L'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (EUA) van dur a terme un atac aeri a Síria l'any 2019. El bombardeig va posar fi a la vida de 80 persones. Es tracta d'un dels bombardejos en territori sirià que més vides s'ha cobrat, però que les autoritats americanes van mantenir en secret. 

El New York Times ha estat l'encarregat de treure aquesta operació militar a la llum. L'atac suscita molts dubtes de la seva legitimitat i fins i tot obre la porta a qüestionar: és un crim de guerra? Aquests no són preguntes que presentin els periodistes nord-americans en el seu reportatge sinó que propis membres de l'exèrcit que hi van participar les van formular als seus caps, però se'n va fer cas omís. 

En nom de la lluita contra l'Estat Islàmic 

L'operació militar estava emparada dins del gran calaix de sastre en què s'ha convertit la lluita dels Estats Units contra l'Estat Islàmic (EI). Sota el pretext d'atacar a membres de l’organització islamista els americans van llençar dues bombes (una, de 220 quilos i l'altra, de 900) sobre una multitud de persones, principalment dones i nens. 

El còmput de baixes va ser de 80, 16 combatents de l'Estat Islàmic i quatre civils, segons els informes interns de les mateixes forces armes. Com es justifiquen les altres 60 morts? Segons l'exèrcit, no està clar que fossin o no civils, ja que asseguren que les dones i els nens d'aquelles zones sovint formen part de l'EI. 

Aquesta justificació no va convèncer ni als militars que formaven part de la missió. La capçalera nord-americana relata com un dels soldats de la missió va viure el moment: "'Qui ha deixat caure això?' Un analista confús va escriure en un sistema de xat segur que utilitzaven els que supervisaven el dron. Un altre va respondre: 'Ho acabem de llençar sobre 50 dones i nens'".

Denuncia des de dins

Els fets no van deixar tranquils a alguns soldats que van participar en la missió i el primer crit d'alerta va sorgir d'entre les mateixes files de l'exèrcit. El tinent coronel Dean W. Korsak creia que havia presenciat crims de guerra i va pressionar en diverses ocasions als líders de la Força Aèria que investiguessin els fets. 

Les seves demandes no van ser escoltades dins de l'exèrcit, per això Korsak va alertar a l’inspector general independent del Departament de Defensa. Dos anys després tampoc va rebre cap notícia. 

Desesperat, va acudir al Comitè de les Forces Armades del Senat. Als membres del comitè els va fer saber que tenia material secret que volia que s’investigués i va afegir: "Estic exposant-me a un gran risc de represàlies militars per enviar això".

Korsak  no ha volgut fer declaracions a la premsa, de la mateixa manera que l'exèrcit americà ha restat en silenci. En el cas d'aquest darrer no és d'estranyar, ja que la investigació del diari relata com en les setmanes posteriors al bombardeig "el nombre de morts es va minimitzar i els informes, es van classificar".

 

 

Imatge principal: Dos soldats estatunidencs desplegats a l'Orient Mitjà / Europa Press