Els Estats Units i l’Iran han mantingut converses aquest dissabte a Oman a la recerca d’un acord sobre el programa nuclear de la república islàmica en un “ambient constructiu”. Després de set anys de distanciament, aquesta ha sigut la primera vegada que ambdues parts s’asseuen sobre la taula per tractar aquest tema tan delicat, i ho han fet de manera indirecta. Tot i això, els seus representants, el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, i l'enviat especial nord-americà per a l'Orient Mitjà, Steve Witkoff, “han parlat durant uns minuts” en persona. Nord-americans i iranians han confirmat que el diàleg es reprendrà la setmana que ve.
El ministeri d’Exteriors iranià ha explicat que Araghchi i Witkoff “han intercanviat les posicions dels seus respectius governs” sobre el programa nuclear iranià i les sancions nord-americanes “en un ambient constructiu, basat en el respecte mutu”. La trobada, que ha durat un total de dues hores i mitja, s’ha portat a terme mitjançant dues sales separades en què el ministre d'Exteriors d'Oman, Badr bin Hamad al Busaidi, ha sigut el mediador. Els negociadors s’han compromès a continuar amb les converses en els dies vinents, tot i que la cartera ministerial iraniana no ha especificat amb quin format es duran a terme. En els dies previs a aquesta primera trobada, Washington havia assegurat que seria directe, mentre que Teheran va insistir que es produiria de manera indirecta.
En arribar a Mascat, la capital d’Oman, Araghchi ha afirmat que buscava "un acord just i honorable des d'una posició d'igualtat" i ha subratllat que si la postura dels Estats Units era similar, "hi haurà una possibilitat d'una entesa inicial que conduirà a un camí de negociacions". La màxima autoritat diplomàtica de l’Iran també ha insistit que només negociaria sobre la qüestió nuclear, cosa que deixaria fora el programa de míssils iranià i el suport de Teheran a grups regionals, com els houthis del Iemen o els libanesos de Hezbollah. Araghchi és un gat vell en aquest tipus de negociacions, ja que va participar en l'acord nuclear del 2015.
Per la seva part, enmig de les amenaces de Trump, Washington havia mostrat la seva intenció d’incloure en els contactes els míssils i els grups regionals. En aquest sentit, el president nord-americà ha advertit diverses vegades de possibles atacs contra l'Iran si els aiatol·làs no accepten negociar un acord i de tallar tota cooperació del país persa amb l'agència atòmica de l'ONU.
Les negociacions d’aquest dissabte han sigut les primeres des que Donald Trump decidís abandonar unilateralment el 2018 l'anomenat Pla d'Acció Integral Conjunt, durant el seu primer mandat (2017-2021). Es tracta d’un històric acord nuclear signat el 2015 entre Teheran i les potències mundials, és a dir, tots els membres del Consell de Seguretat de l'ONU, inclosa Rússia, Alemanya i la Unió Europea. En concret, l’acord establia el compromís de l’Iran a garantir la naturalesa pacífica del programa a canvi de la retirada de sancions i, per tant, la reincorporació als mercats internacionals. Trump va decidir abandonar el pacte després d'assegurar que no estava obtenint resultats i que l'Iran estava a punt d'aconseguir una arma nuclear, malgrat les constants negatives de Teheran. El moviment del republicà va deixar per terra l’èxit del seu predecessor, Barack Obama.