Que la inacció amb l'extrema dreta no quedi impune. L'Eurocambra ha presentat la demanda contra la Comissió Europea per no aplicar el mecanisme que permet tallar els fons europeus davant de les vulneracions de l'estat de dret, com són els casos de Polònia i Hongria. Els serveis legals del Parlament han presentat aquest divendres la denúncia davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea després que el president de la cambra, David Sassoli, ho demanés la setmana passada.
La qüestió aquí està en el fet que la regulació sobre el mecanisme que permet restringir el finançament comunitari als estats quan les seves deficiències democràtiques posen en risc el pressupost de la Unió Europea es va aprovar al desembre, però la Comissió Europea encara no l'ha fet servir. Si bé aquest mecanisme no està dirigit a cap país en concret, Polònia i Hongria són els dos estats europeus que tenen obert ara un procediment sancionador per posar en risc l'estat de dret i els drets humans.
Data límit: 2 de novembre
"Esperem que la Comissió Europea actuï de forma coherent i compleixi el que la presidenta Von der Leyen va dir durant el debat en l'últim ple sobre aquesta qüestió. Les paraules s'han de convertir en fets", ha dit Sassoli en un comunicat. El mateix Sassoli va donar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, fins al dia 2 de novembre per activar l'esmentat mecanisme.
El moviment del president de l'Eurocambra va arribar després que la comissió d'Afers Legals li recomanés querellar-se contra l'executiu europeu per no fer servir el mecanisme de condicionalitat. En concret, Afers Legals criticava l'immobilisme de la Comissió Europea des que, a principis d'any, va entrar en vigor la normativa sobre aquest mecanisme.
Polònia i Hongria, en contra
Els estats membre han demanat a Von der Leyen que no tiri endavant cap mesura en el marc d'aquest mecanisme fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre la seva legalitat. Polònia i Hongria van impugnar la creació del mecanisme de condicionalitat davant dels tribunals de la UE, que no es pronunciaran sobre aquesta qüestió fins a principis del 2022.
Just aquesta setmana hem sabut com el mateix TJUE ha condemnat el govern polonès a abonar una multa d'un milió d'euros diaris fins que suspengui la Cambra Disciplinària del Tribunal Suprem que la justícia europea havia considerat contrària al dret comunitari al juliol. "El compliment de les mesures cautelars ordenades el 14 de juliol de 2021 és necessari per evitar un dany greu i irreparable a l'ordenament jurídic de la Unió Europea i als valors en què es basa aquesta Unió, en particular el de l'Estat de Dret", ha recalcat la cort en un comunicat aquesta setmana.
Imatge principal: La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, i el president de l'Eurocambra, David Sassoli / ACN