L'Eurocambra s'ha pronunciat sobre les trames d'evasió fiscal que esquitxen diverses personalitats europees i ha aprovat una resolució que reclama investigar les revelacions dels Papes de Pandora. Una aprovació que ha comptat amb els vots d'una àmplia majoria d'europarlamentaris. 

La trama afecta la Unió Europea no només perquè s'hi veuen involucrades diverses personalitats europees, sinó també perquè la llista negra de paradisos fiscals, que inclou les jurisdiccions d'arreu del món, també incorpora noms de països europeus, que la UE assegura que no compleixen el seu objectiu. 

578 vots a favor 

El text, aprovat per 578 vots a favor, 28 en contra i 79 abstencions, demana a la Comissió Europea que prengui mesures legals contra els estats membres que no apliquen la legislació europea en aquesta matèria. 

Els eurodiputats han expressat amb unanimitat la indignació per les revelacions dels documents Pandora i han criticat la resposta "lamentablement inadequada" dels governs durant més d'una dècada.

Tot i que alguns ponents han assenyalat els escassos avenços realitzats en la millora de les lleis de la UE, també s'han unit a la resta de diputats europeus en acusar els governs dels estats membres i la mateixa  Comissió Europea d'inacció davant del cas.

Noms coneguts 

Darrere d'aquesta investigació periodística s'hi amaguen noms com Andrej Babis; el primer ministre de la República Txeca, Milo Ðukanović; president de Montenegro, l'exprimer ministre britànic Tony Blair i l'excomissari europeu John Dalli.

El rei emèrit 

Un escàndol que també ha esquitxat a figures com el rei Joan Carles I. Amb aquesta investigació periodística es demostrava un vincle més del rei emèrit amb paradisos fiscals. En aquest cas, l'informe confirmava que l'examant del rei Joan Carles I, Corinna Larssen, volia deixar part de la seva fortuna a l'emèrit en cas de la seva mort.

L’empresària i aristòcrata alemanya beneficiària d'un fons fiduciari anomenat Peregrine Trust, va demanar per escrit als seus gestors que en el cas de morir abans que ell, l'emèrit rebés el 30 % de tots els beneficis procedents del Fons d'Inversió Hispà Saudita. És a dir, Corinna volia que Joan Carles I fos beneficiari d'un fons creat pels seus negocis als emirats, i pel qual Corinna va treballar.

Xavier García Albiol 

Sense anar més lluny, però, la investigació també deixava al descobert els negocis de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, figura en els anomenats papers de Pandora perquè el 2005 va rebre un poder general d'una societat de Belize que es va tramitar a través d'una gestora andorrana.

El poder permetia a l'alcalde de Badalona obrir comptes bancaris a l'estranger i, fins i tot, gestionar propietats de la societat. Tot plegat quan ocupava el càrrec de secretari de política municipal del Partit Popular de Catalunya. Va ser en aquell moment quan es va vincular amb Luverne International Inc.

Imatge principal: Ple del Parlament Europeu / Europa Press