Diputats de diferents grups parlamentaris de l’Eurocambra es mostren preocupats per la “confrontació” entre els governs català i espanyol després de l’aprovació al Parlament de la llei del Referèndum. La portuguesa Ana Gomes, dels socialistes, i l’alemanya Ska Keller, copresidenta dels Verds Europeus, insten les institucions a iniciar de forma “immediata” negociacions que permetin la celebració d’un referèndum acordat acceptat per les dues parts.

“Sempre he apostat per aquest diàleg i crec que és necessari revisar el marc de les relacions entre Catalunya i Espanya”, ha reconegut Gomes. Per contra, el també portuguès António Marinho, dels liberals, assegura que “l’única entitat del món que té dret a decidir si Catalunya ha de ser independent o no és el poble de Catalunya”. Per altra banda, la belga Helga Stevens, dels reformistes conservadors europeus, veu l’aprovació de la llei del Referèndum com “un pas positiu endavant”. Tant ella com la irlandesa Martina Anderson, del grup d’Esquerra GUE/NGL, demanen a Espanya que no l’obstrueixi i respecti la seva celebració.

Solucionar-ho "a través del vot"

La diputada Ana Gomes assegura que “és a través del vot” que s’han de resoldre “grans qüestions com les que divideixen la gent a Catalunya”. Amb tot, està molesta, diu, pel fet que la decisió al Parlament “fos presa de pressa”. De fet, es mostra preocupada davant la situació a Catalunya després de l’aprovació de la llei del Referèndum i avisa que “qualsevol violència seria molt negativa per a la UE”.

Per a ella, la celebració d’un referèndum unilateral és “una disputa” que “es contradiu amb una sortida pacífica i democràtica”. La socialista aposta perquè el referèndum sigui acordat i tot i que considera que “les dues bandes són culpables” de no haver-ho aconseguit fins ara, reconeix també que el referèndum pactat “hauria d’haver estat concertat”. El referèndum d’Escòcia és “l’exemple perfecte” del que voldria per a Catalunya. 

"Cal negociar de forma immediata"

Qui també està preocupada per “les confrontacions” és Ska Keller. La copresidenta dels Verds Europeus afirma que la situació “es dirigeix cap a l’enfrontament institucional” i insta els governs català i espanyol a iniciar negociacions “de forma immediata” per evitar-ho. Segons declara, les negociacions han de servir per establir un diàleg cap a un referèndum acordat “que permeti als catalans expressar la seva voluntat”. 

Suports a la llei del Referèndum

Per altra banda, alguns eurodiputats donen per fet que el referèndum tindrà lloc l’1 d’octubre i esperen que el govern espanyol no ho impedeixi. És el cas d’Helga Stevens, que veu l’aprovació de la llei aquest dimecres com “un pas positiu” i considera que “és una prova de com de democràtica és Catalunya”. Amb tot, Stevens diu que espera que Espanya “no obstrueixi l’organització de la consulta" i permeti a la gent votar, “ja sigui a favor o en contra”. Preguntada per un possible bloqueig del referèndum des de Madrid, la belga afirma que espera que en aquest cas Barcelona i Madrid “tornin a la taula de negociació i no lluitin a través dels tribunals”. 

António Marinho també opina que els tribunals espanyols no haurien d’intervenir i va més enllà assegurant que “estan donant un molt mal exemple de la justícia al món”. El portuguès diu que només els catalans poden decidir si són independents o no i se sorprèn que “un grup petit de persones nombrades pels polítics del PP o del PSOE puguin decidir contra la voluntat dels parlaments escollits lliurement pels pobles”.

La irlandesa Martina Anderson també considera que són els catalans els únics que haurien de triar el seu propi govern. “Això és el dret fonamental de l’autodeterminació”, assegura. Anderson, que dona per fet que se celebrarà el referèndum i hi anirà com a observadora internacional, es mostra “convençuda” que serà una consulta “pacífica i basada en la inclusió i el respecte”, motiu pel qual, segons ella, “hauria de ser respectat també pel govern espanyol”. A més, assegura que un cop Catalunya s’independitzi “la UE l’abraçaria” com un estat més. Amb tot, comenta que el dret d’autodeterminació ha de ser exercit “sota la mirada del món sencer” però “sense cap interferència”.