El Govern dels EUA ha abandonat aquest divendres el tractat per a l'eliminació de míssils nuclears de mig i curt abast (INF) que va firmar amb Rússia durant la Guerra Freda i ha convidat la Xina a formar part d'"una de nova era del control d'armes" que inclogui a altres nacions amb potents forces militars.

El secretari d'Estat, Mike Pompeo, ha anunciat en un comunicat la retirada oficial dels EUA del tractat després que, fa sis mesos, denunciés l'acord davant de la negativa de Moscou de destruir un míssil de creuer que viola les condicions del pacte, segons la versió de Washington.

"Rússia és l'única responsable de la mort del tractat", ha manifestat Pompeo. "Durant els últims sis mesos, -ha afegit- els EUA van donar a Rússia una última oportunitat perquè corregís els seus incompliments. Però, com ja ha fet durant molts anys, Rússia va decidir quedar-se amb els míssils que violen l'acord, en comptes de tornar a adherir-se a les obligacions d'aquest tractat."

En el centre de l'augment de les tensions entre Moscou i Washington es troba un míssil de creuer que pesa 1.700 quilos i mesura vuit metres de llarg: el Novator 9M729 (SSC-8, segons la classificació de l'OTAN) i que, segons els EUA, infringeix el tractat en superar els 500 quilòmetres d'abast.

No obstant això, les tensions vénen de lluny. Durant anys, Washington i Moscou han estat acusant-se de violar el tractat, firmat el 1987 i que prohibeix als dos països fabricar, desplegar o realitzar proves de míssils de curt abast (500-1.000 quilòmetres) i de mig abast (1.000-5.500 quilòmetres).

En el comunicat, Pompeo ha insistit a culpar a Moscou i ha assegurat que el seu Govern "segueix compromès en aconseguir un control efectiu d'armes que promogui la seguretat dels EUA aliats i socis". El cap de la diplomàcia nord-americana ha anat més lluny i ha afirmat que el president dels EUA, Donald Trump, desitja iniciar "una nova era del control d'armes" que vagi més enllà dels tractats bilaterals, com el subscrit amb Moscou, i afavoreixi la participació d'altres potències, com Pequín.

Hi ha algun control sobre la Xina?

Pequín no forma part de cap tractat de desarmament i, actualment, posseeix la "força de míssils més gran i diversa del món, amb un inventari de més de 2.000 míssils balístics i de creuer", va detallar l'abril de 2017 davant del Senat el que fos cap del Comando del Pacífic de les Forces Armades dels EUA, Harry Harris.

Actualment, Washington no té la capacitat per contrarestar la força dels míssils balístics xinesos. De fet, "tardaria anys a tenir una capacitat efectiva de desplegament", ja que durant 32 anys ha complert l'acord subscrit amb Rússia, va garantir un funcionari nord-americà que va parlar amb la premsa sota condició d'anonimat.

La idea d'un tractat de desarmament a tres bandes que inclogui Washington, Moscou i Pequín ha estat vista amb bons ulls per alguns països europeus, com Alemanya.

La Xina desatén la proposta

Però, ja el febrer passat, el conseller d'Estat xinès, Yang Jiechi, arquitecte de la política exterior del gegant asiàtic, va descartar aquesta possibilitat i va negar que Pequín vagi a frenar els seus desitjos de modernitzar les seves forces armades amb nombrosos avenços tecnològics, des de míssils de creuer d'alta velocitat a intel·ligència artificial.

El pròxim objectiu de Trump

Entretant, grups que advoquen pel desarmament, com l'Associació pel Control d'Armes, creuen que Trump està utilitzant Pequín com a boc expiatori per justificar també la seva sortida del START, subscrit per Moscou i Washington el 2010 per limitar els seus arsenals nuclears i que expira el 2021.