El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que retirarà d'Alemanya "la meitat" de les tropes nord-americanes i deixarà allà només 25.000 soldats, en un intent per pressionar Berlín perquè augmenti les seves contribucions a l'OTAN.

"Fins que paguin retirarem els nostres soldats, com la meitat, i es quedaran com uns 25.000 i veurem on anem des d'allà, però Alemanya s'ha convertit en una morosa. Per què hauríem de continuar fent nosaltres el que fem si ells no paguen?", va dir el mandatari en declaracions a la premsa.

Trump va explicar que actualment hi ha 52.000 efectius en les bases alemanyes, un nombre que inclou uns 34.500 soldats en actiu, mentre que la resta són fets servir civils del Departament de Defensa.

A començaments de juny, mitjans nord-americans van avançar que la Casa Blanca estava elaborant un pla per treure a 9.500 dels 34.500 soldats en actiu a Alemanya i que, a més, s'estava avaluant fixar en 25.000 el nombre màxim de tropes que poden ser enviades en qualsevol moment a aquest país europeu.

Sense data

Llavors, el diari The Wall Street Journal va afirmar que la retirada s'esperava per al setembre, però avui Trump no ha avançat cap data per al començament o final del replegament i tampoc no va explicar si aquests soldats tornaran als EUA o seran destinats a altres països europeus.

Efe va demanar més detalls del pla a la Casa Blanca, el Pentàgon i el Departament d'Estat, que van rebutjar donar més informació.

Trump va assegurar que les tropes es reduiran fins que Berlín augmenti fins i tot un 2 % la despesa en defensa respecte al seu producte interior brut (PIB), una meta que es van fixar els països de l'Aliança en una cimera el 2014 i que Alemanya s'ha compromès a complir per a 2031.

Actualment, el nivell de despesa de Berlín se situa en un 1,38 % del seu PIB, d'acord amb un informe publicat per l'OTAN el desembre de 2019.

El Govern de Barack Obama (2009-2017) també va insistir als seus socis perquè complissin aquesta meta, però Trump s'ha mostrat especialment bel·ligerant amb Alemanya i amb la seva cancellera, Angela Merkel, amb la qual no manté bona relació.

"Són uns morosos –va arremetre Trump-, deuen milers de milions de dòlars i això ha estat durant anys, morosos, així que traurem a un nombre de soldats, el deixarem en 25.000. I veurem".

Càstig a Alemanya

En les seves declaracions, Trump va suggerir que la seva decisió pretén castigar Alemanya, al mateix temps que va destacar la contribució dels soldats nord-americans a l'economia local.

"Aquests soldats estan ben pagats, viuen a Alemanya, gasten vastes quantitats de diners a Alemanya, els llocs al voltant d'aquestes bases són pròspers per a Alemanya i Alemanya se'l queda", va criticar.

Poc després de l'anunci, l'ambaixadora d'Alemanya a Washington, Emily Haber, va recordar a Trump que els EUA tenen tropes al seu país per protegir els seus propis interessos.

"Les tropes dels EUA no són allà només per defensar Alemanya. Són allà per defensar la seguretat transatlàntica (...) Són allà per projectar el poder nord-americà a l'Àfrica i a Àsia", va sostenir la diplomàtica durant un debat per internet del laboratori d'idees Consell de Relacions Exteriors.

Davant dels rumors sobre la possibilitat que Trump reduís el contingent a Alemanya, altres polítics europeus ja havien expressat preocupació en considerar que la retirada de Washington permetrà al Kremlin avançar a Europa i, a més, afectarà les operacions dels EUA a l'Orient Mitjà i l'Àfrica.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va dir la setmana passada que havia conversat amb Trump per telèfon, encara que no va arribar a revelar el contingut de la trucada.

Desacord dins dels EUA

La decisió de Trump també compta amb l'oposició de 22 legisladors del seu propi partit, el Republicà, els qui la setmana passada ja li van sol·licitar que reconsiderés la seva decisió.

"Les amenaces que Rússia presenta no han disminuït i creiem que els signes d'un compromís feble dels EUA cap a l'OTAN animarà més agressions i oportunisme per part de Rússia", van escriure en una missiva a Trump els congressistes, entre qui es trobava Mac Thornberry, el republicà de més rang en el comitè de Serveis Armats de la Cambra de Representants.

Una altra de les veus que han expressat descontent és el tinent general Frederick "Ben" Hodges, qui va ser entre 2014 i 2017 comandant de les tropes nord-americanes a Europa.

La setmana passada a Twitter, Hodges va recordar que "les tropes nord-americanes no són a Europa per protegir als nord-americans sinó com parteix de l'OTAN per protegir tots els seus membres", i va ressaltar: "Europa permet als EUA projectar el seu poder a l'Orient Mitjà i l'Àfrica".

Alemanya és el país d'Europa amb més tropes nord-americanes, seguit d'Itàlia, el Regne Unit i Espanya.

La presència de les tropes nord-americanes a Alemanya data del final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i, en temps de la Guerra Freda, es van considerar com una força de contenció davant la Unió Soviètica.