atacs, que la FINUL ha atribuït directament a l’operació militar israeliana, són investigats per comissions militars per determinar les circumstàncies del que ha passat. En la conversa telefònica mantinguda dissabte a última hora, Gallant ha assegurat a Austin que l'exèrcit israelià "intenta prendre mesures per evitar que les tropes de la FINUL pateixin mal" encara que ha indicat que la seva presència a la zona de combat "representa un important desafiament operatiu".
La FINUL no es retirarà
La FINUL ha avisat Israel que no es retirarà de les seves posicions com va demanar Israel i exigit a les FDI que deixin de posar en perill els seus integrants. “Israel va demanar que abandonéssim les nostres posicions ubicades des de la frontera fins a cinc quilòmetres enfront de la Línia Blava (frontera entre el Líban i Israel), però vam tenir una decisió unànime de quedar-nos, perquè la bandera de l'ONU ha d’onejar en aquesta zona que separa Israel i el Líban”, va assegurar Andrea Tenenti, portaveu de FINUL. Tenenti va explicar que la decisió de romandre es va prendre malgrat les condicions en extrem difícils i que els enfrontaments entre Israel i Hezbollah han causat molts danys a les seves posicions, fins i tot dins de les bases, un total de 29, amb dos sectors principals, l’Est, liderat per Espanya, i l’Oest, sota comandament italià.Quaranta països que aporten personal a la Finul van publicar dissabte una declaració conjunta en què denuncien els atacs patits pel contingent al sud libanès i van instar a protegir els soldats de pau. Entre les nacions signants del pronunciament hi ha Alemanya, Índia, Espanya, Estats Units, França, Regne Unit, Irlanda, Indonèsia, Xina, Turquia i Qatar.
Aquest cos internacional compta amb 10.500 efectius desplegats pel país, cascos blaus provinents de 50 països diferents, entre els quals hi ha 650 militars espanyols, un dels contingents més nombrosos. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha prorrogat recentment el mandat de la FINUL fins al 31 d'agost del 2025, fet que subratlla la importància contínua d'aquesta missió per a l'estabilitat a la regió. Entre les funcions d’aquesta força multinacional hi ha les d’assistir a les Forces Armades libaneses en el sud del país, monitoritzar la Lína Blava, garantir l’accés humanitari a les poblacions civils i facilitar el retorn segur a les persones desplaçades.
Míssils de Hezbollah pel Yom Kippur
Israel, per la seva part, segueix amb els seus atacs contra tres ciutats libaneses i almenys 15 persones van morir aquest dissabte. L'atac més greu va passar a Maaysra, a la regió de Kesruan, al nord de Beirut, on han mort cinc persones i 14 més van resultar ferides. Les Forces de Defensa d’Israel han informat que Hezbollah va disparar 320 projectils durant el Yom Kippur, el Dia del Perdó, el més sagrat del calendari jueu, que va començar divendres en caure el sol i va finalitzar ahir dissabte al capvespre.