L'Eurocambra prepara una demanda contra la Comissió Europea (CE) per no tallar els fons europeus davant de vulneracions de l'estat de dret de països com Polònia o Hongria, que recentment han tingut enfrontaments amb les institucions europees.
Concretament, Brussel·les apunta contra les deficiències democràtiques d'aquests països, que considera que posen en risc "l'estat de dret" i els "drets humans".
Mecanisme de condicionalitat
És per això que el president de l'Eurocambra, David Sassoli, ha demanat aquest dimecres als serveis jurídics que preparin el litigi contra l'executiu comunitari per no complir amb la seva "obligació" d'activar el mecanisme de condicionalitat, que permet restringir el finançament comunitari als estats quan les seves deficiències democràtiques posen en risc el pressupost de la Unió Europea.
Un termini establert
Sassoli dona a la presidenta de la CE un termini de menys de 15 dies per prendre les mesures. El president de l'Eurocambra ha fet aquest pas després que la comissió d'Afers Legals li recomanés querellar-se contra l'executiu europeu per no fer servir el mecanisme de condicionalitat.
Tot i així, fonts de la comissió remarquen que ja tenien intenció de demanar-ho abans que el Tribunal Constitucional de Polònia negués la supremacia del dret de la UE. En concret, la comissió d'Afers Legals critica en general l'immobilisme de la CE des que, a principis d'any, va entrar en vigor la normativa sobre el mecanisme de condicionalitat.
Pendents del TJUE
Els estats membres han demanat a Von der Leyen que no engegui cap mesura en el marc d'aquest mecanisme fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre la seva legalitat. En aquest sentit, Polònia i Hongria van impugnar la creació del mecanisme de condicionalitat davant dels tribunals de la UE, que no es pronunciaran fins a principis del 2022.
L'avís de Von der Leyen a Polònia
La presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, va afirmar aquest dimarts que el seu executiu "actuaria" davant de la recent sentència del Tribunal Constitucional polonès que qüestionava la primacia del dret comunitari sobre el domèstic i va alertar que la decisió "soscavava la protecció de la independència judicial".
Hongria els dona suport
Posteriorment, el Govern d'Hongria va mostrar el suport a Polònia després de la decisió del Tribunal Constitucional polonès. I és que segons el decret del govern hongarès del primer ministre ultranacionalista, Viktor Orbán, "la supremacia del dret comunitari només existeix en el cas dels assumptes on la UE compta amb competències determinades pels Tractats Europeus".
Imatge principal: El president de l'Eurocambra, David Sassoli, en una roda de premsa / ACN